Corrector fluido blanco: instruccions d'ús i anàlisi de la novel·la de Montserrat Roig

Corrector fluido blanco. Instruccions d'ús: Ramona, adéu és una novel·la de la periodista i escriptora Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 1946-1991). Té com a protagonistes tres dones barcelonines d'una mateixa família (àvia, mare i filla) que comparteixen el mateix nom: Ramona, o Mundeta com a diminutiu. Els fets s'emmarquen en tres èpoques històriques diferents, en les quals podem apreciar la vida quotidiana i els costums socials de la Barcelona de cadascuna de les protagonistes. L'autora narra i desenvolupa la història; així, en comptes de capítols, hi trobem dates i vivències de la Mundeta «àvia», que sovint van seguides per les històries dels altres dos Mundetes, senyalitzades amb un gran espai en blanc. Aquest dietari comença el 6/12/1894 amb el compromís amb Francisco, i acaba el 12/1/1919 amb la mort d'aquest.

A més del context històric, un altre eix fonamental són els revoltes internes dels protagonistes. L'àvia Mundeta (Ramona Jover) es caracteritza per l'individualisme, l'esperit de llibertat i l'idealisme, la qual cosa la farà buscar fora del matrimoni la realització com a dona. Aquesta és la seva revolta individual. La seva relació amorosa amb en Víctor Amat, l'estudiant, l'ajudarà a trencar les formes convencionals de l'època que li ha tocat viure. Podem establir un clar paral·lelisme entre aquest personatge i la protagonista de Madame Bovary pel que fa al seu romanticisme. La Mundeta mare (Ramona Ventura) és un exemple de la frustració que va provocar el desenllaç de la Guerra Civil (1936-1939) en molts personatges i, sobretot, en moltes dones que, en temps de la Segona República (1931-1934), havien iniciat una tímida revolta contra el rol social que tradicionalment havien assumit. Rep l'educació de la burgesia de l'Eixample i viu un matrimoni despòtic i frustrat, contrari al que sempre havia somiat. Tímida i acomplexada, ha estat educada per casar-se i tenir fills.

Mundeta filla (Ramona Clart) mostra el temps del 1968 i el 1969 i reflecteix una sèrie de diferències generacionals en relació als altres dos personatges femenins, l'àvia i la mare. Ella no necessita amagar els seus sentiments, com l'àvia o la mare, però també ha de fer front a la seva revolta per trencar amb el rol que feien les dones de les generacions anteriors, movent-se en els ambients universitaris i lluitant per la seva afirmació personal.