Corregido

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,87 KB

T13 Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.
A començament dels setanta aparegueren grups de teatre independent que canvien el concepte de text dramàtic. El conjunt del grup s’involucrava en la creació de l’espectacle. El text s’ha alliberat d’antigues convencions, i s’han posat en qüestió procediments com el diàleg, les coordenades temporals i espacials, el conflicte dramàtic… En l’escriptura teatral actual en català:
• La realitat a través de la ironia i l’humor. Tendència capitanejada per Sergi Belbel, escriptor de grans èxits vinculat a la pràctica escènica.
• Eestratègies de discurs en què el diàleg es fragmenta, es repeteix i està ple de dubtes, silencis, omissions i interrogants. Es centra en conflictes individuals amb personatges innomiats. És la teatralitat opaca amb Lluïsa Cunillé.
• Autors que s’aproximen a la realitat i s’interessen pels problemes del nostre temps, com Toni Cabré
• La via comercial: cultura mediàtica de telesèries (comèdia fàcil, lleugera i ben construïda, com Carles Alberola
• Teatre de la irritació: increpa al públic i l’incomoda per a provocar alguna reacció, com Roger Bernat
En l’àmbit valencià, a l’últim quart del segle XX s’ha consolidat una nova generació d’autors teatrals:
• Manuel Monils: autor d’obres inspirades en personatges i fets històrics valencians (Centaures), al melodrama (Tango) o a la comèdia (Ni tan alts, ni tan rics)
• Rodolf Sirera: autor d’obres com La pau (retorna a Atenes) i el Verí del teare. Aprofundí en l’experimentació escènica com en obres con Indian Summer. Ha fet diverses adaptacions, i s’ha especialitzat com a guionista de sèries televisives.

Entradas relacionadas: