Corrents principals de la novel· la de la postguerra

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,18 KB

 
CARLES SOLDEVILA
És un home de lletres noucentista que va poder viure del que escrivia gràcies a la infraestructura cultural creada per aquest corrent. Provinent de una família burgesa es dedica al periodisme amb estil lleuger i penetrant que li dóna una gran popularitat.
La primera novel·la és Labrandament (1917), que Josep Carner va qualificar de novel·la modèlica del noucentisme. A la seva producció hi podem observar la voluntat daprofundir en linterior dels personatges, introduint-se dins la seva psicologia, representant el primer intent de novel·la psicològica en català, on es mostra lanàlisi introspectiva duns individus obsessionats per algun problema personal. Es serveix de tècniques narratives de gran modernitat dins de la literatura del moment, tant pel tema que tracten com per la forma en què són escrites, amb un estil asèptic i equilibrat.

Destaquem les seves memòries
Del llum de gas al llum elèctric així com Fanny (1929), Eva (1933) i Valentina (1933), que presenten trets de gran modernitat dins la literatura del moment tan pel tema tractat com per la forma literària emprada. Formen una trilogia on sestudia la psicologia femenina a partir de tres noies joves, pertanyents a la burgesia. Són personatges que recullen la modernitat dels nous costums i són acollits amb bons ulls per la crítica malgrat que també senfronta a un cert escàndol, centrar en la seva immoralitat. Ell va definir sempre els seus personatges com amorals. El més important daquestes novel·les són les tècniques amb què Soldevila fa un estudi de la psicologia femenina. Cal dir també que Fanny és la primera novel·la en català que presenta un monòleg interior.


17 LA NARRATIVA DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL
1Introducció
1.1 La cultura catalana, clandestinaA la dècada dels anys trenta la publicació de novel·les en català va començar un camí que semblava que, finalment, el gènere novel·lístic començaria a ser normal: sescrivien moltes novel·les en català i es publicava un nombre important de traduccions de novel·listes estrangers. Però, Després de la Guerra Civil el govern Franquista imposà uns límits molt estrets als llibres en català i eren perseguits per la censura.
Van haver de passar trenta anys perquè el mercat editorial en català assolís un volum considerable per fer possible la professionalització dun bon nombre descriptors i que la literatura catalana es pogués considerar normal.
1.2 Cap a la normalitat
Alguns novel·listes que havien publicat obres abans del conflicte bèl·lic van continuar escrivint i a la dècada dels anys quaranta es van publicar unes quantes novel·les a lexili: El pelegrí apassionat, de Joan Puig i Ferrater; Els fugitius, de Xavier Benguerel; Tots tres surten per lOzama, de Vicenç Riera Llorca; Unitats de xoc, de Pere Calders; 556 Brigada Mixta, dAvel·lí Artís... El panorama novel·lístic en català es comença a normalitzar a la dècada dels anys cinquanta.
1.3 Corrents principals de la novel· la de la postguerra
La majoria descriptors que havien començat a publicar novel·les abans de la guerra seguiren el tipus de novel·la psicològica i es proposen presentar un fris intern i extern de la vida catalana. Els més destacats són: Joan Sales, Xavier Benguerel, Maria Aurèlia Capmany i Mercè Rodoreda.
Cap als anys seixanta la novel·la es decanta vers el realisme objectivista, influïda pel neorealisme europeu que havia sorgit com a conseqüència de la S.G.Mundial. i pels novel·listes nord-americans del període dentreguerres. Lobra dels novel·listes que segueixen aquesta tendència es caracteritza pel fet descorcollar les vivències de la seva infantesa durant la guerra. Lautor mes important és Josep M. Espinàs.
Lobra de Manuel de Pedrolo participa de tots dos corrents, però la seva característica principal es lexperimentació formal, a cada novel·la hi assaja una tècnica narrativa diferent

Entradas relacionadas: