Context històric i feminisme a La plaça del Diamant
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,14 KB
Context històric de La plaça del Diamant
Mercè Rodoreda va publicar La plaça del Diamant el 1962. En aquesta època, el règim franquista començava a relaxar la censura literària sobre el contingut de les obres i sobre les llengües de l'Estat espanyol que no fossin el castellà. Això va permetre la creació d'una infraestructura editorial en català (revistes, premis literaris, editorials) que va anar augmentant durant els anys 70.
Pel que fa a la producció narrativa, en aquesta època destaquen tres corrents literaris:
- El realisme objectivista.
- La literatura fantàstica.
- La novel·la psicològica (a la qual s'adscriu La plaça del Diamant).
D'altra banda, La plaça del Diamant correspon a l'etapa de maduresa de l'autora, que vivia exiliada a Suïssa. L'obra va tenir èxit i va suposar la consagració de Rodoreda com una de les grans autores del segle XX. D'aquesta etapa són també obres com: Vint-i-dos contes, El carrer de les Camèlies i Jardí vora mar.
Autores i perspectiva feminista en la literatura catalana
La majoria de l'obra de Rodoreda està protagonitzada per personatges femenins. Això significa que les seves novel·les i contes aborden aspectes de la vida de la dona en l'època històrica que va viure l'autora, és a dir, la major part del segle XX. Per tant, l'obra tracta els problemes que la dona pateix com a resultat de la seva subordinació a l'home en una societat profundament patriarcal, com la que defensava la dictadura franquista.
Una altra escriptora que adopta aquesta perspectiva feminista posterior a Rodoreda és M. Aurèlia Capmany (Feliçment, jo sóc una dona, 1969; Necessitem morir, 1977). Cal destacar també:
- Montserrat Roig (El temps de les cireres, 1977).
- Carme Riera (Te deix, amor, la mar com a penyora, 1975).
Aquestes autores, de la generació dels 70, tenen com a referència tant Mercè Rodoreda com M. Aurèlia Capmany.