Context històric enric valor
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,69 KB
MERCÈ RODOREDA
Barcelona, 1908- Romanyà de la Selva,1983
La producció literària de Mercè Rodoreda, està profundament vinculada a la seua biografia, marcada per l’experiència de la guerra i l’exili. El seu verdader jo narratiu, el d’Aloma (1938)
, una novel.La d’inspiració autobiogràfica que l’autora va reescriure completament trenta anys més tard. L’experiencia de l’exili amplia els límits del seu Realisme literari, la seua obra és també una reflexió sobre la feminitat i l’amor. La novel.La que li va donar la fama, La plaça del Diamant (1962), no te res a veure amb l’exili , perquè la protagonista, Colometa, forma part, precisament de la massa anònima que no es va exiliar. No obstant això, la novel.La va ser el resultat de les experiències vitals, intel·lectuals, polítiques i d’aprenentatge literari de Merçe Rodoreda. En els seus contes, i també en les seues ultimes novel·les 1980
: Quanta, quanta guerra....;
apareixen exiliats, soldats, i gent desprotegida que parlen vagament en terra de ningú. Rodoreda utilitza molt la primera persona, el monòleg, i en particular , el monòleg interior.
Mirall trencat (1974)
PSICOLOGIA DELS PERSONATGES: a. No tenen llibertat d’acció i la societat els oprimeix.
b
. sensació de solitud e incomprensió. c. Amor com font de desequilibri. d. Complexitat psicològica. e. Sensibilitat cap a l’epoca perduda de l’infantesa i l’adolesencia.
f
. situacions de por i d’angoixa provocades per la guerra. g. Els personatges maduren molt pronte i quan arriven a la maduresa es devenen distants i freds.
LA POST Guerra Civil
La pèrdua de la guerra comportà l’extinció absoluta de les institucions republicanes, el Parlament i la Generalitat, i la eliminació sistemàtica de tots els organismes culturals. Abolides les institucions democràtiques, il·legals els partits polítics i anul·lats els sindicats, sense llibertat d’associació, de premsa, de pensament ni d’expressió, la misèria Intel·lectual de la postguerra fou catastròfica. La cultura valenciana sofrí un procés intens d’espanyolització castellanitzant. /Molts escriptors sofriren depuracions professionals, deportacions o penes de presó. Franco tallà de soca-rel l’activitat dels escriptors, els que començaven a escriure a partir de 1939 es trobaven amb un panorama desolador, sense referències./ La falta d’escriptors, d’editors i de públic l’aïllament dels models exteriors, es mantinguera fidels als gèneres més tradicionals. Els primers anys de la postguerra, en valencíà només es van publicar nou novel·les. /1960: Enric Valor, L’ambició d’Aleix, novel·la sentimental i en 1962: María Ibars, Novel·les planes.
1965: María Ibars, L’últim serf i 1953:Miquel Adlert, I la Pau, transmetien inquietuds catòliqües i socials, 1967: María Benyto, La dona forta
. /Als anys seixanta la recuperació econòmica accentuà la represa cultural. El franquisme pressionat per la política internacional, hagué d’acceptar una lleugera liberalització. Fins a la fi de la dècada dels seixanta els narradors conrearen la novel·la psicològica i la realista, amb algunes característiques , fent referencia a la Guerra Civil, en la plaça del Diamant de Mercè Rodoreda . /També s’escrigueren novel·les realistes i de un món mitificat, com en Bearnon Llorenç Villalonga novel·là la vida de don Toni de Bearn, un vell aristòcrata il·lustrat, enciclopedista i escèptic de la Mallorca rural del Segle XIX.
D’ENRIC VALOR
Castalla 1911, en el si de una família aristocràtica rural. La producció literària d’Enric Valor consta de dues grans aportacions:
A)Les rondalles valencianes
B)Cinc novel·les i alguns relats breus.
Valor usa la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Escriu amb gran precisió, minuciositat i exactitud pel detall. Té un gran domini de la llengua. Els recursos de llenguatge oral que empra provenen de la tradició popular. Usa un model de llengua literaria molt equilibrada, que inclos les pecularitats valencianes./ Les rondalles estan confegides a partir d’un nucli narratiu de procedencia oral més o menys complet o extens, sobre el qual Valor opera una profunda transformació i reformulació del relat oral./ Els relats breus pròxims a l’estil del Segle XIX, per la riqueza de llengua, peces amoroses i sentimentals./ La novel.Lística aboca més clarament les seues experiències biogràfiques i els seus coneixementes de la terra, pretén fer la crónica del perìode històtic que va viure, plasmant-hi totes les seues observacions sobre el paisatge i la geografía, la toponímia, la fauna i la botánica./ Sense la Terra Promesa, es la crónica desl primers anys del Segle XX./ Temps de Batuda i Enllà de l’horitzó. La crónica de la Guerra Civil, narració en primera persona per oferir més veraçment el material de ficció i augmentar la complicitat del lector. Els protagonistas són la col.Lectivitat, algunes famílies, la natura, la muntanya, el camp i la llengua. / El seu espai literarí és Cassana, amb la geografía, el ruralisme, el pla i la muntanya.
QUIM MONZÓ (Barcelona 1952) es autor d’ uns quants llibres de contes, no ha usat mai aquella llengua ortopèdica que va convertir bona part de la literatura catalana en un cadàver encarcarat,.
La seua lectura permet advertir el rigor de l’autor en la tècnica d’armar la narració curta i la uniformitat d’un estil que no te res a veure amb la simplificació lingüística. La sua prosa atrau perquè no tendeix a l’ornament ni la retòrica, sinó perquè cada paraula, cada frase, aconsegueix desfer-se del seu us diari neutre, assolint d’aquesta manera la restitució del seu valor original. Així, les frases fetes deixen de ser tòpiques.
Els seus contes son un reflex de la societat contemporània, conflictes sentimentals, la solitud de les parelles i les contrarietats que ha de partir i superar un individu solitari per aconseguir companyia. La vida exasperada d’una gran ciutat, la solitud, la desesperança, l’avorriment i els actes incomprensibles i rutinaris de cada dia, les cares anònimes dels veïns dels carrers i els clients dels bars, la recerca d’una il·lusió. Els protagonistes solen ser persones desorientades.
Un altre grup temàtic son les faules morals. I altres contes, els que exploren l’activitat d’escriure i de crear.
COMENTARIO:
1-TEMA I PARTS BÀSIQUES// 2- RESUM //3- TIPOLOGIA TEXTUAL( expositiu argumentatiu narratiu descriptiu conversacional o instructiu.)
- Narració: estil directe, indirecte o indirecte lliure.
-NARRADOR: narrador omniscient, extern o narrador-editor
4-REGISTRE I VARIETAT:
registre cientificotecnic, literari, estàndard, familiar o espontani o vulgar. // VARIETAT:-
Catala occ
1) primera persona ind present -o /2)present de subjuntiu amb les decinencies -a -e 4- l'accent grafic en algunes paraules es tancat o obert valencíà:
1) primera pers ind present -e a partir de torreblanca 2)este, eixe aço 3) possesiu amb la forma meua teua seua 4) imperfet de subjuntiu -ara -era -ira : cantara comprenguera..
Catala oriental:1)
primera persona del sing ind present -o pronunciat kantu 2) present de sub amb desinencia -i canti
5-RECURSOS EXPRESSIUS I TIPOGRÀFICS: analogies o comparacions, hiperbole o exageracions, interrogacions retótiques ironies, metafores, metonímies i antítesis. La cursiva i el punt, interrogacions exclamacions dos punts, punt i coma, guió, parentesi, cometes