Contrastos territorials i ordenació del territori a Catalunya: anàlisi i organització
Contrastos territorials i condicionaments del medi físic
La península està configurada per un extens altiplà central. Aquesta disposició té com a resultat una gran diversitat regional des del punt de vista climàtic i edafològic. Abans de la revolució industrial, les activitats econòmiques eren la trilogia mediterrània: blat, vinya i olivera, i una ramaderia extensiva. Amb el desenvolupament va néixer una indústria extractiva i metal·lúrgica propera als recursos minerals i amb noves xarxes de comunicació.
Dualitat centre-perifèria
Amb el liberalisme es va afavorir el desenvolupament de la burgesia i una economia capitalista, on hi havia diferències territorials: al centre de la península van tendir a l'estancament, on la influència política i econòmica van continuar sent molt grans. Les zones perifèriques peninsulars, a Catalunya i el País Basc, van patir un desenvolupament de les indústries tèxtil i siderúrgica, la qual cosa va afavorir la disponibilitat de mà d'obra i una classe empresarial sortida de la burgesia urbana. Tenien un proteccionisme tradicional i no un lliure canvi.
Al segle XIX, la capacitat competitiva de la indústria sobre l'artesania va deprimir les regions que no es van modernitzar. Durant aquest segle es poden diferenciar tres àrees econòmiques:
- Pols industrialitzats
- Àrees properes que proveïen de la mà d'obra necessària
- Espais marginals sense modernitzar
Polítiques d'ordenació territorial a Catalunya
Diagnòstic territorial: cap a la dispersió de la població
El territori català és el resultat d'un llarg procés de concentració de la població i de les activitats en els nuclis urbans. Al segle XX comença una tendència a la descentralització de la població i el territori es converteix en dispersió. Aquesta dispersió ha incrementat l'augment del consum de sòl, el cost dels serveis i el consum energètic, i ha fet créixer l'especialització funcional, que comporta el risc de convertir-se en una especialització social.
Els principis de l'ordenació territorial són la necessitat d'elaborar i aplicar plans d'ordenació territorial i urbanística que corregeixin, reguléin i projectin el territori. En aquest marc, el 1995 es va aprovar el Pla general territorial de Catalunya, que marca les pautes per a l'ordenació del territori. D'aquest pla se'n deriven set plans territorials parcials, un per cada regió. Tots tenen tres àmbits temàtics:
- Sistema d'espais oberts
- Sistema d'assentaments
- Sistema d'infraestructures
Comunitats autònomes, administració local i institucions
Les comunitats autònomes són estats d'autonomia. Les institucions de autogovern de Catalunya i de la resta d'administracions són:
- Províncies: agrupació de municipis. La circumscripció electoral de l'Estat són les províncies, on els diputats i els senadors s'elegeixen per cada província.
- Divisió territorial de l'administració de l'Estat: representada per la figura del subdelegat del Govern.
- Cooperació amb els municipis a través de les diputacions provincials.
- Municipis: són les unitats territorials més elementals. L'ajuntament és l'origen del seu govern. El poder local és democràtic: cada quatre anys, els ciutadans elegeixen els regidors, que trien l'alcalde. Els municipis disposen d'economia pròpia gràcies als tributs i impostos que recapten.
- Altres entitats territorials: els municipis poden agrupar-se en mancomunitats i en corporacions mancomunitàries. Cada illa té una administració pròpia.
Institucions d'autogovern de Catalunya
- Parlament: funció legislativa; aprova els pressupostos de la Generalitat, controla i impulsa l'activitat política.
- President de la Generalitat: elegit pel Parlament, té el càrrec més alt de la Generalitat. Li pertoca convocar eleccions al Parlament.
- Consell Executiu: el cap del govern és el president, que estableix la acció del govern coordinant el programa legislatiu.
- Sindicatura de Comptes i Sindicatura de Greuges: defensa les llibertats dels ciutadans.
Poders de la Generalitat
- Competències exclusives: la Generalitat disposa de la decisió.
- Competències concurrents: l'Estat i la Generalitat tenen la mateixa competència.
- Competències compartides: l'Estat i la Generalitat tenen diferents funcions.
Característiques de la Generalitat:
- Té actuació legislativa i executiva.
- Té capacitat legal per signar acords entre comunitats autònomes i amb l'Estat, però mai per modificar-ne els límits territorials.
- Els seus ingressos provenen dels serveis i competències que ha traspassat l'Estat, encara que també té dret a establir taxes i impostos.