Conveni de viena sobre Dret dels tractats de 23 de maig de 1969

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 20,5 KB

TEMA 12: COMPETÈNCIES ESPACIALS I ESPAIS D’INTERÈS COL·LECTIU

1. COMPETÈNCIES ESPACIALS

  1. Espai terrestre
  2. Espai aeri
  3. Dret del
    Mar
  4. Altres espais d'interès col·lectiu

ESPAI TERRESTRE:


2. LA SOBIRANIA TERRITORIAL (característiques)

  • Plenitud: el dret internacional és l’únic que pot limitar les funcions atribuïdes a l’estat dintre del seu Març territorial, s’inclou tota mena d’actes executius i jurisdiccionals que siguin necessaris per protegir i desenvolupar les vides humanes que tinguin lloc a l’interior del territori.
  • Exclusivitat: l’estat té el dret de monopolitzar l’exercici de les seves funcions i d’impedir que cap altre estat intenti exercir aquests poders en el seu territori.
  • Inviolabilitat: el dret internacional obliga a respectar la sobirania i la integritat territorial dels altres estats.   

- Principi d’igualtat sobirana i no intervenció

3. DELIMITACIÓ DE FRONTERES (2 moments)

  • Delimitació- acte jurídic polític
  • Demarcació – execució tècnica

4. FORMES DE DELIMITACIÓ

  1. En base a fronteres naturals
  2. Elements tècnics sobre mapa a partir de punts geogràfics de referència
  3. Límits històrics preexistents
  4. Herència de tractats fronterers de les antigues potencies colonials

(principi uti possidetis iuris)

5. TRAÇAT DE LÍMITS (2 possibilitats)

  1. En el mateix tractat (mapa)
  2. Establint una comissió de límits

- Desprès la demarcació es fa constar amb senyals visibles

6. DRET DE VEÏNATGE

- Sorgeix per la gestió de les interdependències:

  1. Abstenció de aprofitament abusiu que perjudiqui a l’Estat limítrofa
  2.  Cooperació per solucionar els problemes relacionats amb la frontera comú

-  Habitualment es creen Comissions intergovernamentals de gestió.


7. REGULACIÓ DE LA COOPERACIÓ

  1. Convenis bilaterals
  2. Convenció- Març sobre cooperació fronterera de 1980 del Consell de Europa
  3. Euro-regions
  4. Legislació interna

8. RÈGIMS ESPECÍFICS

  • Cessions en ús, administració i arrendament
  • Ús de bases militars mitjançant tractats
  • Territoris sota mandat d’una administració internacional

ESPAI AERI

9. ESPAI AERI

A la zona situada sobre l’espai terrestre l’Estat exerceix plena sobirania (terra, aigües interiors i mar territorial)

10. EVOLUCIÓ DEL RÈGIM DE NAVEGACIÓ AÈRIA

  1. Res nullis: expressió llatina “cosa de ningú”, per tant que mai han pertanyut o han sigut propietat de cap persona. Pot ser objecte d’ocupació (usucapíó).
  2. Convenció de París sobre la navegació aèria de 1919: primer tractat relatiu a la navegació aèria.
  3. Convenció de Chicago sobre aviació civil de 1944: va comportar el creixement del espai aeri per a usos civils i la necessitat de regulació i control permanent del seu ús.

11. CONVENCIÓ DE CHICAGO

La determinació del límit lateral del espai aeri. D’acord amb el Conveni de Chicago de 1944 (art. 2) i amb la CNUDM (art. 2.2), la sobirania             estatal s’aplica a tot l’espai aeri subjacent al territori de l’ Estat, ja sigui terrestre o marítim (les 12 milles de mar territorial). El límit superior de l’espai aeri constitueix al mateix temps el límit inferior d’aquest espai exterior. El dret  internacional no ha pogut arribar a un acord sobre el límit concret entre ambdós zones, motiu per el qual actualment segueix sent objecte d’estudi  de la ONU.

  1. Reconeixement de la sobirania plena al espai aeri
  2. Aplicació a aeronaus civils
  3. Creació de la Organització de l’Aviació Civil Internacional (OACI)
  4. Estableix les 5 llibertats de l’aire que  son limitacions voluntàries a la sobirania estatal

12. LES CINC LLIBERTATS DE L’AIRE

  1. Sobrevolar sense aterrar en e territori d’un Estat
  2. Efectuar escales tècniques al territori d’un altre Estat
  1. Desembarcament en el territori d’un altre Estat passatgers, correu i mercaderies procedents del Estat de l’Estat de la nau
  2. Embarcament en el territori d’un altre Estat passatgers, correu i mercaderies amb destinació al Estat de la nau
  3. Embarcar en un Estat estranger passatgers, correu i mercaderies amb destinació a un tercer Estat

13. BILATERISME AERI (dues corrents)

  1. Proteccionista: tracta de defensar les línies menys desenvolupades
  2. Liberals: preferida per les companyes més competitives que preval en el països més desenvolupats

14. PROTECCIÓ INTERNACIONAL DE NAVEGACIÓ AÈRIA

  • Conveni de  Tokio de 1963 sobre infraccions i certs actes comesos a bord d’aeronaus
  • Conveni de L’Haia de 1970 sobre la repressió de l’apoderament il·lícit d’aeronaus.
  • Conveni de Montreal de 1971 per la repressió dels actes il·lícits contra la seguretat de la seguretat de la aviació civil y Protocol addicional de 1988

DRET DEL MAR:


15. EVOLUCIÓ DEL DRET DEL MAR

  • Adaptació de la normativa als avenços en la capacitat d’explotació dels recursos marins
  • Sorgiment de conflictes pel control y apropiació del beneficis
  • Repartiment dels drets i deures respecte a diferents zones delimitades jurídicament.

16. FASES DE L’EVOLUCIÓ

  1. DIP Clàssic – Normes consuetudinàries
  2. Primera codificació (50,s-80’s) Quatre convencions de 1958
  3. Dret del Mar Contemporani a partir del Conveni de NN.UU sobre el Dret del Mar de 1982

17. ESPAIS MARÍTIMS AL DIP CLÀSSIC

  • Mar territorial: espai de protecció estratègica
  • Alta Mar: llibertat de pesca i navegació per a tots (pugnes)

18. QUATRE CONVENCIONS DE 1958

  1. Mar territorial i la zona contigua
  2. Plataforma continental
  3. Alta mar
  4. Règim de pesca en alta mar

- Encara vigents pels Estats que no han ratificat la CNUDM de 1982


19. CNUDM DE 1982

  • En vigor des de 1994  (Espanya 1997)
  • Incorpora reivindicacions del PVD
  • Normativa amplia de totes les zones marines
  • Mecanismes de solució de controvèrsies

20. DOS TIPUS D’ESPAIS

  • Espais sobre les que els Estats exerceixen algunes competències:
    •  Aigües interiors:
      • Zona aquàtica que es troba entre la línia d’amidament del mar territorial i el territori terrestre d l’Estat
      • A la CNUDM el límit es la línia de baixamar al llarg de la costa
      • Inclou  ports, desembocadura de rius, canals marítims, estuaris, aigües de les badies amb menys de  24 milles d'amplària
      • L’estat exerceix sobirania territorial plena
      • Conveni de Ginebra sobre el Regim internacional dels ports de 1923
    • Mar territorial:
      • Franja adjacent a la terra des de les aigües interiors fins a les 12 milles
      • 2 excepcions:
        1. Costes molt articulades (línies de base rectes seguint el dibuix de la costa)
        2. Estats amb costes adjacents o situades una davant de l’altre (mitjana equidistant, si no hi ha pacte en contra o drets històrics)
    • Règim dels Estret (Competències exclusives) *1
    • Zona contigua:
      • És l’espai marí que va des de les 12 milles del mar territorial a les 24 milles.
      • És una zona de seguretat sobre la qual no s’exerceixen competències sobiranes si no funcionals 
      • L’Estat costaner pot adoptar mesures de fiscalització i prevenir o sancionar infraccions de les normes. 
      • És part de la Zona Econòmica Exclusiva
    • Zona Econòmica Exclusiva:
    • Plataforma continental  (competències funcionals):
      • Prolongació natural de la terra dins el mar fins el inici del talús continental
      • Amplària bàsica de 200 milles ampliables a 350
      • Cas de Estats amb costes adjacents o davant de l’altre s’apliquen els mateixos criteris que la ZEE
      • Règim jurídic de la plataforma continental
        1. Drets funcionals de caràcter exclusiu i independent:
          • Sobre minerals i altres recursos no vius de llit i subsol
  • Organismes vius d’especies sedentaries
      • Construcció d’instal·lacions
      • Deure de
        • No impedir la navegació d’altres Estats
        • No impedir la xarxa o conservació de cables submarins
        • Els Estats de plataforma amplia (mes de 200) han de fer pagaments a la Autoritat Internacional de Fons Marins per explotació de recursos no vius si no son PVD
  • Espais exclosos de l’exercici de qualsevol tipus de competències dels Estats:
    • Alta mar:
      • Règim d’alta mar à principi de llibertat:
        1. Navegació marítima
        2. Pesca
        3. Aerotransport
        4. Xarxa de cables i canonades submarina
        5. Investigació científica
        6. Construcció d’instal·lacions
      • Règim dels vaixells en alta mar:
        1. Principi de jurisdicció exclusiva de l’Estat del pavelló
        2. Excepcions:
          • Supòsits d’abordatge  o responsabilitat del capità o altre persona (nacionalitat)
          • Transports d’esclaus o pirateria i transmissions no autoritzades (dret de visita)
          • Dret de persecució quan hi ha motius fonamentals de violació de la llei del Estat
      • Condicions de la persecució
        1. Iniciada a aigües interiors, mar territorial o zona contigua
        2. Haver fet senyals visuals o auditives
        3. No interrupció
        4. Finalitzar quan entra en la jurisdicció d’un altre Estat
      • Obligació dels Estats del Pavelló
        1. Jurisdicció, control administratiu i tècnic del vaixell
        2. Vetllar per la seguretat del vaixell
        3. Deure d’assistència al mar, serveis de recerca i salvament
        4. Protecció de cables i canonades submarins
        5. Conservació de recursos vius
        6. Repressió del transport d’esclaus, pirateria, transmissions no autoritzades i tràfic il·lícit d’estupefaents
    • Zona internacional dels fons marins:
      • Profunditats marines del fons abissal desprès de les crestes oceàniques
      • Es considera patrimoni comú de la Humanitat
      • S’exclou la apropiació
  • Els beneficis son en benefici de la humanitat i en proporció a les necessitats
      • Fins pacífics
      • Cooperació Internacional per la cooperació
      • Resolució 48/263 de AGNU de 1994:
        1. Permet un sistema d’aprofitament mixt de Estats, empreses i la Autoritat de Fons Marins
        2. Permís previ
        3. Repartiment de beneficis
        4. Provisional i sotmès a revisió (20-25 anys)

*1 ESTRETS:

- RÈGIM JURÍDIC DEL MAR TERRITORIAL

  1. Sobirania plena sobre el mar i el espai aeri
  2. Facultat per regular l’aprofitament dels recursos
  3. Dret de pas innocent de tercers regulat per l’Estat (ràpid i ininterromput)
  4. Qualsevol suspensió del pas innocent a de ser: temporal, en àrees concretes, per raons de seguretat, no discriminatòria y publicada.
  5. Els submarins han de navegar en superfície
  6. El Estat costaner a de difondre els perills per la navegació

- ELS ESTRETS INTERNACIONALS

  • Braç de mar situat entre dues terres que son vies de accés obligat
  • Forma par de les aigües interiors o territorials
  • Tenen un tractament específic amb l’objectiu de afavorir la navegació internacional

- RÈGIM DELS ESTRETS INTERNACIONALS

  1. La CNUDM conté una normativa innovadora (no consuetudinària)
  2. El règim es divers segons la importància dels Estrets:
    • Pas en transit (internacionals).
    • Pas innocent (altres)
  3. Els vaixells tenen uns deures

- PAS EN TRÀNSIT

  • Tots els vaixell tindran dret de pas, que no pot ser obstaculitzat ni suspès
  • Els vaixells han de abstenir-se de amenaça d’us de la força.
  • Els vaixells han de complir la normativa internacional de seguretat al mar i reducció de la contaminació
  • Ha de ser transit ràpid i ininterromput 
  • Els submarins poden anar submergits

- RÈGIM DEL PAS INNOCENT

  1. En general es el mateix que el mar territorial.
  1. El pas innocent no es pot suspendre ni obstaculitzar
  2. Els Estats han de informar dels perill per la navegació
  3. No es pot discriminar cap vaixell
  4. L’Estat pot adoptar normes sobre contaminació, pesca, seguretat, embarcament i desembarcament de persones o productes
  5. Estats i usuaris han de col·laborar per la seguretat, la prevenció i la reducció de la contaminació

- AIGÜES ARXIPELÀGIQUES

  • Aigües incloses dins de les línies de base rectes dels Estats arxipelàgics
  • La longitud de la línia no pot ser de més de 100 milles marines
  • Es respecten els acords preexistents en temes e pesca i altres activitats
  • Règim de pas innocent en termes de mar territorial
  • Els drets dels Estats son els mateixos que els dels Estrets

- ZEE

  1. Espai adjacent mes enllà del mar territorial fins a les 200 milles marines
  2. És una norma consuetudinària oposable a tots els Estats
  3. En cas de estats amb costes adjacents o situades una en front de l’altre
  4. Els Estats buscaran una solució equitativa basada en dret
  5. Si no arriben a una solució aplicaran els mecanismes de solució de controvèrsies (part XV)

- RÈGIM ZEE

  1. És una institució autònoma del mar territorial
  2. L’Estat costaner te drets exclusius per la explotació de recursos vius i no vius del llit, subsòl i aigües suprajacent i altres activitats econòmiques.
  3. L’Estat costaner te dret de jurisdicció en diverses matèries con la investigació.
  1. Drets per l’estesa de cables i construcció d’instal·lacions
  2. Establiment del volum de captura màxim i la seva capacitat
  3. Deure de donar accés a Estats sense litoral

21. ALTRES ESPAIS D’INTERÈS COL·LECTIU

  • L’espai extraatmosfèric:
    • Dret de l’espai ultra-terrestre
    • Règim de la lluna i dels cossos celestes
    • Règim jurídic de la onda geostacionària 
    • Responsabilitat per activitats espacials y danys al medi ambient
    • Dret de l’espai extraatmosfèric
      • Acord sobre salvament, 22 Abril 1968
      • Conveni sobre responsabilitat, 29 març 1972
      • Conveni sobre registres, 14 Gener 1975
      • Acord sobre la lluna de 18 Desembre 1979
      • Conveni de la Uníó Internacional de Telecomunicacions 22 Desembre 1992
  • Zones Polars
  • Cursos d’aigua internacionals
Karma: -41%
Visitas: 0

Entradas relacionadas:

Etiquetas:
igualtat sobirana Actes normatius de les organitzacions internacionals Dret primari dret derivat Actes atípics dret derivat Dret primari dret originari