La Constitució de 1931 i les reformes republicanes a Espanya

Const 1931:

Comença amb l'aprovació de les Corts del cap de govern (Zamora), dels ministres del govern provisional i de la comissió amb l'objectiu de crear un projecte de constitució.

Principis bàsics:

• L'Estat deixava construir governs autònoms a altres regions
• Poder legislatiu a les Corts
• Poder executiu al govern (format per Consell de ministres i cap de govern) i pel president de la República
• Poder judicial amb jutges independents (com avui en dia)
• Establiment de símbols (bandera tricolor)
• Llibertat davant la llei, educació, treball i la no discriminació
• Establiment del sufragi universal des dels 23 anys, més vot femení
• La laïcitat de l'Estat, i el reconeixement del matrimoni civil i el divorci

Bienni d'esquerra:

La Constitució de 1931 va posar les bases per a les diferents reformes que tenien pensades els republicans com la de la terra, l'àmbit religiós, l'educació o l'organització territorial de l'estat. Mitjançant això, podem caracteritzar la Constitució com un text que representa els objectius de les classes obreres i mitjanes radicals, mentre que apartava als conservadors, fet que va provocar diversos conflictes.

Reforma agrària:

Projecte més ambiciós de la República. El seu objectiu era finalitzar amb el predomini del latifundisme i millorar les condicions de vida dels jornalers (pagesos sense terres). Això, amb uns determinats decrets es va cercar protegir els jornalers, amb una prohibició de la rescissió de contractes d'arrendament, establint una jornada laboral de 8 hores, un salari mínim i obligant a cultivar les terres aptes. Dins aquesta reforma es troba la Llei de reforma agrària (1932), amb l'objectiu de modernitzar l'agricultura. Consistia en l'expropiació de les terres mitjançant una indemnització o no, segons l'eficàcia o deficiència de les terres. Encara que la reforma agrària va durar a una tensió social que va acabar en dos bàndols. El bàndol dels propietaris, oposats a la reforma, es van unir als enemics de la República amb l'objectiu de fer caure el sistema. I l'altre bàndol (pagesos), tenien postures revolucionàries que van suposar l'enfrontament amb les forces.

Revolta d'octubre de 1934:

Com que no es volia a Espanya la dreta totalitària ni la supressió de la democràcia, es va produir una revolta violenta (en la qual van participar el PSEO i UGT, anarquistes i catalanistes) que tenia com objectiu continuar amb les reformes socials i frenar el feixisme. Però el moviment va fracassar a nivell nacional ja que la coordinació era inexistent, tot i que es va notar a Catalunya, on Lluís Companys va proclamar l'Estat català dins la República, i a Astúries. A Astúries, els miners van protagonitzar una revolució social, a causa de l'acord entre anarquistes, socialistes i comunistes. Els miners, armats, van ocupar tot poble que trobaven. Van posar setge a la ciutat d'Oviedo, amb l'objectiu de defensar la revolució, i es van enfrontar a les forces de l'ordre públic. Va ser tan fort el cop, que va intervenir Franco amb el seu exèrcit per posar ordre. Finalment, va reprimir l'aixecament que va durar 10 dies. Va ser una situació que va provocar una campanya de solidaritat internacional amb les víctimes. I a Catalunya, la revolta va ser de caràcter polític, i va comptar amb el president de la Generalitat, Lluís Companys, que volia evitar l'entrada de la CEDA al govern. Companys va proclamar la República Catalana alhora que una aliança de partits i sindicats d'esquerra organitzava una vaga general. Per tant, la negativa de la CNT a participar en la vaga i l'escàs suport ciutadà va dur al fracàs. Finalment, el govern central va declarar l'estat de guerra i l'exèrcit comandat pel general Batet, va ocupar el palau de la Generalitat. Ja que entre els detinguts es trobaven Azaña, Largo Caballero i altres.