Context històric i estètica del Modernisme

MODERNISME → CONTEXT HISTÒRIC

-Durant el s.XIX Espanya viu una època de decadència: pateix guerres civils, canvis de govern o pronunciaments militars. Durant el regnat d’Alfons XII hi ha l’alternança de govern entre liberals i conservadors. Només hi ha industrialització a Catalunya i al País Basc. És una època de corrupció i retòrica parlamentària amb els grups de pressió tradicionals (terratinents, exèrcit i clergat). Els camperols i obrers tenen ideals revolucionaris.  

Al 1898 es produeix la pèrdua de Cuba i Filipines, fet que accentuà el malestar de la burgesia catalana.-Durant el s.XX té lloc la 2a República (1931): enfrontament entre els republicans i els nacionalistes. També esclata la Guerra Civil (1936-39). → RUPTURA ENTRE L’ARTISTA I LA SOCIETAT: D’altra banda, el Modernisme va provocar un fenomen social important: la burgesia va produir la seva primera generació d’artistes que vivien per i per a l’art. Els escriptors i altres artistes catalans van fer una crítica a la grisor i el mercantilisme dels burgesos, però molts d’ells provenien d’aquesta classe social. Aquest fet dóna lloc a la bohèmia daurada,​la dels artistes que aparentaven viure en la pobresa i mostraven actituds estrafolàries de rebuig del benestar de la seva classe. Un exemple d'artista d'aquest grup seria Santiago Rusiñol, popular figura de la vida bohèmia que va ser l'ànima de les festes modernistes de Sitges. → ESTÈTICA I IDEOLOGIES MODERNISTES

Al 1892 irromp un grup de joves artistes i intel·lectuals al panorama cultural català, amb una ideologia que trenca totalment amb les idees i els models de la Renaixença, i tenen com a principal objectiu treure Catalunya de l’endarreriment cultural que patia. La publicació de l’article “Viure del passat” a la revista L’Avenç l’any 1892, per Jaume Brossa es considera com el punt de partida del Modernisme. Aquest moviment es divideix en 2 etapes: Primera etapa (1892-1900): Aquesta etapa és principalment de formació del moviment, com a referència s’agafaran obres d'altres autors europeus publicadas en un primer moment per la revista L’avenç i rellevada per la Catalònia després del tancament de la primera: comencen a construir les “formes noves” i adopten aquests escriptors europeus com a mestres. Tots aquests autors rebutjaven la societat aïllant-se, fet que provoca que entenguin l’art com un refugi, com un món perfecte. Segona etapa (1901-1911): S'inicia amb l’aparició de la revista Joventut i culmina simbòlicament amb la mort de Joan Maragall al 1911. És coneguda com l'etapa de màxim esplendor. Es publiquen les obres més famoses, com Els sots feréstecs (1901), de Raimon Casellas. El moviment, especialment en la primera etapa, es divideix en dues corrents: El regeneracionisme: Els modernistes creien que havien de salvar la humanitat a través de l’art i les idees. Aquest corrent el va difondre L’avenç,​aconseguint que tots els escriptors tinguessin l’objectiu de salvar la societat. L’esteticisme: L’escriptor se sent rebutjat i es refugia en la bellesa de l’art amb l’objectiu d’evadir-se. Vivien el procés de crear les seves obres com si fos una experiència espiritual. Santiago Rusiñol va ser el principal impulsor d’aquest corrent. - Autors: Santiago Rusiñol i Víctor Català