La Constitució de 1931 i les reformes progressistes

La constitució de 1931

2.1. La Constitució de 1931

La Constitució de 1931 reflectia un sistema democràtic de govern, basat en unes Corts unicamerals, en les quals requeia el poder legislatiu. Eren elegides per sufragi universal per a un mandat que duraria quatre anys. Es concedia el vot a les dones, que també podien esdevenir diputades.

El Govern tenia el poder executiu i era responsable davant les Corts. El president de la República era elegit per les Corts, per un període de sis anys, i podia nomenar o destituir el cap de govern, promulgar les lleis i dissoldre les Corts, tot i que la seva actuació estava subordinada al poder legislatiu. També es va crear un Tribunal de Garanties Constitucionals per a decidir sobre la constitucionalitat de les lleis.
Tal com correspon a un sistema democràtic, es van reconèixer les llibertats individuals i els drets socials i polítics de totes les persones. Es va establir llibertat religiosa, d’expressió, associació, de reunió, etc.
L’únic problema que es va trobar va ser l’excessiu contingut ideològic esquerrà. L’estructura de l’Estat era unitària, però es reconeixia el dret d’autonomia dels municipis i regions. Pel que fa a la qüestió religiosa reflectien la voluntat els republicans i socialistes d’eliminar la influència que l’Església tenia en la societat espanyola. S’establia la separació Estat-Església tot instaurant un règim laic. Així doncs els republicans conservadors no varen acceptar aquestes idees i tan Miguel Maura com Alcalá-Zamora van abandonar l’executiu.

2.2 Les reformes progressistes

LA REFORMA RELIGIOSA

Es van aprovar diverses lleis per a reduir el poder de l'Església en tots els àmbits. Es va dissoldre la Companyia de Jesús i se'n van confiscar els béns, es van aprovar el divorci, el matrimoni civil i la secularització de l'ensenyament i dels cementiris. El 1933 es va promulgar la Llei de Congregacions, mitjançant la qual l'Estat en regulava i en fiscalitzava les activitats.
L'Església es va arrenglerar ràpidament contra la República, amb el suport de l'oligarquia econòmica i dels petits i petits mitjans propietaris.

LA REFORMA MILITAR

Era necessària per a professionalitzar l'exèrcit, racionalitzar els ascensors i reduir l'excessiu nombre de caps i oficials, a més d'assegurar la seva fidelitat a la República i allunyar els comandaments monàrquics. La reforma d'Azaña de 1931 permetia el retir voluntari anticipat als militars que no volguessin jurar fidelitat a la República mantenint el seu sou íntegre; es van reduir les regions militars i es van suprimir les capitanies generals i l'Acadèmia Militar de Saragossa dirigida aleshores pel general Franco i considerada ineficaç i antirepublicana. També es va crear la Guàrdia d'Assalt, es va sotmetre la jurisdicció militar a la civil i es va reduir a un any el servei militar. Aquestes reformes van provocar malestar en l'exèrcit, però en realitat van quedar limitades per la manca de pressupost.