Constitució de 1931: La República i la Guerra Civil a Espanya

Constitució de 1931: El 12 d'abril del 1931 es van celebrar unes eleccions municipals, que foren percebudes per l'opinió pública com un referèndum entre monarquia i república. El 14 d'abril del 31, es va proclamar la república a la ciutat d'Eibar, que va ser seguida per Barcelona i Madrid, on els regidors republicans varen tenir una àmplia majoria.

La Constitució tenia un caràcter democràtic i progressista, però no va tenir el consens dels partits conservadors, que no varen acceptar alguns articles. El text establia els principis següents:

• L'estat es configurava de manera integral, però acceptava la possibilitat de constituir governs autonoms en algunes regions.
• El poder legislatiu residia en les corts (una sola cambra) i en l'executiu, el consell de ministres i en el president de la República. S'asseverava la independència del poder judicial i es creava un tribunal de Garanties Constitucionals. A més, per primera vegada, s'establia el sufragi universal masculí i femení.
• Proclamava la aconfessionalitat de l'Estat, es respectaven tots els cultes i totes les creences i es permetien el matrimoni i el divorci.
• Reconeixia els drets individuals i s'establien àmplies llibertats públiques, que garantien la igualtat davant la llei, l'educació i el treball. Es respectava el dret a la propietat privada, però es facultava el govern per expropiar béns considerats d'utilitat pública.

Desenvolupament guerra civil: La guerra civil va durar 33 mesos, durant els quals l'exèrcit rebel, més ben organitzat i equipat, va dur la iniciativa. Els republicans, mancats d'una estratègia militar eficaç i de suport, varen actuar preferentment a la defensiva, intentant frenar l'avanç franquista.

L'avanç cap a Madrid: Després de la travessia de l'estret de Gibraltar amb l'ajut d'avions italians i alemanys, els insurrectes varen avançar cap a Madrid per prendre la capital. L'agost del 36 varen ocupar Extremadura i després Toledo. El govern va abandonar Madrid i es va instal·lar a València. El novembre va tenir lloc la batalla de Madrid i les forces republicanes varen aconseguir frenar l'ofensiva.

La Batalla del Nord: Entre l'abril i l'octubre del 1937, es va lliurar la batalla del nord quan el gruix de les tropes franquistes va atacar les grans ciutats de la cornisa cantàbrica. El 26 d'abril, la Legió Condor alemanya va bombardejar i arrasar la ciutat de Gernika i el mes de juny les tropes franquistes varen ocupar Bilbao.

La batalla de l'Ebre: Després de una ofensiva republicana coneguda com la batalla de Terol, el 1938, les tropes de Franco varen conquerir la ciutat, varen avançar sobre Aragó i varen arribar al Mediterrani per la zona de Castelló, amb això Catalunya va quedar aïllada del territori republicà. Per impedir l'avanç dels insurrectes, el govern de la República va concentrar totes les seves forces a la batalla de l'Ebre, la més llarga i cruenta de la Guerra Civil. El juliol de 1938 l'exèrcit republicà va travessar l'Ebre per obligar a l'enemic a retrocedir. El novembre del 38, els republicans es varen haver de replegar. A partir de llavors l'avanç de l'exèrcit franquista sobre Catalunya va ser imparable.

La fi de la Guerra: Després de la conquesta de Catalunya, només Madrid i la zona centre quedaven en mans republicanes. El govern de Negrín va intentar resistir, però una insurrecció en contra seva va crear un Consell Nacional de Defensa que va intentar negociar amb Franco sense èxit. Els franquistes varen ocupar la resta de territori i l'1 d'abril del 39 s'anunciava la fi del conflicte.

Conseqüències:

• Perdues demogràfiques i econòmiques: La guerra va deixar un gran nombre de víctimes i de morts, per altra part també molta gent es va exiliar a Europa o Amèrica Llatina. La guerra també va comportar la destrucció d'infraestructures i vies de comunicació. A més, la producció agrària i industrial va disminuir notablement.
• Perdua de la democràcia i de les llibertats polítiques: El franquisme va implantar una dictadura militar que va posar fi a la tradició liberal i parlamentària iniciada al s.XIX.
• Ruptura de la convivència: L'enfrontament i la violència varen deixar unes ferides en la societat espanyola. La divisió entre vencedors i vençuts es va mantenir al llarg de tot el franquisme, que es va oposar a qualsevol intent de reconciliació entre espanyols i retorn dels exiliats.

Cop d'estat del 36: Causes

• Grans desequilibris socioeconòmics d'Espanya.
• Oposició dels grups socials privilegiats al reformisme republicà.
• Deriva de les classes privilegiades cap a solucions autoritàries (feixisme) davant el temor d'una revolució social.