Context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70

SALVADOR ESPRIU:Salvador Espriu es va dedicar quasi exclusivament al conreu de la poesia d’estètica clarament simbolista fins a la dècada dels seixantes. Els sis primers poemaris de Salvador Espriu tracten de manera obsessiva el tema de la mort. Hi abunden les meditacions i els interrogants sense resposta possible.

A “La pell de brau” hi analitza la Guerra Civil Espanyola, el que representa la lluita entre germans i les conseqüències que se’n deriven. A “Llibre de Sinera” persisteix el to de poesia civil, però ara centrada en la pàtria catalana.

Les característiques de la seua poesia són:

-És una poesia de símbols, però no dóna tanta importància a la musicalitat i l'harmonia. Aquesta es caracteritza per la presència de mites.

-La reflexió sobre la mort i el més enllà són el tema central de tota la seua poesia.

-La preocupació pel destí de Catalunya després de la guerra.

-Dominació de tots els registres de la llengua.

-Pinzellades d’humor dur i cruel.

Com a conclusió, podem afirmar que la poesia de Salvador Espriu reflecteix l’evolució pròpia de la poesia europea i espanyola de la Postguerra.

CARACTER. POESIA ACTUAL: La poesia en aquest període es caracteritza per la pèrdua dels grans mestres de la postguerra i l’aparició de noves generacions. La dècada dels 70 veu la consolidació i el reconeixement dels poetes més importants de la literatura catalana contemporània. En aquesta època no hi ha una estètica unitària sota la qual s’arrepleguen tots els autors d’aquesta etapa, però hi ha característiques generals:

-El rebuig de l’estètica realista dels poetes anteriors.

-La preocupació pel llenguatge.

-L’afany de cosmopolitisme.

-L’experimentació formal.

-La reflexió de la poesia com a tema del poema.

Durant els anys 80, els poetes elaboren una visió de la realitat des del “jo” i conceberen la poesia com a expressió de la pròpia intimitat. Als anys 90 abandonaren la idea d’actuar com a memòria col·lectiva i tendiren a l’autobiografia. Al marge d’altres consideracions, prevalgué la pretensió de l’obra ben feta. S’hi observa una tendència a poemes més breus i menys emfàtics.

MIQUEL MartÍ I POL:
Miquel Martí i Pol va patir als 19 anys una tuberculosi pulmonal que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar per a llegir i va decidir dedicar-se a l’escriptura. L’any
1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, per la qual cosa va continuar escrivint. Els seus poemes reflecteixen totes les etapes del poeta:
La reflexió metafísica, la poesia realista i compromesa, la malaltia i la seua superació, el compromís nacional, el pas del temps i el balanç de la vida. La declaració de l’esclerosi va fer que el poeta es convertirà en tema i protagonista transformat de les seues obres. L’última producció del poeta s’ha caracteritzat per pertànyer a una etapa vital caracteritzada per l’arribada i l'assumpció de la vellesa, sempre amb escepticisme. En conclusió, és el poeta més llegit i popular de les darreres dècades. El seu to popular el feia accessible a tots els públics sense perdre el favor de la crítica ni les instàncies acadèmiques. La seua constant referència a la situació social i nacional catalana havien fet que molts dels seus poemes foren referència per a polítics i cantants.