Consolidació democràtica a Espanya i nou ordre mundial

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,99 KB

La consolidació de la democràcia espanyola (1992-2008)

L’any 1992 s’inauguraven els Jocs Olímpics de Barcelona, on es mostrava al món una imatge de país democràtic i modern.

L’alternança democràtica

El PSOE ocupa el govern entre 1982-1996 (Felipe González fou el president) i des de 2004. Entre 1996 i 2004 governa el Partit Popular. Segons els resultats electorals, la vida política sembla bipartidista. Només els partits nacionalistes al País Basc i a Catalunya i en menys mesura Galícia, trenquen el model. Entre el 1992-1996 els socialistes van continuar les reformes començades l’any 1982.

Reformes:

  • Llei de despenalització de l’avortament
  • Extensió de la Seguretat Social i de la sanitat a àmplies capes de població
  • Modernització del sistema fiscal
  • Nou sistema educatiu
  • Modernització de l’exèrcit
  • Dret a l’objecció de consciència davant l’obligació del servei militar
  • Increment del finançament de les comunitats autònomes (15% de l’IRPF)

El triomf del PP va significar arribar al poder un partit conservador.

Actuacions del PP (1996-2004):

  • Privatització d'empreses públiques
  • Llei d'estrangeria
  • Pla hidrològic nacional
  • Noves lleis d'educació
  • Fi del servei militar obligatori
  • Increment del finançament de les comunitats autònomes (30% de l’IRPF)

Des de l’any 2000 el PP va governar amb majoria absoluta i va accentuar el seu tarannà nacionalista espanyol, la decisió de participar en la guerra de l’Iraq amb els EUA provoca la màxima oposició. L'11 de març de 2004 una cèl·lula d'Al-Qaida va cometre un atemptat a Madrid que va provocar 192 morts. Aznar havia inculpat a ETA i va fer que sortís un resultat inesperat a les eleccions, el PSOE va guanyar les eleccions i una de les primeres decisions del govern va ser treure les tropes de l’Iraq.

La Catalunya autònoma

Malgrat l’estatut d'autonomia de Catalunya entre 1979-2007, s’han mantingut les dificultats en la relació entre Catalunya i l’estat espanyol.

Dificultats de l’autonomia:

  • Competències de govern traspassades lentament o no traspassades
  • Lleis de l'estat que reduïen competències a la Generalitat
  • Recursos al Tribunal Constitucional
  • Greus dèficits de finançament

Entre 1980-2003 CiU va ser la força política que va governar a Catalunya amb Jordi Pujol i Solei. L’any 2003 l’acord tripartit (PSC, ERC, IC) va fer possible que Pasqual Maragall accedís a la presidència, aquest acord es repetí el 2006 amb José Montilla Aguilera.

Realitzacions dels governs de la Generalitat (1980-2007):

  • Organització d'un nou poder autonòmic
  • Normalització lingüística del català
  • Creació de la corporació de ràdio i televisió de Catalunya
  • Reformes en l'ensenyament i la sanitat
  • Increment del nombre d’escoles, instituts i centres sanitaris
  • Millora en algunes infraestructures
  • Organització i desplegament de la policia autonòmica

Els partits polítics catalans entenien que l'estatut d'autonomia del 1979 limitava l'autogovern, així l'any 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar un estatut més ampli.

El terrorisme d’ETA

Les accions violentes d’ETA han continuat en aquests anys de democràcia, l’estat espanyol no ha fet servir contra ETA només l’acció policial, sinó també l’acció política, també es va signar un acord per il·legalitzar els partits que donaven suport a ETA. Tant PSOE com PP han intentat arribar a la fi amb converses que sempre han fracassat.

La Unió Europea. El gran repte

Espanya es va integrar l’any 1986 a la CEE, l’any 1992 naixia la Unió Europea amb els següents objectius:

  • La unió econòmica i monetària amb l'establiment d'una moneda única: l’euro
  • La creació de la ciutadania europea i l'augment de competències al Parlament europeu
  • La creació d’una política comuna de seguretat

La integració de la UE obliga a modernitzar molts sectors econòmics espanyols. Aquest fet provoca el tancament de moltes empreses, tanmateix Espanya es va beneficiar d’ajuts econòmics europeus que van permetre dur a terme grans obres d’infraestructures.

S'ha superat el franquisme?

La transició democràtica va ser també un pacte de silenci tàcit, no és estrany que força funcionaris vinculats al franquisme, entre ells molts militars, policies i jutges, s'integressin al sistema democràtic. Aquest fet va beneficiar la convivència, però va retardar en gran manera la transformació democràtica espanyola. Avui encara hi ha referències al franquisme, la principal és el Valle de los Caídos (monument on són enterrats Franco i Primo de Rivera). S'ha iniciat un moviment de recuperació de la memòria històrica que té com a objectiu conèixer el passat massa temps oblidat i molt sovint amagat.

Nou ordre mundial

El sistema de relacions internacionals sorgit després de la guerra freda té aquestes característiques:

  • Els Estats Units han esdevingut l’única superpotència mundial
  • El capitalisme s'ha imposat com a únic sistema econòmic d'un món que gira al voltant de tres centres de poder econòmic (Estats Units, Unió Europea, Japó)
  • Els principals conflictes mundials estan relacionats amb la pobresa, l'integrisme islàmic i les tensions ètniques
  • Les dificultats que pateixen Rússia i els antics països comunistes per adaptar-se a la democràcia i el capitalisme

Els Estats Units: el gendarme mundial

Els Estats Units intervenen militarment contra qualsevol país del món on perillen els seus interessos.

Accions militars dels Estats Units dins del nou ordre mundial:

  • Els Estats Units no actuen sols, sinó que lideren tropes de diversos països aliats
  • Es compta amb el vistiplau de l’ONU
  • Es justifica l'atac militar en nom de la defensa de la democràcia i les llibertats

Aquest nou paper dels Estats Units s'inicia en la primera guerra del Golf (1991). Els conflictes s'originen arran de la invasió de Kuwait l'agost de 1990 per l'exèrcit del dictador iraquià Saddam Hussein. Amb el vistiplau de l'ONU dirigeix una coalició militar de 29 països que el 1991 allibera Kuwait i derrota l'exèrcit iraquià. L'any 2003 el president nord-americà George W. Bush inicia la invasió militar d'Iraq, anomenada la segona guerra del Golf, justificant que l'Iraq posseïa armes de destrucció massiva. La invasió va provocar la caiguda de Saddam Hussein, però el conflicte s'ha allargat anys i ha tingut un elevat cost humà.

Centres de poder econòmic

Els centres de poder econòmic del món actual són els Estats Units, Japó i la Unió Europea. Hi ha el nivell de vida més elevat del món, controlen el comerç mundial, són seus d'empreses multinacionals i s'hi localitzen les principals borses internacionals.

Conflictes del món actual

La fi de la guerra freda no va portar la pau al món. En els darrers anys hi ha hagut moltes guerres, localitzades gairebé totes al tercer món. Aquests conflictes han estat provocats per la pobresa, per les enemistats ètniques i per la voluntat de dictadors militars d'aniquilar els seus rivals. Exemples d'això són les guerres civils del Congo o Libèria. Altres conflictes es deriven del mal anomenat xoc de civilitzacions. L’integrisme o fonamentisme islàmic és una ideologia antioccidental que pretén regular la vida política i social mitjançant una aplicació estricta dels principis religiosos islàmics. L'any 1979 els talibans van instaurar un règim integrista a l'Afganistan. L'integrisme islàmic utilitza mètodes terroristes per enfrontar-se als seus enemics (Al-Qaida) dirigida per Ossama Bin Laden.

Europa excomunista

La dissolució de l’URSS l'any 1991 va donar pas al naixement de 15 estats independents. L'atur i la inflació s'han disparat, l'esperança de vida ha baixat i les desigualtats socials han crescut, al costat d'una minoria molt rica que té el control de les empreses privatitzades.

Els reptes mundials a inicis del segle XXI

Una de les principals característiques del món actual és la globalització, es tracta d'un fenomen econòmic caracteritzat per l'augment de la interdependència de les economies estatals i una major circulació mundial de mercaderies, capital i persones.

  • Límit de recursos: el creixement incontrolat de l'economia mundial porta necessàriament a l'esgotament dels recursos naturals, només amb polítiques dirigides (ús d’energies alternatives, estalvi de recursos, reciclatge de residus) la humanitat podrà superar el principal problema que planteja el futur.
  • La pobresa al món: les diferències entre els països més rics i més pobres no han parat d'augmentar, més del 85% de la producció mundial és consumida pel 20% de la població que viu als països rics.
  • La dona, encara sotmesa: al món desenvolupat les dones han conquerit àmplies quotes d'igualtat en relació amb l'home. La incorporació a la vida laboral ha donat a les dones independència econòmica i els ha permès augmentar els nivells de llibertat individual.
Jordi Pujol

Líder de CIU que presidí la Generalitat de Catalunya (1980-2003).

ETA

Organització terrorista basca de caire nacionalista fundada el 1959 i que ha marcat amb els seus atemptats el procés de transició democràtica espanyola.

Unió Europea

Organització internacional d'estats europeus (1992) arran del tractat de Maastricht, va recollir els principis de la CEE i va fer possible crear un bloc polític i econòmic, que actualment té 27 països.

Memòria històrica

Moviment que té com a objectiu recuperar la veritat sobre la repressió durant la guerra civil i el franquisme, per tal de conèixer els fets i dignificar les víctimes.

Nou ordre mundial

Sistema de relacions internacionals sorgit després de la guerra freda i es caracteritza pel paper dels Estats Units com a única superpotència mundial.

Guerra del Golf

Nom que rep cadascun dels dos conflictes que el 1991 i el 2003 van enfrontar l'Iraq de Saddam Hussein contra una coalició internacional liderada pels Estats Units.

Integrisme islàmic

Ideologia antioccidental que pretén regular la vida política i social mitjançant una aplicació estricta dels principis religiosos islàmics.

Federació Russa

Estat més extens dels 15 que sorgeixen de la desaparició de l’URSS (1991).

Globalització

Fenomen econòmic iniciat a finals del segle XX i caracteritzat per l'augment de la interdependència de les economies estatals i per una major circulació mundial de mercaderies, capital i persones.

Entradas relacionadas: