Contractes Turístics: Temps Compartit, Assegurança, Arbitratge

Immoble d’ús turístic (Temps Compartit)

Referència legal: Llei 4/2012, de 6 de juliol, de contractes d'aprofitament per torn de béns d'ús turístic, d'adquisició de productes vacances de llarga durada, de revenda i d'intercanvi i normes tributàries (deroga la Llei 42/1998, de 15 de desembre).

Per les seves particularitats en relació amb la condició de l’adquirent del torn i el fet de disposar d’una llei pròpia, és un contracte independent del contracte d’hostalatge.

L’aprofitament per torn (DAT) és la facultat d’utilitzar, amb caràcter exclusiu i durant un període específic de cada any, un apartament turístic equipat amb el mobiliari adequat i que incorpora el dret a la prestació de serveis complementaris (neteja, manteniment dels elements comuns, etc.).

El contracte d’assegurança

Respecte de l'assegurança en general, cal destacar el següent:

• Normativa reguladora: Llei 50/1980, de 8 d’octubre, reguladora del contracte d'assegurança, que resulta aplicable amb caràcter general.
• Concepte de contracte d'assegurança en general: És aquell contracte pel qual l'assegurador s'obliga, a canvi d'una prima, a indemnitzar l'assegurat pels danys soferts.
• Elements personals: Assegurador, assegurat, prenedor de l'assegurança, beneficiari i perjudicat. Resulta important concretar a través dels mòduls didàctics les diferències entre aquestes figures.
• Perfecció i documentació del contracte d'assegurança: Ha de formalitzar-se per escrit. La pòlissa és el nom que rep el document en el qual es consigna el contracte d'assegurança.
• Altres elements del contracte d'assegurança: Són la prima i el risc, que ha d'existir en el moment de la formalització del contracte.
• Efectes: El prenedor de l'assegurança ha d'informar de les circumstàncies que puguin influir en la valoració del risc per part de l'assegurador. En cas que es produeixi el sinistre, ha d'informar-lo i intentar minorar les conseqüències del sinistre. L'assegurador haurà de pagar la indemnització dins dels límits pactats.
• Tipologia: Molt variada, des d'accident, vida o robatori fins a malaltia o transport.

Característiques de l'assegurança de viatge:

• Concepte: Una de les característiques d'aquesta assegurança és l'aleatorietat de la prestació, que resulta ser una prestació econòmica o de serveis davant d'un fet danyós succeït durant el viatge i totalment indeterminat. Els riscos coberts dependran de cada pòlissa en concret.
• Elements del contracte d'assegurança: Cal recordar que l'assegurat serà normalment el viatger i que, en el cas dels viatges combinats, hi ha l'obligació de l'agència de viatges d'informar el turista de la possibilitat de subscriure aquest tipus d'assegurances.
• Riscos coberts: Són molt variats, poden arribar a l'equipatge, vehicle i fins i tot la cancel·lació. També és possible cobrir l'assistència sanitària i el risc de mort o invalidesa.
• Producció del sinistre i liquidació del dany: Cal recordar en aquest punt l'obligació de l'assegurat de posar en coneixement de l'asseguradora la producció del sinistre i adjuntar documents acreditatius o justificants en cas que sigui necessari.

El contracte d’arbitratge en matèria turística

• Concepte: Regulat bàsicament en la llei de consumidors i usuaris. Es tracta d'un mecanisme de resolució de conflictes de caràcter voluntari.
• Organització: El sistema s'organitza a través de juntes arbitrals de consum d'àmbit nacional, autonòmic, provincial i municipal.
• Formalització del conveni arbitral: Normalment ho sol·licita el consumidor i l'empresa reclamada podrà acceptar o no la submissió a aquest mecanisme. També és possible que l'empresa se sotmeti al sistema amb caràcter general.
• Procediment: Bàsicament es designa un col·legi arbitral, que escolta les al·legacions de les parts i finalitza el procediment mitjançant un laude.

Finalment, cal dir que els fulls de reclamacions són una altra de les tècniques de protecció del turista, en aquest cas de caràcter administratiu, i que pot desembocar en els mecanismes disciplinaris.