Cor quiet josep carner pdf

JOSEP CARNER

ETAPES

APROXIMACIÓ AL Modernisme (1901-1906)

Poc coneguda

Juventut

Formació dins del
Modernisme, però no acaba d’estar.

Autor primigeni

Elecció dels sonet, d’estructura rígida i clàssica.

               ↳ gairebé aristocràtica, rigor formal, classicisme

CONTRIBUCIÓ AL NOUCENTISME (1906-1925)

Antagònic a la poesía de Maragall

Carner més conegut i popular

                ↳ tornada als grecollatins on estava la cultura catalana

“ELS FRUITS SABOROSOS”

Trencament gustos literaris del Modernisme

Relació: personatje clàssic- fruita (destí, època, any i etapa vital)

Promou el classicisme i divulga mites de la mediterraneïtat (lluminós i clamós)

Valoració profunda condició humana i fugacitat del món

Facil comprensió

Fruites:

Vellesa= hivern i tardor → literariament més trista

Joventut= primavera i estiu

“AUQUES I VENTALLS”

Predomina la ironia, tret noucentista com a manifestació intel·lectualisme

Quotidianitat feta poesia

Diferent a “Els Fruits”: TREU TRASCENDÈNCIA A TOT AMB ESCENES QUOTIDIANES A Barcelona I DESDRAMATITZANT L’AMOR

“LA Inútil OFRENDA”

Recull de poemes amorosos que havía publictat en altres vulums

no original, mena de cluerda del Noucentisme

Balanç de l’etapa amorosa

Defineix la TEORIA DE L’HAM POÈTIC

               ↳ contraposada a la Teoria de la Paraula Viva de Maragall

POESIA METAFÍSICA (1925-1939)

Etapa post- simbolista

“EL COR QUIET”

Suposa un sir: interiorització i inclou reflexions de caire metafísic

Desapareix l’alegria, diferent

No es pot classificar

Més rigorós i el millor que ha envellit

Es començen a definir les seves teories poètiques vinculades a la poesia pura→ transmetre l’estètica modernista

POESIA D’EXILI (1939-1970)

El gran Carner com a Carner acaba al ‘41

Al 1952 treu “ARBRES”, on alterna poesies noves amb velles o descartades

“Nabí”

Cím poètic, culminació de la seva vida poètica

Publicat a Buenos Aires

Poema narratiu

Reflecció profunda sobre la condició humana

Paral·lelisme amb els jueus de l’època i l’exili

NOTA: durant aquests anys Carner es va dedicar a revisar la seva obra