Constitució corporal, somatotips i índexs antropomètrics: guia completa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,9 KB

1. Factors que determinen la morfologia humana

La morfologia o forma humana està determinada per la combinació genètica de l’individu i la interacció amb els factors ambientals.

2. Definició de constitució corporal

Constitució corporal: És el conjunt de característiques morfològiques, fisiològiques i bioquímiques que caracteritzen un individu.

3. Característiques que determinen la constitució corporal

  • Massa muscular: desenvolupament i volum dels músculs; sol ser major en homes que en dones.
  • Adipositat i distribució del greix corporal: determinada per les hormones sexuals. En homes s’acumula el greix a la part superior del tronc i a l’abdomen, mentre que en dones s’acumula a les caderes, glutis i cuixes.
  • Activitat metabòlica: reflecteix l’activitat energètica; quan és elevada, l’individu emmagatzema menys greix i tendeix a ser més prim.
  • Gènere: les diferències físiques entre homes i dones es reflecteixen en el desenvolupament òssia, muscular i del teixit adipós.
  • Ètnia: cada grup ètnic té tendències característiques de desenvolupament, determinades genèticament.

4. Somatotip endomorf o pícnic

Endomorf o pícnic: Persones d’alçada mitjana amb tendència a engreixar-se i a la obesitat; acumulen teixit adipós sobretot a l’abdomen. Estructura òssia i muscular poc desenvolupada i dèbil. Cap rodó i relativament gran, cara ampla amb formes suaus. Cabell dèbil i amb tendència a l’alopècia. Coll curt i ample. Extremitats curtes. Mans i peus amples i curts.

5. Somatotip mesomorf o atlètic

Mesomorf o atlètic: Persones de figura esvelta i musculosa. Major equilibri entre el greix corporal i la massa muscular. Cap amb relleu ossi prominent i cara de forma ovalada allargada. Cabell fort i pell gruixuda. Tronc llarg i musculós, pelvis estreta.

Volum de tòrax superior al de l’abdomen. Espatlles fortes i amples. Extremitats fortes. Mans i peus grans.

6. Somatotip ectomorf o astènic

Ectomorf o astènic: Persones de constitució prima, amb poc greix corporal; els costa guanyar pes. Cap petit i coll llarg. Cara estreta i ovalada. Nas estret i afilat. Pell fina i pàl·lida. Tronc estret i allargat. Pit aplanat i pelvis ampla. Espatlles estretes i caigudes. Extremitats esveltes i primes. Mans i peus llargs i estrets.

7. Tipus de cos femení segons la forma geomètrica

Tipus més habituals:

  • Triangle o campana
  • Triangle invertit
  • Rellotge de sorra o diàbolo
  • Rectangle o cilindre

8. Característiques del tipus triangle o campana (pera)

Triangle o campana (pera): També s’anomena “pera”. Espatlles més petites que les caderes; acumulació de volum a la part inferior del cos.

9. Característiques del tipus rellotge de sorra

Rellotge de sorra o diàbolo: L’amplada de caderes i espatlles és pràcticament igual. El perímetre del pit i del maluc (cadera) és simètric i té una cintura molt definida.

10. Variables antropomètriques i instruments de mesura

Variables antropomètriques: Són les mesures corporals que permeten establir relacions entre elles i comparar amb altres individus. Les mesures més utilitzades són: alçada, pes, paràmetres musculars, plecs cutanis i diàmetres òssis.

Aparells de mesura:

  • Bàscula: determina el pes corporal. Té una precisió de 100 g.
  • Tallímetre o estadiòmetre: mesura l’alçada. L’escala graduada ha de ser de 2 m i la precisió necessària és d’1 mm.

11. Índex de massa corporal (IMC)

Índex de massa corporal (IMC):

IMC = PES (kg) / (ALÇADA (m))2

Amb els valors de pes i alçada es calcula l’IMC, que permet distingir si un pes és adequat en relació amb l’alçada (pes ideal) o si s’excedeix amb valors superiors o inferiors, podent ocasionar problemes de salut.

Classificació orientativa:

  • IMC < 15: aprimament extrem
  • IMC 15 - 18,5: excessivament prim
  • IMC 18,5 - 20,5: baix pes
  • IMC 20,5 - 25: pes ideal
  • IMC 25 - 30: sobrepès
  • IMC 30 - 40: obesitat
  • IMC > 40: obesitat mòrbida

12. Índex de cintura-maluc (ICC)

Índex de cintura-maluc (ICC):

ICC = perímetre de la cintura (cm) / perímetre del maluc (cm).

S’utilitza una cinta mètrica no deformable. La cintura es mesura a l’alçada del melic i el maluc a la part on més sobresurten les prominències òssies. L’índex de cintura-maluc s’obté dividint el perímetre de la cintura entre el perímetre del maluc.

Valors normals orientatius:

  • ICC = 0,71 – 0,85: normal per a dones.
  • ICC = 0,78 – 0,90: normal per a homes.

13. Interpretació dels valors d'ICC

Valors superiors als normals: indiquen tendència a la síndrome androide (acumulació de greix a la panxa).

Valors inferiors als normals: indiquen tendència a la síndrome ginecoide (acumulació de greix a la cadera i cuixes).

14. Malalties associades al pes

  • Obesitat: Es defineix com una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut. Es manifesta quan el pes i els valors d’IMC i d’ICC són molt més alts del normal. En general, tant el sobrepès com l’obesitat es produeixen perquè l’energia que s’ingereix amb els aliments és superior a la que es gasta, sovint acompanyat d’un estil de vida sedentari.
  • Anorèxia: Malaltia física i psicològica, més freqüent en dones però també present en homes. És un trastorn alimentari complex; les persones afectades tenen una percepció distorsionada del seu propi cos i es veuen amb més pes del real. Presenten por exagerada a engreixar, canvis de conducta, ansietat, irritabilitat, nerviosisme, hiperactivitat, pèrdua del cabell, sensació constant de fred, anèmia, pell seca, problemes dentals i amenorrea (absència de menstruació). És una malaltia de difícil diagnòstic a causa del comportament del pacient; si no es prenen mesures a temps pot causar la mort per desnutrició.

15. Definició de cànon de bellesa

Cànon de bellesa: «Conjunt de característiques que una societat considera bonic, atractiu o desitjable, ja sigui referit a una persona o a un objecte.»

16. Cànon de bellesa a Egipte i al Barroc

Egipte: La dona havia de ser prima, estilitzada, amb malucs amples i membres petits. La bellesa es mesurava en punys: 2 per al rostre, 10 de les espatlles als genolls i 6 per a les cames i peus.

Barroc: Els cossos tornen a ser rodons, amb pits molt prominents, malucs amples i cintures estretes; braços arrodonits. La pell blanca continua sent referent de bellesa.

17. Tipus de perfil facial

  • Perfil pla
  • Perfil en punta
  • Perfil convergent
  • Perfil còncau

18. Perfil pla i perfil en punta

Perfil pla: El front, l’inici del nas i la barbeta es troben en la mateixa línia vertical; nas curt.

Perfil en punta: Nas llarg, que produeix descompensació en relació amb el front i la barbeta.

19. Definició de visagisme

Visagisme: Tècnica que utilitza el maquillatge i el pentinat amb l’objectiu de corregir el rostre quant a línies, formes i volums.

Entradas relacionadas: