Constitucionalisme Espanyol Segle XIX: Anàlisi i Constitucions Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,18 KB

El Constitucionalisme Espanyol del Segle XIX

L’any 1812 trobem la Constitució de Cadis, una constitució liberal influenciada per la Constitució americana i la francesa de 1791. És la tercera constitució liberal del món darrere de les dues esmentades. Serà una referència a Europa i Iberoamèrica.

La Constitució Històrica i l'Organització del Poder

La constitució històrica al·ludeix a com s’organitza el poder a l’Espanya borbònica. La constitució històrica significava:

  • Poders: Monarquia limitada.
  • Catolicisme: Factor d’integritat.

Constitucions Clau del Segle XIX

La Constitució de 1837 rep la influència de la Constitució francesa de 1830 i la belga de 1831.

La Constitució de 1845 és la gran constitució conservadora, fortament influenciada per Alemanya.

L’any 1868 es produeix la Revolució Gloriosa i es traslladen les idees liberals democràtiques a la Constitució.

L'any 1873 es va fer un projecte de constitució. Era una constitució republicana federal, influenciada per la Constitució americana de 1787.

L'any 1876 trobem la Constitució de Cánovas, influenciada per Alemanya i Gran Bretanya. Era una constitució purament històrica (rebia el nom de Constitució interna).

El Constitucionalisme com un Pèndol: La Visió de Varela

S’ha dit que el constitucionalisme espanyol del Segle XIX és com un pèndol, sempre amb més freqüència cap al bàndol conservador, ja que hi ha més continuïtat. Joaquim Varela proposa un nivell interpretatiu diferent:

  • El constitucionalisme del Segle XIX és diferent al del Segle XX. Les constitucions del S. XIX defineixen un Estat liberal de dret, monàrquic i centralitzat. (Excepció: Constitució de 1873).
  • S’ha de distingir la Constitució de 1812 de la resta. Està lligada als processos revolucionaris de l’època. Proposa una monarquia constitucional (limitant els poders del rei) i un sistema unicameral sense Senat. El 1812 marca el punt de partida del catolicisme constitucional. Era una constitució molt rígida i normativa, mentre que la resta de constitucions són molt flexibles (basades en el pacte Rei-Corts i reformables mitjançant un nou pacte).

Diferències Clau: Constitucions Liberals vs. Conservadores

Constitucions Liberals

  • La sobirania és nacional (1812, 1837, 1869).
  • Monarquia limitada. El rei té poders que deriven de la història. Corts bicamerals (des de 1837 fins a l’actualitat).
  • El Congrés dels Diputats és censatari, però amb un cos electoral més ampli.

Constitucions Conservadores

  • No hi ha una atribució a la sobirania; és compartida entre el Rei i les Corts (1845, 1876).
  • El Congrés dels Diputats és censatari, però amb menys electors.
  • El 1891 s’aprova el sufragi universal masculí.
  • El Senat era vist com una cambra conservadora, actuant com a cambra de fre de la cambra baixa. Era format per nobles, aristòcrates, etc.

Entradas relacionadas: