Cor quiet josep carner pdf
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,39 KB
Josep Carner
Carner va escriure des de l'època del Modernisme, passant pel Noucentisme, fins arribar al postsimbolisme literari.Els seus inicis van ser noucentistes, i amb el poemari Els fruits saborós (1906) es va convertir en un autor destacat del Noucentisme. Va acabar sent tan admirat que va ser nomenat Príncep dels poetes.Però la seva poètica va evolucionar durant la segona dècada del Segle XX fins al punt d'escriure de manera gairebé oposada a com escribia els seus primers poemes de joventut, a nivell estètic i en relació amb les seves pretensions.Havia arribat a l'estètica postsimbolista, molt lligada a la tradició europea, sobretot francesa
Caraterístiques de la seva lírica:El moviment noucentista entra en declivi a partir de 1918 i Carner comença a fer una nova poètica allunyada dels preceptes noucentistes que havia conreat en la seva primera etapa de joventut.El poeta introdueix un jo líric que donarà una nova perspectiva a tot allò que observa. Serà la seva visió subjetiva la que tindrem als seus poemes.Desapareix l'humor i, en canvi, apareix la reflexió.El poeta parla de temes com la nostàlgia, la solitud o el desengany des d'una edat més adulta. Serà una poesia més emotiva.A Carner li preocupa l'individu i tot el que l'envolta, i, per tant, acabarà escribint una poesia existencial, però no farà una poesia difícil en la forma, sinó molt més propera al lector, encara que això no vol dir que sigui senzilla.Secció 1. Les nits:Carner patia insomni. Era molt donat a caminar pels carrers deserts durant la nit. Aquest tret es veurà reflectit als poemes que integren la secció.El fet de dormir poques hores, sumat a la seva enorme capacitat de treball i a la seva rapidesa tenien com a efecte una gran producció literària.Els poemes d'aquesta secció tenen a veure amb la introspecció i amb l'exploració interior.El poeta busca respostes, però no sempre les troba en el poema, o no en un de sol. Hem d'entendre els poemes d'aquesta secció com un tot.Secció 2.Els arbres:En aquesta secció el poeta crearà imatges relacionades sempre amb els arbres. Carner sentia fascinació pels arbres i sempre procurava viure a prop d'ells. Fins i tot va arribar a canviar de casa quan van talar un arbre que estava davant de casa seva a Gènova.El poeta trasllada als arbres qualitats i realitats pròpies dels èssers humans, també al revés. Cor humà, cor vegetal.Secció formada per onze poemes. Quatre estan relacionats amb el lloc on ell ha viscut i que han provocat en ell alguna reacció emocional o que el jo poètic vincula a algun sentiment.
Secció 3.Les estampes:És la secció central, la més plena de poemes (44).El títol fa referència a les imatges. Les estampes son poemes d'un instant, d'un moment, d'una imatge que el poeta captura i plasma en els versos.Les imatges són correlats de l'experiència humana.Secció 4.Les adreces:És la secció més breu. Composta per set poemes.El títol està relacionat amb les persones a les que el poeta s'adreça en els seus poemes.Sembla que el fet que tracti de persones més properes al poeta fa que siguin poemes més sincers i personals.Hi ha algun poema del que no sabem el seu "endreçat", però podem comprendre el seu sentit últim sense problemes.Secció 5. L'assenyament:"Assenyament" és un vocable inventat per Carner que s'ha d'entrendre com l'acte de posar seny. No està al diccionari, però Carner era un excelent creador de mots, sobretot derivats. (Va començar a escriure molt abans de la normalització de Pompeu Fabra).Aquesta secció té onze poemes.Els poemes de la darrera secció parlen del cor quiet al final d'un recorregut iniciat pel cor inquiet de la secció sobre la nit.