Context historic palau de la musica catalana

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

Lluís Domènech i Montaner   1905 - 1908Documentació general:
Barcelona. Ferro, ceràmica,maó i vidre. Estil modernista. Nous materials. Auditori.

CONTEXT HISTÒRIC

Inicis del Segle XX

El Modernisme a Catalunya s’inscriu en el context cultural de la Renaixença, que fomentà el redescobriment dels valors històrics i tradicionals catalans. Va tenir el seu centre a la ciutat de Barcelona. La burgesia pròspera, culta i nacionalista de finals del s.XIX i principis XX, dóna suport als arquitectes modernistes, les seves innovacions tècniques i estètiques aconsegueixen un art refinat que permet a la burgesia fer ostentació de la seva riquesa i el seu bon gust. El desenvolupament d’aquest estil coincideix amb l’expansió de l’Eixample de Barcelona projectat per Cerdà, espai on trobem gran part de l’obra del Modernisme. Les primeres obres del Modernisme es construiran amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888.  

Anàlisi formal: elements de suport

Entramat metàl·lic i columnes de ferro.  Com es feia en el gòtic, les càrregues es troben concentrades en punts molt concrets que alliberen els murs de la responsabilitat de sostenir el conjunt. Espai exterior:  Xamfrà de l’ edifici: C/ Sant Pere i C/ Amadeu Vives. 1. Medalló amb l’escut del Palau de la Música Catalana 2. Grup escultòric la “ Cançó Popular ” de M. Blay 3. Balconada 4. Arcs carpanells 5. Robustes columnes Espai exterior:   Façana principal: C/ Sant Pere. 1. Mosaics de Lluís Bru, a mode de frontó: els cantaires de l’Orfeó 2. Tribuna coronada amb arcs apuntats 3. Set parells de columnes recobertes de ceràmica Espai interior : Es divideix en tres parts: accessos, auditori i escenari. Planta oval, amb un gran espai lliure Aforament per uns 2.200 espectadors Concebut com una immensa caixa de vidre, amb una gran claraboia central de vidres multicolors formant una gran flor amb pètals oberts.

Interpretació: contingut i significat Fort caràcter catalanista de l’Orfeó. La vinculació a l’entitat dels artistes catalans més populars, les al·lusions a la pàtria catalana, ja fos mitjançant al·legories o representacions de les quatre barres de la bandera catalana, van fer d’aquest edifici tot un símbol del catalanisme, lligat al moviment cultural de la Renaixença En paraules de Domènech i Montaner el Palau de la Música havia de ser “el temple de l’art català i el palau del nostre Renaixement” Així mateix, és tota una declaració en favor de la cultura popular (música popular d’en Clavé).

Interpretació: contingut i significat

Múltiples referències a la pàtria catalana: Sant Jordi, la senyera, muntanyes de Montserrat… El 23 d’Abril de 1905, es va posar la primera pedra. Edificat gràcies a les aportacions populars i pels Amics de l’Orfeó.  Cançó popular: presidit per la imatge de Sant Jordi, patró de Catalunya, on es mostra la llar, a través de les figures femenines i infants; i el món del treball, representat per un operari, un pagès i un pescador que sostenen la musa de la Cançó.

Funció

Doble funció del Palau de la Música Catalana: va ser construït per acollir la seu de l’Orfeó Català (fundat l’any 1891) i com a sala de concerts. Fou una exaltació del Modernisme al integrar totes les arts.

Models i influències

Domènech i Montaner és un dels grans representants del Modernisme català.  El Palau de la Música és una obra de maduresa, és la seva obra culminant. Encara projectarà altres obres posteriors com la Casa Fuster o l’Hospital de Sant Pau a Barcelona. Va ser remodelat entre el 1982 i 1989 per Òscar Tusquets.

Models i influències

Aquest edifici es pot considerar un antecedent del Racionalisme amb la creació dels espais interiors lliures, amb la concepció global de l’edifici, i la utilització de materials i tècniques innovadores com l'ús del ferro i el vidre en l'estructura de l'edifici, igual que en l’Auditorium de Chicago, de Louis Sullivan.