Constitució de 1931 i Bienni Reformista: Reformes a la Segona República Espanyola

Principis generals de la Constitució de 1931

➢ Àmplia declaració de drets individuals.

➢ Sobirania nacional. Tots els poders emanen del poble.

➢ El poder executiu és de caràcter dualista, compost pel president de la República, nomenat pels diputats, i el Govern, el cap del qual (el president del Consell de Ministres) és nomenat pel president de la República i ha de comptar amb la seva confiança i la del Congrés.

➢ El poder legislatiu està format per una única cambra, anomenada Congrés dels Diputats o Corts, elegida per sufragi universal directe per ciutadans majors de 23 anys. Podien ser elegits homes i dones. La dona assoliria el dret al vot, que exerciria per primera vegada el 1933 gràcies a la defensa de la diputada Clara Campoamor.

➢ Es crea una diputació permanent de les Corts entre períodes legislatius i es reconeix la iniciativa legislativa popular.

➢ El poder judicial recau en els jutges. S'estableix un Tribunal Suprem i un Tribunal de Garanties Constitucionals.

➢ Es garanteix l'autonomia de les regions en el marc d'un Estat integral. Les diputacions poden treballar en projectes d'Estatuts d'Autonomia que han de ser aprovats pel Parlament. Posteriorment s'aprovarien els Estatuts d'Autonomia de Catalunya (1932) i del País Basc (1936), i no van arribar a promulgar-se els d'Andalusia i Galícia a causa de la guerra civil.

➢ Absoluta separació entre Església i Estat. Espanya és una república laica. Se suprimeix la retribució del clergat, es dissol la Companyia de Jesús i se secularitzen els cementiris.

3. El Bienni Reformista (1931-1933)

El primer Govern constitucional es va formar el 1931 sota la presidència de Manuel Azaña i amb la presència dels socialistes. Es van dur a terme reformes encaminades a eliminar els obstacles tradicionals que impedien la modernització d'Espanya:

➢ Reforma agrària que distribuís millor la propietat de la terra, mitjançant l'expropiació de la terra que evités el latifundisme i creés una capa de petits i mitjans propietaris. Es van expropiar els latifundis (indemnitzant els propietaris) i es repartirien entre les famílies camperoles. La insuficiència econòmica, així com els obstacles posats pels terratinents, van alentir la reforma, produint la desesperació del camperolat, que va reaccionar assaltant les terres i provocant conflictes violents contra els terratinents i la Guàrdia Civil.

➢ Reforma educativa que va construir més de 10.000 escoles, va convocar places de mestres i va acostar la cultura amb les Missions Pedagògiques.

➢ Aprofundiment de les reformes religioses, permetent els matrimonis civils, el divorci i la fi de l'activitat docent de les congregacions religioses.

➢ Es van aprofundir les reformes de l'exèrcit, generant tensions amb part de l'exèrcit, especialment els africanistes.

➢ Projectes d'estatuts d'autonomia.

➢ Reformes socials i laborals, com la llei de contractes de treball (convenis col·lectius, dret a la vaga i jornades de vacances).