Constitucions espanyoles: 1876 vs 1931

* Executiu: Rei, Legislatiu: Parlament bicameral. * President, Parlament unicameral.

Conclusió: En definitiva, la Constitució de 1931 és més avançada que la de 1876; la de 1931 és democràtica.

Pacte de Sant Sebastià

• Fi de la Restauració
• Proclamació de la II República

Acord celebrat a Sant Sebastià (agost de 1930). Representants de partits republicans espanyols i catalanistes, i personalitats socialistes es van reunir per establir mesures per a la transició de la monarquia a la república, aconseguint que el futur govern reconegués l'autogovern.

L'Estatut de 1932

Redactat a Núria (1931). Autonomia, no federal. Llengua oficial: català i castellà.

• L'educació va ser un dels temes més conflictius: la Generalitat tenia la possibilitat de crear escoles.
• Competència plena en policia (Mossos d'Esquadra).

Estructura política:

• Parlament unicameral (Legislatiu) - Generalitat
• President de la Generalitat (Executiu) - Generalitat

Estructura administrativa: comarques i municipis.

Presidents de la Generalitat:

• Francesc Macià (1931-1933)
• Lluís Companys (1933-1940)

President del Parlament: Lluís Companys (1932-1933)

II República (abril 1931 - juliol 1936)

Proclamada la república, es crea un govern provisional per redactar una nova constitució i convocar eleccions. Aquesta constitució, aprovada al desembre de 1931, establia un sistema democràtic progressista, definint l'estat espanyol com una república democràtica de treballadors. Els poders estaven dividits en: Executiu (President de la República), Legislatiu (Parlament bicameral), Judicial (jutges independents).

Etapes:

1. Bienni Progressista (1931-1933)
2. Bienni Conservador o Bienni Negre (1933-1936)
3. Govern del Front Popular (1936)

República unitària i centralitzada, però amb possibilitat de governs autònoms. Estat de dret.

Reformes:

1. Exèrcit
2. Camp
3. Autogovern a Catalunya
4. Educativa
5. Laborals
6. Relacions amb l'Església
7. Situació de les dones

Bienni Progressista

Reformes:

Situació de les dones:

Restauració: subordinació legal, desigualtat política, discriminació laboral (canvia amb el Codi Civil).

República: la dona no depèn de l'home, divorci i matrimoni civil.

Reformes religioses:

Separació de l'Església i l'Estat, dissolució de la Companyia de Jesús, secularització de l'ensenyament (la religió no és matèria escolar), prohibició a l'Església i ordres religioses de tenir escoles. La religió es converteix en un assumpte privat, sense manifestacions exteriors. Divorci, matrimoni civil, Llei de Congregacions, regularització i fiscalització d'activitats (els comptes de l'Església eren comptats per l'Estat). Aquestes reformes van treure poder a l'Església, provocant l'oposició de la jerarquia catòlica.

Reformes militars:

Professionalització de l'exèrcit (retirada anticipada), supressió de capitanies generals, creació de Guàrdies d'Assalt (nou cos de policia), jurisdicció militar sotmesa a la civil. Molts militars van conspirar contra la República (1932: primer intent de cop d'estat, fracassat).

Reformes agràries:

Llei de contractes de conreu (no només a Catalunya), Llei de Reforma Agrària a tota Espanya (IRA, Institut de Reforma Agrària). Una minoria de la població (latifundistes) posseïa la major part de la terra, mentre que la majoria eren pagesos jornalers o arrendataris sense terra, amb sous baixos i condicions de vida precàries. L'objectiu era aconseguir un sector ampli de petits propietaris, expropiant als latifundistes amb indemnitzacions per la terra no cultivada. Els latifundistes es van oposar, obstaculitzant la reforma i provocant que els pagesos ocupessin les terres sense permís.

Reformes socials i laborals:

Assegurances, reducció de la jornada laboral.

Reformes educatives i culturals:

Escolarització, missions pedagògiques, escoles mixtes (coeducació), escola activa. Desenvolupament cultural: representacions teatrals, obertura de biblioteques. Durant la Restauració, el nivell d'analfabetisme era molt alt, especialment entre les dones. Durant la República va disminuir: augment de l'escolarització, ensenyament obligatori i gratuït, construcció d'escoles, accés de les noies a estudis secundaris i universitaris.

Govern provisional: elaborar una nova constitució (1931-1933). Sistema democràtic progressista, república democràtica, constitució avançada (drets i llibertats), separació de poders, forma de govern republicana, origen del poder en el poble, estat separat de l'Església, llibertats individuals i col·lectives, sufragi universal, república unitària.

8 de maig: el govern provisional declara que capellans i dones poden ser elegides diputades.

Juny 1931: eleccions, dues dones surten elegides diputades: Clara Campoamor i Victoria Kent.

1 d'octubre 1931: s'aprova el dret de les dones a votar.

19 de novembre: s'acusa les dones d'haver votat per les dretes (fals, ja que les dones votaven influenciades pels marits o pares; les dretes només es van presentar en una coalició, i la CNT va demanar l'abstenció).

Bienni Negre o Conservador:

Eleccions de novembre de 1933. Guanyen les dretes. Les reformes queden paralitzades, amb vagues a Astúries i Catalunya. Astúries (1934): els miners organitzen una nova societat (CNT i UGT unides). Els d'esquerres formen la UHP per coordinar-la. Catalunya: les esquerres continuen governant. Hitler arriba al poder (1933). Lluís Companys proclama l'Estat Català dins la República Espanyola. El govern l'empresonà i anul·là l'Estatut. Es creen partits feixistes.

Front Popular:

Eleccions de febrer de 1936. Dues coalicions: Front Nacional (dretes) i Front Popular (esquerres). La CNT no demana l'abstenció. Es fa una llei d'amnistia (no allibera els polítics de la Generalitat). A Catalunya es reprèn l'autogovern i les reformes.