Constitució de Cadis 1812: Anàlisi i Context

Anàlisi de la Constitució de 1812

En el següent text analitzaré el tipus de font. És una font primària perquè tracta d'unes lleis, l'autor de les quals són les Corts de Cadis, que recullen les idees dels il·lustrats per defensar les seves opinions. El text pertany a l'època del segle XIX (1812), concretament a la Guerra d'Independència i a les Corts de Cadis. El destinatari al qual es dirigeix és el poble, per tant, és públic, ja que aquestes lleis estan establertes per a tota la nació espanyola. Pertany a un tipus de text jurídic perquè és una norma legal.

Idees Principals

• Cada família és lliure de viure com vulgui i no ha de ser manipulada per ningú perquè no és patrimoni del rei absolut (art. 2).
• La nació espanyola és la reunió tant de l'hemisferi nord com de l'hemisferi sud (art. 1).
• La sobirania nacional (art. 3).
• Protecció de la llibertat individual, la propietat i altres drets (art. 4).
• Tota la nació espanyola està obligada a pagar uns béns per contribuir a les despeses de l'estat (art. 8).
• La religió oficial és la catòlica i queden prohibides les altres religions (art. 12).
• El govern de la nació espanyola és una monarquia moderada i hereditària (art. 14).
• El poder legislatiu el té el rei (art. 15).
• El poder executiu, l'execució de les lleis, el té el rei (art. 16).
• L'aplicació de lleis en les causes civils i criminals, les establirà la llei (art. 17).
• A les Corts es prenen totes les decisions que comporten els països que representen aquesta nació (art. 27).
• Per a l'elecció dels diputats de Corts se celebraran juntes (art. 34).
• Es requereix, per pertànyer a les Corts, tenir una renda procedent de béns propis (art. 92).
• El rei té dret a regnar dues vegades (art. 142).
• No s'alçarà mai la veu (art. 303).
• Ningú podrà envair la casa habitada sense una ordre judicial que demostri el contrari, ja que és una propietat privada (art. 306).
• Tots els pobles tindran dret a una educació digna (art. 366).
• Tots els habitants són lliures de mostrar, dir, pensar i escriure tot allò que pensen depenent del partit que siguin i sense cap llicència (art. 371).

Context Històric

Després del 2 de maig de 1808, apareixen espontàniament unes Juntes a nivell provincial i local formades per persones importants de cada lloc (nobles, clergues, burgesos) que prenen la sobirania nacional. Tenen l'objectiu d'organitzar la lluita contra els francesos. El 1808, totes les juntes envien representants a Aranjuez per formar la Junta Central Suprema que coordina l'acció de totes; aquesta JCS haurà de governar el país com a dipositària de la sobirania nacional, dirigir la guerra i, com a proposta de Jovellanos, convocar Corts extraordinàries per decidir si l'Antic Règim s'havia de canviar o no.

El 1809, la victòria dels francesos obligarà la JCS a retirar-se a Sevilla, i finalment a Cadis. Cadis era una ciutat comercial, lliure del domini francès i on corrien les noves idees liberals entre el clergat i la burgesia de metges, advocats, professors i comerciants. El setembre de 1810, s'obre la primera sessió de les Corts, els diputats que componen les Corts són, en la seva majoria, membres de la burgesia urbana. Dins de les Corts, els diputats tenen diferent ideologia; la majoria són liberals, volen canviar l'Antic Règim per un estat liberal fonamentat en la sobirania nacional, resident en les Corts, i la divisió dels poders legislatiu, executiu i judicial; els absolutistes volen mantenir l'Antic Règim amb poques reformes.

Reformes i Abolicions

• El primer decret de setembre de 1810 estableix Ferran VII com a rei legítim d'Espanya, estableix la sobirania nacional i la divisió dels tres poders.
• Decrets de llibertat d'impremta i supressió de la censura.
• Abolició dels senyorius el 1811.
• Abolició de la Inquisició el 1813.
• Abolició dels gremis juntament amb la llibertat econòmica, comercial, de treball i indústria.
• Aprovació de la Constitució de 1812.

Divisió de Poders

Els tres poders estan separats o dividits de la següent manera: el poder legislatiu el tenen les Corts unicamerals, el poder executiu el té el rei, el qual ha de jurar la Constitució i no pot dissoldre les Corts, i el poder judicial el tenen jutges independents, així que el poder judicial queda repartit.

Característiques de la Constitució de 1812

• La sobirania resideix en la nació.
• Els poders de l'estat estan dividits.
• Els diputats de les Corts són elegits per sufragi universal masculí indirecte.
• La forma de l'estat és una monarquia constitucional on la religió oficial és la catòlica, i la resta de religions queden prohibides.
• S'admet la igualtat de tots els ciutadans davant la llei sense estaments ni privilegis.
• Es reconeix i garanteix el dret a la propietat privada.

Valoració Personal

L'Antic Règim entrarà en crisi des del regnat de Carles IV, arribant al moment més important en la Guerra d'Independència i arribant a les últimes manifestacions al regnat de Ferran VII. Hi havia unes contradiccions, com ara una classe social rica però sense drets polítics que, a la llarga, van acceptar idees il·lustrades de llibertat i igualtat. Els il·lustrats volien reformar l'Antic Règim, però els privilegiats s'hi neguen i, a la llarga, els il·lustrats es fan revolucionaris. Volen que la producció augmenti, la qual cosa fa que hi hagi crisi de subsistència i, per últim, volen augmentar els impostos per pagar les despeses de l'estat, això produeix la fallida de la monarquia absoluta.

Importància de la Constitució

Aquesta Constitució és important per ser la primera en la història d'Espanya, representant l'ideal d'un estat controlat pels ciutadans i sent el símbol de la lluita en futurs moviments revolucionaris contra les dictadures i els autoritarismes tant a Espanya com a Amèrica Llatina.