Conseqüències primera Guerra Mundial

CAUSES DE LA PRIMERA Guerra Mundial

Les causes van ser complexes, es van conjugar diferents factors que van ser contribuint a crear un clima d'alta tensió a Europa. Els elements que van tenir un paper fonamental són:

1.1 Les rivalitats entre POTÈNCIES EUROPEES

a) Rivalitats territorials:
a.1-Les relacions entre França i Alemanya en l'últim terç del Segle XIX van ser molt tenses per les reivindicacions territorials franceses sobre els territoris d'Alsàcia i Lorena-perduts el 1870 després de la guerra franc-prusiana-. Aquesta enemistat es va revifar al començament del Segle XX a causa de les rivalitats colonials.
a.2-Un altre exemple és la disputa entre els imperis austrohongarès i rus pel control econòmic i polític de la zona dels Balcans.
b) Rivalitats econòmiques
B.1-Entre Regne Unit i Alemanya, que eren a Europa els dos estats amb major desenvolupament industrial i comercialà pel que va haver tensió per aconseguir nous mercats ("batalla econòmica"). Així, Alemanya veu necessari trobar nous mercats on vendre els seus productes i el Regne Unit veu amenaçat el seu Imperi colonial. La desconfiança anglesa va fer buscar l'aliança amb França abandonant el seu tradicional aïllament.

1.2-La formació dels BLOCS I la carrera d'armaments:

1.2.1-La formació dels blocs:
- Des de 1907 les potències europees estaven dividides en dos blocs oposats: la Triple Aliança i la Triple Entente.
a) La Triple Aliança: formada per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia pel canceller alemany Bismarck el 1882.

B) Triple Entente: formada per França, Rússia i Regne Unit, es constitueix el 1907

1.2.2-La cursa d'armaments: va ser un altre pas cap a la crisi. Els exèrcits de totes les potències europees van doblar els seus efectius militars i van fer obligatori el servei militar. El punt culminant d'aquesta etapa es va denominar "Pau Armada" (període en el qual no hi ha conflicte armat però els països es preparen per un)
* Aquesta cursa d'armaments va causar inquietud en l'opinió pública à els governs i els seus estats majors es van veure forçats a insistir en el perill imminent de guerra per justificar les seves polítiques davant la població (iniciar una campanya de propaganda bèl · lica).

1.3-ELS ENFRONTAMENTS COLONIALS: LES CRISIS MARROQUINS

- Al començament del Segle XX, van ressorgir els enfrontaments imperialistes. L'escenari va ser El Marroc que encara no s'havia repartit entre els europeus i el país protagonista, Alemanya, que s'havia quedat insatisfeta del repartiment d'Àfrica realitzat a la Conferència de Berlín.
- El problema marroquí va tenir dues fases. Són les següents:
a) La primera crisi marroquina es va produir el 1905 à Alemanya no va acceptar l'acord entre França i Regne Unit de repartir el territori marroquí entre Espanya i França, ja que pensava que això atacava els seus interessos colonials al nord d'Àfrica à així, Guillem II es presentar a Tànger donant suport al sultà marroquí.
* Per resoldre les tensions es va convocar la Conferència d'Algesires (1906) que no va ser favorable a Alemanya perquè El Marroc es va convertir en un protectorat francoespanyol ia més va provocar l'acostament entre França i Gran Bretanya.
b) La segona crisi marroquina (Crisi d'Agadir -1911 -), es va produir per una insurrecció al sud del Marroc à davant la qual el govern de Berlín va enviar vaixells de guerra a Agadir amb el pretext de protegir els residents alemanys, encara que el que es pretenia era intimidar els francesos (forçar-los a que els cedís el Congo a canvi de la plena llibertat d'acció sobre El Marroc) à RU va donar suport a França per frenar les peticions desorbitades dels alemanys, de manera que el resultat va ser el següent à Alemanya va obtenir l'ampliació de la seva colònia del Camerun a canvi d'abandonar les seves pretensions al Marroc.
à Les crisis del Marroc no van portar a un enfrontament directe, però van crear tensions entre les potències imperialistes.

1.4-EL CONFLICTE DELS Balcans: LA "QÜESTIÓ D'Orient"

