Constitució de 1869: Drets, Sufragi Universal i Monarquia Parlamentària

El Sufragi Universal Masculí (1890)

El sufragi es converteix en *masculí universal* (tots els homes majors de 25 anys poden votar i ser votats). Aquest sufragi està promulgat, però no es realitza fins a l'any 1890.

El Iusnaturalisme Racionalista i la Taula de Drets

La Constitució es basa en el *iusnaturalisme racionalista*, amb una taula de drets molt àmplia (aproximadament 30 articles). Aquests drets estan recollits tant en la part *teòrica* com en l’articulat, i és la primera constitució que ho fa.

Drets i Llibertats Fonamentals

La part dogmàtica parla de drets i llibertats que tenen a veure amb el domicili i la propietat, però també inclouen:

• Llibertat d’expressió
• Llibertat de reunió i d’associació
• Llibertat de cultes

Són sobretot drets vinculats a la propietat privada i en representen la garantia, tot i que també hi ha altres drets.

La Monarquia Parlamentària i el Bicameralisme

S'estableix un nou règim monàrquic, que és *parlamentari* i representa el poder constituït. En aquest cas, el control recau en les Corts, on hi ha els representants de la nació.

La Doble Confiança del Govern

Això implica que el govern necessita una doble confiança:

1. La confiança del Rei.
2. La confiança de les Corts.

La monarquia té uns poders atenuats, molt menors que els de l’any 1845. És un sistema parlamentari bicameral.

L'Estat Constitucional Liberal Democràtic (Sexenni)

Durant aquesta època, la del *Sexenni Democràtic*, l’Estat és constitucional, liberal i democràtic. Aquesta Constitució i les lleis que l’acompanyen són l’intent de construir el país democràticament.

La Vessant Política i Pública dels Drets

Els drets fonamentals representen no només una vessant *econòmica* i privada de l’individu, sinó també una vessant política i pública, ja que molts d’aquests drets fomenten i garanteixen la participació en el poder polític i públic. No només són drets fonamentals personals, sinó també drets *polítics*.

Exemples de Drets Polítics

• Sufragi censatari masculí
• Dret d'associació
• Dret de lliure expressió d’idees i opinions (de qualsevol manera)
• Dret de reunió pacífica
• Dret de sindicació

Diferència amb la Constitució de 1812 i el Moviment Obrer

Tots aquests drets són molt més amplis que els de 1812, simplement perquè l’època *històrica* és diferent.

L'Associacionisme i el Dret de Sindicació

Hi ha un moviment obrer que comença a Anglaterra a finals del segle XVIII, que inicia el moviment d’associacionisme de diverses maneres. Quan parlem del dret de sindicar-se, parlem de l'existència dels sindicats, que són una forma d’organització del moviment obrer.

Impacte Polític: La Base del Sistema de Partits

Tots aquests drets tindran una importància molt gran, ja que l’expressió o el desig de tenir-los crearà les bases per a la formació d’un sistema de partits a Espanya, els quals crearan fundacions. És a dir, la base dels partits i de les fundacions és aquesta Constitució de 1869.

Límits de la Reforma

Malgrat els avenços, la Constitució no implicarà una igualtat real, sinó una diferenciació econòmica, social, etc. Realment, la societat seguirà polaritzada per les oligarquies fins a la Constitució de 1876.