Contingut de la cronica de Bernat Desclot

Les quatre grans croniques: definicions cronica:
Prosa historiogràfica ja que este té la intenció de conserval els fets més importants de la vida d'un país sol ser el primer gènere literari que sorgeix a un país CANÇÓ DE GESTA: manifestacions populars que explicaven els esdeveniments dels herois i dels reis. Les cròniques incluien cantars de gesta de manera que la historia es barreja amb la poesia.

croniques: importància literària tant historiogràfica, parteixen de cançons de gesta que es completen amb documents els fets que son o no son testius, funció notarial deixen constància dels fets històrics, el rei és l'eix central de les cròniques, to heroic i patriòtics son els millor, els fets que narren sempre són favorables per a la corona.

Jaume I: llibre dels fets XIII, utilitza primera persona ja que va ser redactada per Jaume I. Narra els fets de la vida, des de el seu naixement fins la seva mort. C els fets que narra són verídics malgrat que disimula els fets no favorables per a la corona, to heroic tots els fets que narra són històrics però exagera victòries i amb un punt de subjectivitat, descriu situacions intimes de Jaume I reflexa els seus sentiments, llengüa col·loquial i els personatjes parlen la llengua que parlaven.  te 4 parts (1 engendrament del rei, batalla muret, ascendeix al tro en el castell de Montsó, es casa amb Elionor de Castella. 2( conquestes Mallorca i València), 4(conquesta de Múrcia i contactes amb el res Alfons X Castella

BERNAT DESCLOT: llibre del rei en Pere XIII, Escrita per bernat desclot, narra els fets des del regnat de Ramón berenguer ( on es produeix  la uníó del Comptat de Barcelona i el regne d'Aragó fins a Pere II el gran, fill de JI) C la cracterística d'aquesta crònica és el seu valor històric. Quan se centra en els regnats de Jaume I i el seu fill Pere el gran, ja que utilitza textos historiografics, així com records personals i textos oficials de l'arxiu de la corona. Gran valor literari. Trobem dues modalitats d'estil, un de culte i d'altra banda incorpora diàlegs Contingut; matrimoni Ramón berenguerIV i Petronella, descendencia d'Alfons I,regnat de Jaume
I regnat de Pere II el gran (es narra molt rigiosament la seva vida, molt detalls) es narren intervenció a la corona d'Aragó a Itàlia, invacio francesa a Catalunya.

CRONICA Ramón MUNTANER XIV mes llarga de totes, desde el regnat de Jaume I fins Alfons III. Ramón muntaner es va incorporar a l'exercit i va participar a la conquesta de Menorca, així com l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó. Per aso conta la majoria dels fets com a testimoni directe, C amor per la seua llengua i corona, providencialisme (gracies al poder de Déu). Té molta qualitat literaria pero l'intenció de muntaner era únicament q siges escoltada, to heroic ja que exageren victories (finalitat política) contingut, explica 5 regnats, Jaume I, pere
II el gran, Jaume II, alfons III Objectius, deixar constancia del seus serveis a la Corona, llloar la Corona i del seus reis , ser testimoni de l'expedició a Orient dels almogàvers.

Crònica pere el cerimoniós XIV cronica autobiogràfica ( dictada). Corona d'Aragó s'expandeix. Pere III va promoure un intens moviment cultural ( va ordenar l’arxiu reial) - Va crear un cos de còpies i un altre de traducció - Va introduir l’Humanisme a la corona - Pere II no es un rei medieval ni un guerrer sinó un rei que anuncia el Renaixement i un polític - La seua crónica es basa estrictament en documents oficials que tracta de fets passat rebutjant les llegendes i els cantars de gesta. Es basa en documents histórics i recordss personals.  Contingut : - Pròleg del moarca - 7 llibres on destaca el tercer i quart que tracten la reincorporació de Mallorca, Rosselló i Cerdanya  Objectius: - Aferma la monarquia, dona prestigi davant de la burgesia i del poble. - Deixar una obra que justifique la seua política. Estil: - La font bàsica de Pere el Cerimoniós són els documents de la Cancelleria, per això l’estil és culte ( però manca d'espontaneïtat ). - L’estil és fa més viu amb les intervencions. 

Es la primera personalitat literaria intel·lectual de la nostra cultura. Va néixer a Mallorca. Estava vinculat a la cort i tenia una vida propia de les classes altes. Quan tenia 30 anys se li va aparèixer Jesucrist 5 i decidí abandonar eixe estil de vida per a dedicarse a la vida cristiana. Tenia 3 objectius - Convertir els infidels (musulmans i jueus) - Redactar llibres per a tornar a l’ideal cristíà primitiu - Fer monestirs per a ensenyar idiomes com l'àrab i l’hebreu per a poder difosar a tots la fe cristiana CARACTERÍSTIQUES Característiques de les seues obres son: ➢ Ramón Llull era una persona culta ja que sabia molts idiomes per aixina arribar a més cultures ➢ Té una finalitat didactica del cristianisme: per aquesta raó utilitza un llenguatge senzill per a acostar-se a tots, sobretots a aquells menys formats. Amb aquesta característica va contribuir al desenvolupament de la nostra llengua i la renovació amb l’incorporació de paraules de l'àrab i llatí ➢ Utilitza la lógica PRODUCCIÓ LITERARIA ➢ Prosa filósòfica i científica: - L’arbre de la Ciència (XIII): enciclopedia organitzada en arbres al·legòrics. - Rethorica Nova: tratado sobre el arte de persuadir. ➢ Obra narrativa: - Evast de Blanquerna: novel·la protagonitzada per un ermità estructurada en 5 llibres on destaca el llibre d’Amic e amat (recull de versicles) es un diàleg entre l’Home (amic) i Déu (l’amat) - LLibre de les Meravelles: novel·la protagonitzada per Feliz que fa un camí cap a la perfecció espiritual. Estructurada en 10 parts que parles sobre diverses doctrines. Destaca el LLibre de les bèsties (faules protagonitzades per animals que representen els defectes i virtuts de les persones).

 El Segle XIV es va caracteritzar per un estat de crisis en Europa marcat per: - Gerra - Fam - Pesta Cisma d’Occident: Un dels fets més conflictius de d'Aquest segle va ser el Cisma d’Occident. La coexistencia de 3 papes va fer que els diferent estats europeus donaren suport a un o altre en funció dels seus interessos. Expansió de la corona d’Aragó va continuar expandint la seua influència pel Mediterrani vivint un període de creixement i estabilitat però a la segona meitat del tel comença un període de fam, pesta i conflictes. PERE EL CERIMONIÓS Va organitzar amb tot detall el funcionament de la cort, la cancelleria reial i altres institucions de la corona. Va crear la generalitat. Durant el seu regnat va impulsat l’activitat de Cancelleria reial, això va permetre creació d’un model de llengua estàndard i que la cancelleria fora un centre cultural capaç d’importar innovacions artístiques i filósòfiques d’Europa. COMPOMÍS DE CASP Martí l'humà (fill de Pere el cerimoniós)va morir sense descendència en principi havia de succeir Jaume d’Urgell, però van sorgir més aspirants. El Compromís de Casp (1412) va ser una reuníó de 9 notables dels estats d’Aragó, València i Catalunya que tenen per objectiu decidir qui succeirà l'últim rei del casal de Barcelona (Martí l’humà), tras un acord polític va ser elegit rei Ferran de Trastàmara (castella) per damunt de l’altre candidat Jaume d'Urgell.