La Constitució de 1812 i el reinat de Ferran VII

Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

La convocatòria de Corts

La Junta Suprema Central va decidir dissoldre's el 1810 i va iniciar un procés de convocatòries de Corts perquè els representants de la nació decidissin sobre la seva organització i el seu destí. Mentre es reunien les Corts, es mantenia una regència i es va organitzar una «consulta al país» sobre les reformes que havien de dur a terme les Corts. La idea que Carles IV havia provocat la ruïna generalitzada d'Espanya i, per això, es demanaven garanties contra l'absolutisme. Les Corts es van obrir el setembre de 1810, després d'una difícil elecció de diputats a causa de l'estat de la guerra, i el sector liberal va aconseguir formar una cambra única i va aprovar el principi de sobirania nacional.

La Constitució de 1812

Des del març de 1811, les Corts preparaven el projecte de constitució liberal. Es va promulgar el 19 de març de 1812, dia de Sant Josep, per la qual cosa se la va conèixer com «la Pepa». Era un text llarg i la seva tramitació es va veure afectada per la guerra i les diferències entre absolutistes i liberals.

La Constitució contenia una declaració de drets del ciutadà: la llibertat de pensament i d'opinió, la igualtat dels espanyols davant la llei i el dret de propietat.

L'estructura de l'estat corresponia a una monarquia limitada, basada en la divisió de poders i no en el dret diví. El poder legislatiu, les Corts unicameral, representaven la voluntat nacional i tenien amplis poders: elaboració de lleis, aprovació dels pressupostos, etc. El sufragi era universal masculí i indirecte. El monarca era el cap del poder executiu, tenia la direcció del govern i intervenia en l'elaboració de les lleis, amb dret de veto durant dos anys.

El poder judicial corresponia als tribunals i s'establien els principis bàsics d'un estat de dret.

Altres articles plantejaven la reforma dels impostos i de la Hisenda, la implantació d'un ensenyament primari, públic i obligatori, etc. Es van crear diputacions provincials per a les províncies i ajuntaments per als pobles, i es va crear la Milícia Nacional. La religió catòlica s'imposava com a oficial.

L'acció legislativa de les Corts

Les Corts van aprovar una sèrie de lleis i decrets destinats a eliminar l'antic règim i a ordenar l'estat com un règim liberal. Van suprimir els senyorius jurisdiccionals i els majorazgos, que van passar a ser propietat privada, i es va decretar la desamortització de les terres comunals.

Es va votar l'abolició de la Inquisició i la llibertat d'impremta, excepte en temes religiosos. Finalment, cal assenyalar la llibertat de treball, l'anul·lació dels gremis i la unificació del mercat. Aquest liberalisme marcava el que havia de ser la modernització d'Espanya.

Els legisladors de Cadis van aprofitar la situació revolucionària per elaborar lleis més avançades del que hauria estat possible en una situació de normalitat. Tanmateix, la situació de guerra i el retorn de Ferran VII van impedir l'aplicació de la Constitució. Aquesta serà represa durant el Trienni Liberal (1820-1823).

4. El regnat de Ferran VII: sexenni absolutista (1814-1820)

Ferran VII temia enfrontar-se als qui durant sis anys havien resistit l'invasor. Però els absolutistes sabien que el retorn del monarca era la seva millor oportunitat. Es van organitzar ràpidament per reclamar la restauració de l'absolutisme (Manifest dels Perses) i van mobilitzar el poble. Ferran VII va traïr les seves promeses i, mitjançant el reial decret de 4 de maig de 1814, va anul·lar la Constitució i les lleis de Cadis i va anunciar el retorn a l'absolutisme. Immediatament van ser detinguts o assassinats els principals dirigents liberals, mentre que altres van fugir a l'exili.

La monarquia va procedir a la restauració de totes les antigues institucions del règim senyorial i de la Inquisició. Era un retorn a l'antic règim. A partir de 1815, Ferran VII i el seu govern van intentar un objectiu impossible: refer un país destrossat per la guerra, amb l'agricultura desfeta, el comerç paralitzat, les finances en fallida i totes les colònies lluitant per la seva independència i tot.