Context historic elogi de l'aigua

ELOGI DE L’AIGUA

Fitxa tecnica

Títol: Elogi de l’aigua

Autor. Eduardo Chillida

Cronologia. 1987

Estil. Abstracte

Materials. Formigó i acer inoxidable

Forma. Exempta

Tipologia. Aèria

Tecnica.

Encofrat

Cromatisme. Monocrom

Localització. Parc de la Creueta del coll (Barcelona)

CONTEXT HISTORIC I CULTURAL.

A nivell històric: l’obra va ser feta durant la Barcelona preolímpica on Pascual Maragall era l’alcalde. Aquesta època del seu govern es va caracteritzat per la modernització de la ciutat tant urbanística com en infraestructures.

Nivell cultural:A partir del 1945 la capital artística es traslladà a Nova York on es concentra la gran milloria dels artistes molts dels quals fugien de la Alemanya nazi. Entre 1945 i la beca del 1990 l’art es por dividir en dues grans tendències duna banda les segones avantguardes que comencen a Europa amb l’informalisme i els Estats Units amb l’expressionisme abstracta . D’altra banda tindrem les tendències post modernes on destaquen la transvantguarda italiana  i el neoxpressionisme alemany. A partir del 1945 fins a la actualitat comença ja l'era digital.

DESCRIPCIÓ

- L’obra es composa d’una estructura descomunal de formigó de 54 tones de pes, suspesa en l’aire per mitja de 4 potents cables d’acer subjectes a la roca. Per sota d’aquesta estructura hi ha un estany artificial amb el qual interracionen els quatre dits que formen els apèndix del cos central i que convergeixen en un mateix punt intern on es concentra la força expressiva de l’escultura.
Chillida aconsegueix  que el material es manifesti de forma lliure i aconsegueix també que apareguin en escena dos protagonistes: la gravetat i l’aire. L’artista fa possible que una estructura tan pesant sembli lleullera i ingràvida, com si l’evites desafiant les lleis físiques.

- Pel que fa l’aire no només envolta l’escultura sinó que al igual que feia Gargallo el converteix en una part mes de l’obra ja que sembla que la ma el que vol capturar es l’aire.

- Per últim destacar la integració de l'entorn de l'escultura gracies al reflex dins l’aigua

- Chillida fa servir en les seves obres fetes amb forigó la tècnica del encofrat: primer feia una baqueta de la peça en guix o argila; a continuació a partir d’ella construeix amb porexpan, l’escultura amb les seves mides reals. Aquesta estructura després es recobria de fusta, fixant-la amb cargols i enumerant les diferents festes de fusta, que es desmunten per tornar-se a muntar en el lloc original, convertint-se em el motlle de l’escultura. Un cop el formigó instal·lat en el interior es solidifica, es retira l’encofrat de fusta que haurà deixat la seva emprenta en l’obra acabada.

ESTIL

Aquesta escultura pertany a chiliida i es caracteritza per:

1. Es una de les figures mes rellevants de l’escultura de la segona meitats del Segle XX

2. Destaca d’una banda, per les seves escultures de ferro. On sembla trobar el punt d’uníó entre arquitectura i escultura.

3. Les seves obres abstractes, aniran creixent de tamany fins a ser grans estructures de ferro o formigó de formes simples, ven integrades en el seu entorn i que reflecteixen la tensió de les forces de la natura.

4. També destaca la seva producció en formigó, que el va portar a investigar sobre aquest material. Aconseguint un tipus de formigó armat, molt fort, poderós, amb una certa elasticitat i imperfecte.

SIGNIFICAT I FUNCIÓ

L’obra fa referència al mite de Narcís,  com narra Ovidi a la seva obra Les Metamorfosis. Narcís era un jove molt vell, molt guapo, que va rebutjar Eco i per aquell motiu va ser castigat per la deessa Juno a enamorar-se de la seva pròpia imatge, reflectida a l’aigua. El desig de possessió de si mateix el va portar a ofegar-se. I aquesta obra de Chillida representa el moment on Narcís intents capturar la seva imatge reflectida a l’estany.

FUNCIÓ: Oriol Bohigas, regidor d’organisme de l’ajuntament de la bcn preolímpica va encarregar a chillida aquesta obra per a ser col·locada a la ciutat.