El Cop d'Estat de 1936 i la Proclamació de la República Catalana

El Cop d'Estat de 1936: Causes i Desenvolupament

Errors del Govern i la Conspiració Militar

Van creure, però, que seria una «sanjurjada», altre cop, i els aixafarien fàcilment. Aleshores, en lloc de destituir els generals conspiracionistes, molt confiats, els van enviar a llocs poc importants. A Franco, per exemple, el van destinar a les Canàries i a Mola, a Pamplona, un error força greu (segons l'objectiu que es pretenia assolir per part del govern), ja que des d'allí va muntar el cop; a més, havia estat director general de seguretat, la qual cosa afavoriria el mateix cop.

El Panorama Polític i Social Previ al Cop

Gil Robles seguia sent el polític de dretes a l'oposició amb més vots. Calvo Sotelo, però, en venir més de la branca del radicalisme, tot i tenir poca representació, fos el referent. El panorama fins al juny era el següent:

• 269 morts
• 170 esglésies cremades o intents de cremar
• Centenars de vagues de tot tipus

La dreta ho sumava tot, però sense especificar quins d'aquests fets havien estat per obra seva.

L'Articulació de la Conspiració Militar

Al juny, per un cantó, es va articular la conspiració militar per Mola. Sabien que necessitarien la col·laboració de civils de la dreta, per tal d'evitar en tot cas que l'exèrcit no fos suficient. Tot allò era difícil de lligar, ja que, per exemple, falangistes i carlistes tenien ideologies diferents.

La conspiració es va muntar a tot Espanya, amb civils com els de Falange i tradicionalistes. Mola ho va anar organitzant tot, posant un general responsable a cada lloc, a cada guarnició, d'acord amb els favorables al cop d'estat. Franco, que no acabava de decidir si s'hi apuntaria o no, es va guanyar el sobrenom de «miss Canàries», ja que era allí on estava destinat. Altres guarnicions foren les del nord d'Àfrica i les Balears.

La Conspiració a Catalunya i la Ineficàcia

A Catalunya hi havia el general Llano de la Comienda, un general prorepublicà alhora que ineficaç. Li havien demanat que fes fora la gent colpista de Catalunya. També hi havia un tal Escofet, que tenia informació sobre el cop d'estat. Era capità. La ineficàcia de Llano no va permetre detenir els conspiradors.

Generals Clau i els seus Destins

Tornant a la conspiració organitzada en diverses unitats, Franco s'hi va apuntar finalment mentre era a les Canàries, Goded a les Balears, Queipo de Llano a Sevilla. Aquests generals van tenir les seves responsabilitats.

L'Assassinat de Calvo Sotelo: El Detonant

El cop d'estat va començar el 17 de juliol. No estava previst. En altres llocs començaria de forma esglaonada; el 18, el 19… estava previst on es guanyaria i on es perdria, però van obtenir millors resultats del que es pensaven o havien calculat. El govern de la República fou, en aquest sentit, inconscient, negligent i massa confiat. De totes maneres, però, havia d'actuar amb legalitat i no podia detenir a tothom sense poder-ho demostrar després. D'aquesta manera s'acostuma a justificar la por que els va impedir sortir a detenir. Es va confiar massa en la disciplina de l'exèrcit, i els consideraven fidels. Tot això, més moltes ineficàcies, va dur al fracàs.

Per tant, era molt difícil detenir la gent. Quan es va tenir alguna cosa a l'abast, el govern va actuar de forma ineficaç, ja que va estar mancat d'un gran pla defensiu.

El Context de Violència Política

Els fets en si van esclatar de la següent manera: el 13 de juliol de 1936, l'assassinat del que es va anomenar «protomàrtir», Calvo Sotelo, per la historiografia dretana, fou el fet clau que va justificar el cop, que es va accelerar establint-ne ja una data. Així, ja no hi havia marxa enrere. Tanmateix, cal afegir un fet previ: la nit del 12 al 13 de juliol, un oficial de la UMRA, José Castillo y Sáenz de Tejada, fou assassinat per uns falangistes quan sortia a patrullar.

La Mort de José Castillo i la Venjança

Retrocedint en el temps un mes i mig abans, un altre oficial de la UMRA fou mort per falangistes. Els propis companys de la UMRA es van començar a venjar. Es van justificar que, en ser un blanc possible per als republicans, si tornaven a matar un altre company, anirien a buscar un cap falangista, no per un altre «instrument» (soldat ras). Aleshores, quan va morir Sáenz de Tejada, van anar a assassinar Gil Robles, el número 1 si s'agafava la llista electoral, que no era a casa. Aleshores van anar al número dos de la llista, que era Buenaventura Durruti, però tampoc el van trobar. Aleshores, resseguint la llista amb el dit, van anar a buscar el número tres, José Calvo Sotelo. Van anar a casa seva i van tocar el timbre. Amb un argument, li van dir que se l'havien d'emportar. Tanmateix, es diu que ell ja s'ho devia ensumar quan va veure venir el Capità General allà.

L'Assassinat de Calvo Sotelo: Detalls

Quan el van posar a la furgoneta, un guàrdia d'assalt el va matar sense que se n'adonés, amb dos trets al clatell. Hi havien anat un parell de guàrdies d'assalt, a més del Capità General. Aleshores van llençar el cos al cementiri, i el seu funeral va ser apoteòsic amb la dreta i l'extrema dreta. És sabut que deu anys després l'assassí de Calvo Sotelo va morir.

L'Inici de la Sublevació Militar

El 17 de Juliol: Melilla i l'Expansió del Cop

El disset de juliol es va iniciar ja la sublevació militar a Melilla, ja fixada arran de la mort de Calvo Sotelo, començant també tres hores abans del previst (les dues del migdia). És quan es van desencadenar els efectes de la sublevació: Sevilla, Burgos, Saragossa (el 18 de juliol), Catalunya amb Barcelona un diumenge (mentre hi havia tirotejos pels carrers i desenes de morts, la gent estava absent, sense saber què passava, mentre feien la missa del diumenge). Només es pretenia fer un cop d'estat de tres o quatre dies sense pensar ni entrar en cap Guerra Civil. El desenllaç, però, va ser aquest.

La Proclamació de la República Catalana

Francesc Macià i la República Catalana

Arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que van determinar la caiguda de la monarquia, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya —partit triomfador a Catalunya—, va proclamar de manera unilateral «la República catalana com a Estat de la Federació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola. Aquesta proclamació va preocupar el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià va arribar a un pacte amb els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya, en recuperació del nom medieval de la Diputació del General.

La Generalitat Provisional i l'Estatut de Núria

Aquesta Generalitat provisional, presidida pel mateix Francesc Macià i composta per un consell o govern, una assemblea de representants dels municipis (Diputació Provisional de la Generalitat) i uns comissaris que, en qualitat de delegats del govern, s'encarregaven dels serveis pertanyents a les suprimides diputacions provincials de Girona, Tarragona i Lleida, mentre que es va establir la seu de la Generalitat al Palau de la plaça Sant Jaume.

Els diputats catalans van elaborar un projecte d'Estatut a Núria aprovat en referèndum el 2 d'agost de 1931 i modificat i aprovat a les Corts Espanyoles el 12 de setembre de 1932. Amb l'Estatut aprovat, el 20 de novembre de 1932 es van fer les úniques eleccions al Parlament de Catalunya del període republicà per constituir les institucions i passar d'un govern provisional a un govern estatutari amb Francesc Macià ratificat com a president i Lluís Companys com a president del Parlament.