Corrent literari

Modernisme el moviement que va sorgir a Catalunya en els segles XIX i XX, amb la voluntat de transformar la cultura tradicionalista catalana en una cultura moderna. Els impulsors d'aquest mov. Volien acostar Cat. A Europa. I per això consideraven que calia allunyar tots els aspectes tradicionalistes de la cultura catalana, referents encara a la Renaixènça, i introduir-hi idees renovadores. -
El simbolisme és un corrent literari que va néixer al voltant dels grans poetes francesos del s.XIX. Es caracteritza pel fet de considerar que el món real no és sinó el reflex d'una realitat que el transcendeix./Els seguidors d'aqest corrent s'enfronten a la societat que els envolta i creen una obra que la transforma per crecar una bellesa ideal expressada per mitjà de símbols./Una de les tendències d'aqest corrent que va tenir més influència a Cat. és el decadentisme, caracteritzat per uns trets estilístics hereus del Romanticisme: inseguratat, cansament, foscor i la mort../El simbolisme va influir, sobretot, en la narrativa i el teatre.
El representant més destacat corrent va ser Santiago Rusiñol.
-El vitalisme és un corrent literari nascut del Nietzsche. Es caracteritza per paper cantral que dóna a la vida com a rerefons profund d'on sorgeix tot./Els seguidors d'aqest corrent propugnen l'exaltació de la voluntat. L'artista ha de contribuir a canviar la societat malgrat l'oposició que hi trobi./A Cat. El vit. Va entroncar sovint amb el regeneracionisme, una ideologia renovadora sorgida de la insatisfacció provocada pel funcionament del sist. Polític.El resultat d'aqest vincle va ser una literatura compromesa, entesa com a tasca social, i de marcat caràcter nacionalista./El vit. Va influir,en la poesia.
El representant més destacat d'aqest corrent va ser Joan Maragall.
-El parnassianisme és un moviment literari francès de la segona meitat del Segle XIX creat com a reacció contra el romanticisme de Víctor Hugó, el subjectivisme i el socialisme artístic./El Parn. Va sorgir com una antítesi del romanticisme i els seus "excessos"; excés de subjectivisme, hipertròfia del jo (creixement excessiu i anormal), excés de sentiment. Per contra, que els parnassians preconitzaren una poesia despersonalitzada, allunyada dels propis sentiments i amb temes que tingueren a veure amb l'art, temes suggeridors per ells mateixos, bells, exòtics, amb una marcada preferència per l'antiguitat clàssica, especialment la grega, i pel llunyà Orient. Pel que fa a l'estil, els parnassians tenien molta cura de la forma. Continent i contingut havien d'anar d'acord. D'aquesta manera, si els ROMàntics van demostrar una preocupació pels sentiments, els parnassians ho van fer per la bellesa . El lema del parnassianisme era: “l'art per l'art”, art vist com a forma i no com contingut. Art que no estiguera compromés amb la realitat social. El parnassianisme representa una reacció contra el subjectivisme poètic i un menyspreu contra l'emoció poètica.

La poesia modernista rebutjava la tradició dels topics jocfloralescos i enllaçà, bàsicament, amb els corrents poètics europeus de moda: simbolisme, decadentisme, parnassianisme, etc. Així, a Catalunya es desenvoluparen dues tendències principals: una de més formalista, i una de més espontània, que té com a màxim representant Joan Maragall. L'obra poètica de Maragall es caracteritza per l'exaltiment de la vida i per la descripció d'experiències vitals, mitjançant una poesia emotiva i directa i un lèxic senzill i entenedor./La novel·la modernista significa la superació de la manca d'una tradició sòlida en aquest gènere i l'intent de trobar una tècnica narrativa adequada i un llenguatge eficaç. Oposant-se en part a l'estètica realista, recreà ambients vagues i suggeridors, presentà individus rebels amb voluntat de transformar l'entorn i oferí tot un món de símbols definidors de la realitat adversa que envolta el personatge. Concretament, en el camp de la narrativa, destaca la novel·la rural, que mostra un home enfrontat a la natura; de fet, presenta les preocupacions ètiques del Modernisme lligades a la interrelació entre l'home i el medi. D'altra banda, hi ha la novel·la decadentista (reproducció dels efectes de la realitat sobre l'artista) i la novel·la costumista, que és un retrat de la societat del moment. Algunes de les novel·les modernistes més representatives són Solitud de Víctor Català, i Els sots feréstecs de Raimon Casellas./Finalment, el teatre modernista manifestà el canvi d'estètica que es produí damunt dels escenaris per tal de connectar amb el teatre europeu. En aquest nou teatre s'observen dues grans tendències: el teatre ideològic, que té com a model l'escriptor noruec Ibsen i que veiem representat en obres de Joan Puig i Ferreter o d'Ignasi Iglésias, i el teatre simbolista, que parteix de les creacions del belga Maeterlinck i que queda plasmat en les obres de Santiago Rusiñol o d'Adrià Gual.