Context historic Roma imperial

EXÀMEN HDA:

· OBRES: 1. Ara Pacis AUGUSTAE, 2. PANTEÓ Roma, 3. RETRAT EQÜETRE DE Març AURELI, 4 MAISON CARRÉE, AUGUST E PRIMA PORTA, 6. KOUTOUS.

A. Context cronològic Històric i cultural de obra 1:

CONTEXT HISTÒRIC

Cronologia:

13-9 a.C.

Context Històric i cultural:

L’obra pertany A finals del segle I aC, és a dir, a inicis de l’Època imperial (quan es proclama l’Imperi). August posà fi a les guerres de Conquesta, començant un període de Pau, coneguda com la Pau D’August. És el moment de la romanització de l’Imperi i de la Divisió en províncies, fets que afavoriran el control dels Territoris. En aquest moment s’aconsegueix la màxima expansió de L’Imperi ROMà, que té una sòlida estructura social, jurídica (Dret ROMà), Política i comercial. Cronològicament proper al naixement de Jesucrist.

Cultura:

És El moment en què s’escriuen obres com Les Metamorfosis d’Ovidi(c. 8-2 aC); i L’Eneidade Virgili (30-19 aC). És una etapa de consolidació de l’arquitectura (construcció del Panteó), amb un art al servei de l’emperador i El poder, que es reforça amb la construcció de monuments Commemoratius: columnes i arcs triomfals. Es consolida també L’escultura, amb representacions de la imatge dels emperadors. Pel Que fa a la pintura, és el moment àlgid de la pintura mural d’estil Ornamental i il·lusionista. Realisme plàstic.

B. Estil i característiques de obra 2:

El Panteó és d'estil ROMà imperial.

Característiques: 1- Art pragmàtic. 2- Art propagandístic. 3- Realisme i Idividualització. 4- Animat.

C. Anàlisi formal de obra 3:

DESCRIPCIÓ FORMAL

És Una escultura realitzada en bronze, fabricada a partir de diversos Motlles soldats i completada amb detalls fets a base d’incisions o Batuts (picar el metall). L’excel·lent factura i la seva gran Qualitat fan palès que fou el treball d’un artista (de fet, Probablement un equip) altament qualificat.

És Una obra pensada per ser vista des de múltiples punts de vista Malgrat que potencia la visió frontal.

Destaquen Els abundants rínxols de la barba i el cabell, en contrast amb les Suaus faccions del rostre.

Es Tracta d’una estàtua eqüestre, que mostra l’emperador Març Aureli sobre un cavall, amb el braç dret estès. S’aixeca sobre un Podi.

La Figura de Març Aureli apareix lleugerament més esvelta i prima que Altres retrats seus de la mateixa època.

Apareix Vestit amb una toga cenyida amb un cinturó (cíngol) i cobert amb un Mantell militar (paludamentum).

El Retrat s’allunya dels models del període clàssic grec, més Freds. En aquest cas, el personatge es veu més proper i transcendent Gràcies a la cura que l’escultor ha posat en el tractament de la Fisonomia.

L’escultor Va ser molt minuciós amb els cabells i la barba, els trets facials, El cap del cavall i la reproducció dels plecs de les robes. Aquesta Minuciositat junt amb la posició elevada i la mirada perduda a L’infinit fan que la figura transmeti un sentiment de força, Autoritat i transcendència.

L’escultura Dóna sensació de serenitat i equilibri compositiu gràcies al Cavall, que tot i tenir una pota aixecada, s’aguanta fermament al Terra amb les altres tres i el gest relaxat del braç dret de L’emperador, amb el qual es reforça la idea de pausa.

D. Significat i funció de obra 4:

FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

És un Temple dedicat als númens romans (númen: voluntat, poder; són Manifestacions dels déus) i a Gai i Juli Cèsar, néts de L’emperador i fills de la seva filla Júlia i d’ Agripa. Va ser Erigit en honor a l’emperador Octaví August i la seva família.

Va ser Construït per ordre d’Agripa, governador de la Gàl·lia i Encarregat d’organitzar la infraestructura pública d'aquesta Província i el sistema de tributs i l’administració. Durant L’època d’August es van construir gran quantitat de monuments Públics i commemoratius: aqüeductes, arcs de triomf, amfiteatres, Temples... Seguint una política d’unificació de l’Imperi Mitjançant la romanització dels edificis públics.

També Era una forma d’impressionar als pobles conquerits, un hàbil Instrument de propaganda per demostrar la força i la grandesa de Roma.

Després De la mort d’August, l’Imperi es va omplir de temples dedicats al Seu culte, ja que fou divinitzat.

La Conservació de l’edifici és deguda a la seva utilització de Forma gairebé ininterrompuda al llarg dels anys: ajuntament durant L’Edat Mitjana, església, arxiu i museu. Des del 1940 és Monument històric de França.

