Cor quiet josep carner pdf

1r.
secció <<Les nits>>

Carner patia insomni. Era molt dinat a caminar pels carrers deserts durant la nit.
Aquest tret es veurà reflectit els poemes que integren la secció. 

El fet de dormir poques hores, sumat a la seva enorme capacitat de treball i a la seva rapidesa tienen com a efecte una gran producció literària. 

Els poemes d’aquesta secció tenen a veure amb la introspecció i amb l’exterior interior. 

El poeta busca respostes, però no sempre les troba en el poema, o no en un de sol. Hem d’entendre els poemes d’aquesta secció col un tot. 

Les nits del poeta no son un espai de silenci ni son l’àmbit del misteri i del glatit. 

Els poemes d’aquesta secció interroguen la nit i el parlant s’interroga sobre la nit, sobre la màgia, l’obscuritat, la incertesa, el misteri, la bogeria, la por y la mort. La nit acaba seny l’àmbit del cor inquiet. 

El poeta troba la resposta, o una de les possibles respostes, en la fe religiosa. Fins i tot interpretar-la Déu sobre la fi de la vida humana. A les nits el poeta profunditza com mai en conceptes col el perill, el pecat, els somnis i la proximitat de la mort. 

2n secció

<<Els arbres>>

En aquesta secció el poeta crearà imatges relacionades sempre amb els arbres. Carner sentia fascinació pels arbres i sempre procurava viure a prop d’ells. Fins i tot va arribar a canviar de casa quan van talar un arbre que estava davant de casa seca a Gènova. 

El poeta trasllada els arbres qualitats i realitats pròpies dels éssers humans també al revés. Cor humà, cor vegetal. Aquesta secció està formada per onze poemes. Quatre estan relacionades amb el lloc on ell ha viscut i que han provocat en ell alguna reacció emocional o que el jo poètic vincula a algún sentiment.

 Apareixen pins que tenen un paper molt important perquè estan relacionats amb Catalunya, on són arbres molt freqüents y son arbres que canvien de formes. 

3r secció

<<Les estampes>>

És la secció central, la més plena dels poemes. Aquest títol fa referència a les imatges. Les Estampes son poemes d’un instant, d’un moment, d’una imatge que el poeta captura i plasma en els versos. 

Les imatges són correlats de l’experiència humana. 

Els poemes que pertanyen a l’apartat de les Estampes pretenen donar el pas entre l’experiència concreta i el valor humà universal. 

Estan ordenats segons el pas de les estacions: estiu, tardor, hivern i primavera. 

Un altre doble cicle temporal es el cicle de Nadal i la Quaresma, setmana Santa. 

4rt secció

<<Les adreces>>

És la secció més breu. Composta per set poemes. 

El títol està relacionat amb les persones a les que el poeta s’adreça en els seus poemes. 

Els poemes eren més sincers i personals hi ha algun poema del que no sabem el seu endreçat, però podem comprendre el seu sentit últim sense problemes. 

5. Secció

És un vocable inventat per Carner que s’ha d’estendre com l’acte de posar seny. No està al diccionari, però Carner era un creador de mots, sobretot de derivats. 

Aquesta secció te onze poemes, els poemes de la darrera secció parlen del cor quiet al final d’un recorregut iniciat pel cor inquiet de la secció sobre la nit. El poeta està aïllat a l’interior, protegit del món exterior, i serà en aquest espai de tancament, d’inferioritat, quan té la resposta divina. 

Però a mesura que avancem en la lectura d’aquesta secció, el lector troba el dubte del hi poètic d’haver fet bé o no prou bé les coses. 

És un aprenentatge: el jo poètic pot viure la quietud en la inquietud.