Constitucions i Estat Liberal: sobirania i reformes

Sobirania i característiques

Aquest nou document diu que la sobirania pertany a la nació, la qual ha de tenir quatre característiques: unitat, indivisibilitat, inalienabilitat i imprescriptibilitat. Sufragi censatari. Ruptura total amb la monarquia absolutista gràcies a la constitució, perquè el rei ha de prestar jurament al text com a primer funcionari.

1793 i 1795: constitucions i sufragi

1793: Redacció d’una nova constitució on s’estableix la república, amb sobirania formalment nacional però alhora ciutadana. Sufragi universal masculí.

1795: Redacció d’una tercera constitució (també republicana) on s’estableix el «Directori», una forma de govern altament burgesa i el sufragi censatari.

Conclusió

Conclusió: Amb aquestes tres constitucions neix l’estat representatiu en el qual la llei és el centre de tot. Tota aquesta època revolucionària no es pot explicar sense la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, que després es traspassa a la primera constitució. En el model constitucional francès no hi ha estabilitat, fet que es reflecteix en les seves 16 constitucions.

Monarquia hispànica

Al s. XVI i s. XVII, a Espanya existia una monarquia composta que defensava l’existència d’un únic estat i un sol monarca. El monarca que havia de mantenir tot el sistema jurídic de tots els regnes dins de les corones i, en conjunt, dins de l’estat.

Programes de l’estat liberal (s. XVIII)

3 programes de l’estat liberal per organitzar la societat, la política i l’economia. S. XVIII:

• Abolició del feudalisme: La data més important és l’estiu de 1811 en el qual s'aboleix el feudalisme: primer s'aboleixen els drets jurisdiccionals dels senyors i, després, a partir d’una sèrie de lleis es comença tot el procés per abolir el feudalisme.
• Desvinculació de les terres de la noblesa (mayorazgos): Es tractava de poder posar les terres en valor. Existeixen diverses lleis; la més important és la de 1820 que afirmava que no es podia desvincular la totalitat de les terres de les famílies, per la senzilla raó que, si es pogués fer, totes les terres entrarien en el mercat i els preus baixarien molt. Així doncs, es podia fer mitjançant dues opcions:
  1. La família podia posar les terres a la venda en vida del cap de família.
  2. La meitat d’aquestes terres havia d'heretar-les obligatòriament el successor; aquest podia posar a la venda la meitat i l’altra meitat passava al seu successor, i així successivament.
  La liberalització de les terres nobles en dues etapes no significava que les famílies perdessin les terres: una part es vendria i tindria beneficis i l’altra part seria un bé real per a la família.
• Desamortització dels béns de l'església: El ministeri de Mendizábal, els anys 1836 i 1837, va dur a terme aquesta desamortització, que es va realitzar perquè calia saldar els deutes de l'església i també es necessitaven diners per solucionar les guerres carlistes.

10