E. Relació entre obra 5 i 6:

Cronologia:
500 AC. [S’admet Segle VI a. C]. ( Kouros d'Anavissos )

Cronologia:
19 A.C. (copia 14 d.C.). ( August e Prima Porta )

Com Podem veure per les seves cronologies, estem davant de dues obres D'èpoques molt diferents, la Kouros d'Anavissos de l'època grega i L'August de Prima Porta de l'època romana, fent així que entre Elles, a part d'anys, també hi hagin altres difefències a destacar.

A Primera vista, només al mirar les dues obrs, ja podem veure Clarament que tenen una postura totalment diferent. En l'obra 5 veiem Com August té la seva cama esquerra una mica flexionada, el cos una Mica girat, marcant una mica de perfil i el seu braç dret, aixecat Apuntant amb el dit cap a dalt. En canvio, en l'obra 6, podem veure Molta simetria en el seu cos, totalment recte i amb una frontalitat Molt clara en ella. Veiem com cap de les seves 4 extremitats mostra Cap moviment diferent a les altres, sinó que simplement es mantenen En la seva posició natural, de tranquil·litat. També podem veure Com la cara d'August ens mostra com era ell, la seva personalitat, a Diferencia de l'altre, que no ho fa, no te gairebé expressivitat Alguna. Trobem que August va vestit i el detall de la seva roba, Manifestant un cert moviment en ella, fa que l'ibra estigui molt Aconseguida detalladament parlant, fent així, que si pugui apreciar Una certa dedicasió en els petits detalls, tot i que la part del Darrere d'August, no està molt detallada ni treballada, ja que el Seu autor, la va dissenyar de tal manera que es veies per davant i no Per darrere. Per altre banda, veiem que la figura 6, va sense roba, Nu, i el físic que presenta tampoc es veu exageradament marcat ni Detallat, és simplement un cos nu d'una home.

Com Ja sabem, August va ser un gran emperador de Roma, i aquesta Escultura d'ell ho representa en la seva totalitat. Veiem un August Alt, amb una mena de pal o bastó a la seva mà dreta i amb el braç Esquerre aixecat, com si manés algun tipus d'ordre a algú. És una Estatua per fer honor a uns dels majors emperadors de l'Imperi ROMà.

Encanvi, La figura 6, ñes simplement una representació del cos d'un home Normal, sense massa misteri, simplement per mostrar com eren els Homes normals d'aquella època.

· OBRES: 1. SARCÒFAG DELS ESPOSOS, 2. COLISSEU Roma, 3

C. Anàlisi formal obra 1:

DESCRIPCIÓ FORMAL

És Una escultura exempta unifacial feta de terracota (argila modelada i Cuita que permet treballar amb rapidesa i espontaneïtat i plasmar Amb més facilitat la naturalitat dels models). Estava policromada Amb colors vius (restes al coixí i als vestits).

Té Forma de kliné (llit), i sobre aquest hi ha les figures reclinades D’un home i una dona en actitud plàcida i amable. Tots dos porten Vestits i pentinats d’influència grega. L’home, darrera la dona I amb el tors nu i descalç, es mostra fort i protector. Porta el Cabell tirat enrere i cenyit a la forma característica del poble Jònic. La dona va vestida amb una llarga túnica (quitó) porta unes Sabates acabades en punxa i es cobreix el cap amb una gorra frígia De la qual surten unes llargues trenes.

Rostres Inexpressius, de perfil geomètric i hieràtic, el somriure arcaic, Els ulls ametllats i la barbeta punxeguda. Influència clàssica: Recorden els kouros i koré de l’estil grec arcaic.

Els Dos personatges no creuen les mirades, la relació afectuosa entre Ells es transmet a partir de les mans. L’home recolza el braç dret Sobre l’espatlla de la dona mentre que la mà esquerra queda estesa En actitud afable al seu davant, com esperant la mà de la dona.

El Treball de les dues figures és molt acurat a la part superior del Cos i als peus i les sabates. A les cames, en canvi, la simplicitat Tècnica és notable i la flexió de la cintura, poc natural.

D. Significat i funció de obra 2:

FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

El Colisseu és un amfiteatre, un edifici destinat a les lluites de Gladiadors (munera), feres (venationes), representacions de batalles Històriques (fins i tot navals, anomenades naumàquies), Execucions...

El Colisseu es va concebre per a la glorificació de la família Flàvia. Va ser un regal de l’emperador Vespasià al poble, en un intent D’allunyar-se de les extravagàncies del seu antecessor Neró. Tenia, doncs, una funció propagandística, amb el qual potenciava la Imatge benefactora del poder de l’emperador i glorificava la seva Divinitat.

Rep el Nom per la colossal estàtua de Neró que estava prop del monument.

L’entrada Era gratuïta i el públic es col·locava segons el seu estatus Social (més avall rics i poderosos, la resta del poble fins arribar Als pobres cada cop més enlaire).

E. Quina obra és la 3, a quin estil pertany i exemples d'arquitectura Civil romana destinada al lleure:

Aquesta Obra rep el nom de l'Aqüaducte de les Ferreres d'estil ROMà Republicà tardà.

Exemples D'arwuitectura civil romana destinada al lleure: Colisseu, les Termes, circ ROMà, teatre.