Conseqüències de la pèrdua de les colònies i auge del catalanisme

Conseqüències econòmiques, polítiques i socials de la pèrdua de les colònies

Les conseqüències econòmiques no van ser relativament greus. Les més destacades van ser de tipus intel·lectual i moral. La pèrdua de colònies no va significar per a Espanya una crisi econòmica greu. Es va recuperar amb força gràcies als capitals invertits repatriats. A Catalunya, l'activitat econòmica i el volum comercial es van perdre en un 27%. Catalunya va ser la regió que va patir més la pèrdua de les colònies.

El dret a vot al llarg del segle XIX

El dret a vot al llarg del segle XIX relaciona els drets amb el tipus de vot i el model econòmic.

Conseqüències polítiques

On realment va incidir més la pèrdua de les colònies va ser en les mentalitats, va significar com un fracàs col·lectiu. Espanya va deixar de ser un gran imperi, i el sentiment de ser vençuts pels EUA va significar un fracàs col·lectiu que va afectar molta gent. Aquest sentiment de fracàs donarà lloc a la generació dels intel·lectuals, la generació del 98, que es considera marcada per aquest fet. Són crítics, molt pessimistes i molt realistes. No són poetes, són molt directes cap a la societat. Té com a origen aquesta reflexió del 98.

Regeneracionisme

Galdós fa una sèrie de 46 novel·les per analitzar la situació. Però Costa fa assajos sobre la política, i no sobre història. El regeneracionisme és un corrent de pensament que diu que s'ha de regenerar el sistema polític. És la principal font dels polítics de la restauració, parla de modernitzar el país en la línia del que estan fent les potències mundials.

Origen i evolució del catalanisme

Origen

El catalanisme es configura al final del segle XIX, influenciat per tres grans sectors: el món intel·lectual, el món carlí i el món industrial.

A) Món intel·lectual

Al segle XIX, el moviment literari i artístic del romanticisme actua com a reacció a la raó del segle XVIII, i comença a impregnar la gent de l'època d'uns valors diferents: sentiment, intuïció, rebuig al racionalisme... Renaixença del català com a element identificatiu de Catalunya. Els Jocs Florals (1859) defensen la llengua. Donarien origen a persones de diversos camps de la cultura i la literatura. Reivindiquen la llengua i els elements comuns de la cultura catalana.

B) Món carlí

Moviment en clar retrocés. A la III Guerra Carlina, ja saben que l'antic règim no tornarà, però demanen que retorni algun element. Torres i Bages, a través dels seus escrits i pensament, fa el fenomen de traspàs del moviment carlí al nacionalisme del segle XIX.

C) Món industrial

En aquest moviment, la burgesia creu que ha d'agafar força al seu lloc d'origen.

Bases de Manresa

És un projecte federalista que li donava àmplia capacitat de manar a la regió.

Sistema de votació

Estava inspirat en la república de Roma: es vota com el comissió centorial: la gent es dividia en funció de les rendes. Ho feien els censors i establien categories. Els que guanyen de tant a tants diners. Lògicament, els que guanyen més diners són menys, i viceversa. La regió dividia quines competències es queda i quines cedeix a l'estat. Són bàsicament relacions internacionals.

Desenvolupament de la Lliga Regionalista de Catalunya (1901)

Va tenir com a primer dirigent Prat de la Riba. Al mateix temps elabora les Bases de Manresa. Gran part dels dirigents vindrien dels partits dinàstics: conservadors i liberals. La conseqüència, doncs, és pel tancament de caixes, que perjudica aquest sector dinàstic i van anar a la Lliga. A Catalunya el catalanisme va guanyant força, però hi ha una altra ideologia que competeix amb la Lliga: els anarquistes.

Els anarquistes

Van créixer molt, i guanyen molta força i diuen que la lluita social consisteix en una burgesia explotadora que s'aprofitarà del proletariat, que són una majoria i sobreviuen com poden. Plantegen una lluita de classes. El proletariat ha d'eliminar la burgesia. Davant d'aquest missatge no tenen resposta intel·lectual els partits dinàstics, però la Lliga sí: nosaltres, burgesos i proletaris, tenim la mateixa problemàtica i, en comptes de barallar-nos, anem junts i reivindiquem drets de l'estat.

Solidaritat Catalana (1906)

Aquesta línia es va intentar ampliar al conjunt de l'estat. Crearia el 1906 Solidaritat Catalana. Era un intent de fer un front comú dels principals partits de Catalunya per fer força en reivindicacions de cara a l'estat. Va ser una coalició dels diversos grups polítics encapçalada per la Lliga per tal d'obtenir un front comú a les eleccions. També van aparèixer republicans, marxistes i altres grups regionalistes.

El manifest del Tívoli (1907)

Acord a què arriben tots els grups. Els anarquistes no hi participen. Contra la llei de jurisdiccions (els militars podien jutjar qualsevol ofensa que l'estament civil fes a l'estament militar: fer judici a civils si afecten militars). Demanar que el sufragi sigui net, sense manipulació. Demanen descentralització (ensenyament), l'administració regional, municipal i recursos econòmics.

Eleccions generals

Les eleccions es van fer el 1907. Els resultats van ser favorables per a la Solidaritat. De 44 escons a Catalunya, 41 van ser de Solidaritat i 3 dels partits dinàstics. Els anarquistes van optar per l'abstenció: ni es presentaven ni van recomanar el vot.