La construcció del règim liberal a Espanya al segle XIX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,08 KB

Durant el segle XIX, Espanya va viure un procés de construcció d’un règim polític liberal.

En morir Ferran VII va culminar la instauració del liberalisme i els monarques van veure limitats els seus poders per la Constitució i el Parlament. Malgrat això, el règim liberal espanyol es va caracteritzar per la intervenció constant de l’exèrcit en la vida política, per una participació molt restringida i per la limitació de les llibertats. Els intents de democratització durant el Bienni Progressista (1854-1856) i, sobretot, el Sexenni Democràtic (1868-1874) van fracassar.

Una monarquia constitucional

  • El primer intent va ser gràcies a que el germà de Napoleó Bonaparte es va reunir a Cadis ja que es va aprovar la primer Constitució espanyola l’any 1812, que va tenir una vigència molt limitada (la Pepa).
  • El segon i definitu intent es va dur a la Primera Guerra Carlina (1833-1840) on es van possar en joc dos moderls d’Estat: l’absolutista, defensat pels carlins, i el liberal, amb el suport dels isabelins.
  • La victòria dels isabelins va implantar, regnat per Isabel II, una monarquia constitucional.

La crisi de la monarquia borbònica

Al començament del segle XIX, a Espanya es mantenia l’Antic Règim. Hi regnava Carles IV. Manuel Godoy, un dels seus ministres, es va aliar amb Napoleó i va permetre que l’exèrcit francès travessés Espanya per atacar Portugal, aliat de la Gran Bretanya, enemiga de França.

La població espanyola estava descontenta amb Carles IV i amb el govern de Godoy, i això va fer esclatar un aixecament, el motí d’Aranjuez. Godoy va haver de dimitir i Carles IV va abdicar en el seu fill Ferran VII.

Napoleó va reunir Carles IV i Ferran VII a Baiona, al sud de França i els va fer abdicar i acceptar el nomenament del seu germà Josep Bonaparte com arei d’Espanya.

La Guerra del Francés (1808-1814)

A causa del nomenament d’un rei estranger, Josep Bonaparte, i de la presència de les tropes de Napoleó, el 2 de maig de 1808, el poble de Madrid es va aixecar contra els francesos. Fou l’inici del Guerra del Francès.

Per resistir-se a Napoleó, es van crear organismes (juntes), sota la coordinació d’una Junta Suprema Central. També es van formar grups de patriotes que atacaven els francesos (guerrilles).

La guerra va començar a ser favorable als espanyols el 1812, perquè Napoleó va haver de retirar part de l’exèrcit per enviar-lo a Rússia.

Gràcies a l’ajuda de la Gran Bretanya, les tropes napoleòniques van ser derrotades l’any 1813 i Ferran VII va recuperar la corona d’Espanya.

Les Corts de Cadis

El 1810, en plena guerra, la Junta Suprema Central va convocar les Corts a Cadis per elaborar una Constitució, que es va signar el 1812.

La Constitució recollia els principis bàsics del liberalisme polític: sobirania nacional, divisió de poders, sufragi universal masculí, drets individuals i igualtat de tots els espanyols davant la llei i els impostos. La guerra va impedir que arribés a aplicar-se.

Entradas relacionadas: