La consolidació del franquisme (1939-1951)

Mentre que altres sectors s'hi mostraven contraris, com ara els empresaris, l'Església, els monàrquics i una part dels militars. El cunyat de Franco, Ramón Serrano Suner, ministre d'Afers Exteriors, va proposar que voluntaris espanyols (División Azul) donoren suport a les tropes alemanyes que d'es de l'estiu del 1941 lluitaven contra l'URSS. A més, uns 10000 espanyols van ser enviats a Alemanya a treballar. Espanya exportava clandestinament tungstè a Alemanya, un mineral estratègic que era vital per a la indústria de guerra. Com a represàlia, els Estats Units van embargar l'enviament de petroli a Espanya a la darreria del 1943, això va provocar tensions diplomàtiques i va comportar dificultats greus per a l'economia espanyola. L'octubre de 1943 la guerra va començar a ser clarament desfavorable a les potències feixistes. Aleshores, els governs britànic i americà van pressionar el règim de Franco perquè es distanciés formalment de l'Eix. La conseqüència d'aquesta nova relació internacional de forces va ser la retirada i la dissolució de la División Azul i a tornada a l'estatus de neutralitat estricta d'Espanya (octubre de 1943). La derrota definitiva dels estats feixistes el 1945 va posar el règim de Franco a tocar del daltabaix definitiu per la por que els aliats pogueren exigir-ne la fi atès que presentava afinitats amb les dictadures vençudes i que havia manifestat el seu suport a l'expansió militar de les potències de l'Eix.

La necessitat d'un canvi d'imatge

Amb la derrota d'Alemanya el 1945, el franquisme havia d'assumir que la seua pervivència exigia distanciar-se del feixisme. Aquesta nova fase va comportar la marginació del falangisme més radical dels llocs més rellevants del règim. Així el règim de Franco va continuar mantenint els aspectes essencials de la seua orientació totalitària.

Els anys del boicot internacional (1945-1947)

La postguerra mundial va significar per al franquisme una etapa d'aïllament i de rebuig internacionals. El govern de França va decidir tancar la frontera amb Espanya i un acord de l'Assemblea General de les Nacions Unides va recomanar la retirada dels ambaixadors de Madrid (1946). La persistència del franquisme va tenir un cost econòmic i polític enorme. Espanya quasi no va rebre ajudes econòmiques: no es va poder beneficiar del programa d'ajuda nord-americana a Europa (Pla Marshall) i va ser exclosa de la nova aliança defensiva occidental, l'Organització del Tractat de l'Atlantic Nord (OTAN), que es va construir l'abril de 1949.

La Guerra Freda salva el franquisme

A partir de 1947, la configuració de blocs antagonics (l'URSS i els EUA) i el començament de la Guerra Freda van alterar de manera significativa la situació internacional. En aquest context, era més important per als Estats Units i per als països occidentals tenir un bon aliat en la lluita contra el comunisme.