La construcció del règim liberal a Espanya al segle XIX

Durant el segle XIX, Espanya va viure un procés de construcció d’un règim polític liberal.

En morir Ferran VII va culminar la instauració del liberalisme i els monarques van veure limitats els seus poders per la Constitució i el Parlament. Malgrat això, el règim liberal espanyol es va caracteritzar per la intervenció constant de l’exèrcit en la vida política, per una participació molt restringida i per la limitació de les llibertats. Els intents de democratització durant el Bienni Progressista (1854-1856) i, sobretot, el Sexenni Democràtic (1868-1874) van fracassar.

Una monarquia constitucional

• El primer intent va ser gràcies a que el germà de Napoleó Bonaparte es va reunir a Cadis ja que es va aprovar la primer Constitució espanyola l’any 1812, que va tenir una vigència molt limitada (la Pepa).
• El segon i definitu intent es va dur a la Primera Guerra Carlina (1833-1840) on es van possar en joc dos moderls d’Estat: l’absolutista, defensat pels carlins, i el liberal, amb el suport dels isabelins.
• La victòria dels isabelins va implantar, regnat per Isabel II, una monarquia constitucional.

La crisi de la monarquia borbònica

Al començament del segle XIX, a Espanya es mantenia l’Antic Règim. Hi regnava Carles IV. Manuel Godoy, un dels seus ministres, es va aliar amb Napoleó i va permetre que l’exèrcit francès travessés Espanya per atacar Portugal, aliat de la Gran Bretanya, enemiga de França.

La població espanyola estava descontenta amb Carles IV i amb el govern de Godoy, i això va fer esclatar un aixecament, el motí d’Aranjuez. Godoy va haver de dimitir i Carles IV va abdicar en el seu fill Ferran VII.

Napoleó va reunir Carles IV i Ferran VII a Baiona, al sud de França i els va fer abdicar i acceptar el nomenament del seu germà Josep Bonaparte com arei d’Espanya.

La Guerra del Francés (1808-1814)

A causa del nomenament d’un rei estranger, Josep Bonaparte, i de la presència de les tropes de Napoleó, el 2 de maig de 1808, el poble de Madrid es va aixecar contra els francesos. Fou l’inici del Guerra del Francès.

Per resistir-se a Napoleó, es van crear organismes (juntes), sota la coordinació d’una Junta Suprema Central. També es van formar grups de patriotes que atacaven els francesos (guerrilles).

La guerra va començar a ser favorable als espanyols el 1812, perquè Napoleó va haver de retirar part de l’exèrcit per enviar-lo a Rússia.

Gràcies a l’ajuda de la Gran Bretanya, les tropes napoleòniques van ser derrotades l’any 1813 i Ferran VII va recuperar la corona d’Espanya.

Les Corts de Cadis

El 1810, en plena guerra, la Junta Suprema Central va convocar les Corts a Cadis per elaborar una Constitució, que es va signar el 1812.

La Constitució recollia els principis bàsics del liberalisme polític: sobirania nacional, divisió de poders, sufragi universal masculí, drets individuals i igualtat de tots els espanyols davant la llei i els impostos. La guerra va impedir que arribés a aplicar-se.