Context Històric i Social del Teatre Català del Segle XIX: L'Ascens d'Àngel Guimerà

Introducció Històrica: Context Social i Polític del Segle XIX

La Revolució Francesa i la Revolució Industrial van provocar un augment de la producció agrícola que va permetre duplicar la població. Aquest creixement va generar un fenomen habitual: l'èxode rural.

La gent va emigrar a les ciutats, situant-se als ravals d'aquestes (barris perifèrics), on van anar prenent consciència de classe. Se n'adonen que són pobres i que tenen certa força col·lectiva. Aquest context social va propiciar el sorgiment de les primeres organitzacions obreres:

• La primera UGT i el PSOE (1888).
• Sindicats proletaris i grups anarquistes.

A nivell ideològic, sorgeixen dues visions sobre la ciutat:

• Visió positiva: La ciutat és sinònim de progrés i modernització.
• Visió negativa: La ciutat representa mals salaris, vici i consumisme.

El Teatre Català del Segle XIX

En l'àmbit teatral, hi havia dues tendències principals:

• Un teatre arcaic que sentia nostàlgia del passat (especialment de l'Edat Mitjana).
• Un teatre popular, partidari del català que es parlava en aquell moment, amb Frederic Soler (Serafí Pitarra) com a autor més destacat.

La Situació de la Llengua Catalana

En aquesta època, la llengua catalana no estava normativitzada i no tenia espais d'ús en tots els àmbits, com l'administració o l'educació. Aquesta situació generava tensions. Per exemple:

Àngel Guimerà, quan fou president de l'Ateneu Barcelonès (1895-1902), va emetre un discurs en català. Hi va haver gent que va xiular i cridar: «Maleït siga el que no defensa el que és seu», referint-se, en aquest cas, al català.

El Teatre com a Negoci i Expansió a Barcelona

Igual que la narrativa, el negoci teatral es va estendre. S'inverteix en la creació de nous teatres a Barcelona, com ara:

• Teatre Líric
• Teatre de Catalunya
• Tívoli
• Novetats

Àngel Guimerà (1845-1924): Vida i Obra

Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife. Tot i que la seva vida s'emmarca entre 1845 i 1924, va embarcar cap a Catalunya de petit amb els seus pares. Aquest fet va crear polèmica, ja que no estaven casats i van haver de fer-ho posteriorment.

Entre el 1862 i el 1870, s'enamora de Maria Rubió (filla del cerer del poble), un amor que no fou correspost (ella es va casar amb un altre). A partir d'aquí, comença a escriure poesia en castellà, però ja havia après català i, a poc a poc, va substituint una llengua per l'altra fins que el 1877 l'anomenen Mestre en Gai Saber.

Entre 1873 i 1921 estrena les seves obres teatrals i protagonitza enfrontaments amb Frederic Soler a causa de la forta competència que es feien. Va morir el 1924, i el seu funeral fou un enterrament multitudinari, amb unes 50.000 persones assistents.

Guimerà: Figura Pública i Compromís Cívic

Guimerà fou una figura reconeguda i compromesa:

• Fou candidat al Premi Nobel (1904).
• Moltes de les seves obres van ser traduïdes a molts idiomes.
• Algunes de les seves obres foren musicades com a sardana (per exemple, La Santa Espina).
• A Montjuïc s'alçà una estàtua en honor al protagonista de Terra Baixa (Manelic).
• Fou director de la revista La Renaixença.
• Fou president de l'Ateneu Barcelonès.
• Als 25 anys va entrar a l'organització catalanista La Jove Catalunya.