Constitució de 1812: Característiques essencials i legat liberal

Ciencias sociales3,52 KB

Quines són les característiques essencials de la Constitució de 1812?

En mig del conflicte, la Junta Central Suprema va organitzar una consulta al país i, davant l'enfonsament de l'Estat, va impulsar la convocatòria de Corts. Les respostes a la consulta assenyalaven els governs de Carles IV. La Junta no va poder imposar-se a les derrotes militars i a l'hostilitat dels sectors absolutistes, per la qual cosa cessà en les seves funcions i fou substituïda per una regència encapçalada pel bisbe d'Ourense. Va organitzar les Corts de Cadis. Els diputats no sempre van poder ser elegits amb normalitat i, sovint, no es van poder celebrar o els elegits no van poder desplaçar-se, i van ser substituïts per persones presents a Cadis. Finalment, es van reunir uns 300 diputats, es van acordar i es van inaugurar el 1810. El primer dia, els liberals van aconseguir la sobirania nacional.

La Constitució de 1812

Durant més de tres anys, les Corts van desenvolupar una intensa activitat legislativa. Van aprovar una sèrie de lleis i decrets, així com la primera Constitució de l'Espanya contemporània, que va permetre sentar les bases d'un sistema liberal i acabar amb l'Antic Règim. Una comissió parlamentària va elaborar el projecte constitucional que es va proclamar el 1812. Fou un text de contingut molt avançat per a l'època, que es va convertir en una referència no només a la Península sinó també a Europa i Amèrica.

En els seus articles es defenen:

  • a) Els drets dels ciutadans.
  • b) Les llibertats civils.
  • c) La igualtat jurídica i fiscal.

S'estableix el sufragi universal masculí per a majors de 25 anys, mitjançant un sistema d'elecció indirecta, en diverses instàncies electives (parròquia, municipi). La nació es defineix com «el conjunt de ciutadans d'ambdós hemisferis, que exerceixen la seva sobirania mitjançant el sufragi».

L'estructura de l'Estat correspon a una monarquia limitada, basada en:

  • d) La divisió de poders (monarquia constitucional). El poder legislatiu recau en les Corts, que posseeixen la potestat d'elaborar lleis. El monarca és el cap del poder executiu. El poder judicial és competència dels tribunals.

La Constitució reconeix la confessionalitat de l'Estat, estableix l'ensenyament primari obligatori i la creació de l'exèrcit nacional amb un servei militar obligatori.

L'abolició de l'Antic Règim

A més del text constitucional, les Corts de Cadis van aprovar una sèrie de lleis i decrets destinats a eliminar l'Antic Règim:

  • a) S'abolí el règim senyorial (jurisdiccional). Les terres es van mantenir en mans dels senyors, que es van transformar en propietaris, cosa que va originar conflictes amb els camperols, que les reclamaven, però els senyors van perdre les seves antigues prerrogatives judicials i administratives.
  • b) Es va intentar iniciar una reforma agrària, mitjançant l'expropiació dels béns dels convents suprimits pel govern de Napoleó.
  • c) També es van introduir mesures properes al liberalisme econòmic, amb la finalitat d'impulsar la producció i el comerç. Es va decretar la llibertat de comerç, d'indústria i de treball, i se suprimiren els gremis i les duanes interiors.

Descargar

PDF Word HTML