- L'escenari del conflicte és la zona dels Balcans, ocupada pel Imperi turc, cada vegada més debilitat.
* Causa: Diferents pobles de la zona (Sèrbia, Grècia, Romania, Bulgària) es van alçar contra els turcs i van aconseguir la independència.
* Conseqüència-debilitat-: Creixen les ambicions dels imperis austrohongarès i rus per ocupar la zona à Rússia pretenia ampliar la seva influència en el territori eslau-sobretot sobre la seva aliada Sèrbia-i controlar els estrets. D'altra banda, Àustria volia assegurar-se el control efectiu dels pobles eslaus que amenaçaven el seu territori.
-Així, entre 1908 i 1913 es van succeir tres crisis en els Balcans. Vegem-ho:
* El 1908 l'Imperi Austrohúngaro es va annexionar Bòsnia i Hercegovina à això va provocar la protesta de Sèrbia que anhela unir tots els pobles eslaus del Sud per formar la Gran Sèrbia (finalment va haver de cedir).
* El 1912, els Estats balcànics (Sèrbia, Montenegro, Bulgària i Grècia) recolzats per Rússia van formar la Lliga Balcànica amb l'objectiu de repartir-se els territoris que posseïa l'Imperi turc entre els mars Egeu i Adriàtic à la Lliga derrotar Turquia (que va acabar reconeixent la independència d'Albània i va cedir la resta dels seus territoris.
* El repartiment d'aquests territoris va originar el 1913 una nova guerra entre Bulgària i Sèrbia à Bulgària va ser la gran perdedora, el que va suposar una nova reordenació d'aquests territoris à Sèrbia va ampliar les seves fronteres i Rússia va augmentar la seva influència en els Balcans, d'altra banda, Àustria i Alemanya van veure minvat el seu poder a la zona.
à Tota aquesta situació va ser el precedent d'una nova i definitiva crisi (punt 1.5)

1.5-LA MARXA CAP A LA GUERRA: LA CRISI DE JULIOL DE 1914

Com hem vist anteriorment, aquesta situació va generar un clima insostenible que es va agreujar amb l'assassinat de l'hereu de la corona austrohongaresa, l'arxiduc Francesc Ferran i la seva esposa a Sarajevo (Bòsnia) el 28 de juny de 1914.
* L'autor va ser un estudiant nacionalista bosnià, Gavrilo Prinzip, pertanyent a una societat secreta coneguda com "la Mà Negra", que aspirava a la unitat de tots els pobles eslaus del sud.
* Els austríacs van veure en aquest esdeveniment la forma d'aixafar el nacionalisme serbi, els alemanys van estar d'acord amb que els austríacs realitzessin una acció armada contra Sèrbia i un mes després (28 de juliol de 1914) Àustria declarés la guerra.
* Rússia, que no podia acceptar l'hegemonia austríaca en els Balcans, sense consultar el seu aliat francès va declarar la guerra a Àustria i Alemanya.
à D'aquesta manera es va posar en marxa el sistema d'aliances. Només Itàlia, aliada d'Àustria, es va mantenir neutral. La guerra va ser rebuda per ambdós bàndols amb mostres d'eufòria i en els parlaments, tots els partits, fins i tot els d'esquerres van votar a favor del conflicte.

Nuevo mapa de Europa:

La paz dio lugar a una profunda reestructuración territorial de Europa. Desmembramiento de los grandes imperiós, aparición de nuevos Estados:Polònia, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Yugoslavia(Croàcia, Eslovènia, Bosnia-Hercegovina, Serbia y Montenegro) Checoslovaquia y Hungría.Se producieron transformaciones políticas, las dinastías tradicionales de los grandes imperiós fueron destronadas.La democracia fue ganando terreno.Alemania y Àustria proclamaron repúblicas constitucionales y democráticas, también en Checoslovaquia, Polònia y Hungría.El sufragio universal masculino se implantó en casi toda Europa, lo más relevante, voto femenino en un buen número de países.

3 - FASES DE LA GUERRA
a)
La guerra de moviments (Agost-Desembre de 1914): l'il·lusió d'una guerra curta
Al principi de la guerra les operacions van ser dutes a terme bàsicament pels exèrcits alemany i francesa així, es van enfrontar dues estratègies militars: * el pla Schlieffen (alemany) que plantejava un atac ràpid sobre França penetrant per Luxemburg i Bèlgica, de manera que en sis setmanes França hauria capitulat i els efectius alemanys es centrarien en el front rus * D'altra banda, els francesos preparen una ofensiva sobre Alsàcia i Lorena. La batalla més important d'aquest període va ser la del Marne, els objectius alemanys eren entrar a París, però els francesos van aconseguir frenar al Marne. Les conseqüències d'aquesta primera fase del conflicte van ser que la guerra llampec dels alemanys havia fracassat i els francesos van consolidar les seves posicions defensives, va començar així una guerra de desgast que duraria gairebé quatre anys.
Resum: Enfrontament Alemanya - França
* Pla Shlieffen (Alemanya) à objectiu: atac i desintegració del front occidental-derrotar a l'exèrcit francès les primeres setmanes de la guerra-i així, poder centrar-se en el front oriental-Rússia-
à Fracàs del pla per la contraofensiva francesa (Batalla de Marne) à així, Rússia envaeix Prússia Oriental i Alemanya inicia una contraofensiva que finalitza amb la victòria Alemanya sobre Rússia en Tannenberg.

B) La guerra de posicions o de trinxeres (1915)

-
Estabilització dels fronts à els exèrcits fixen les seves posicions.
- Aixecament de filats (per evitar l'avanç de l'enemic) i excavació de trinxeres. 

 Va ser llarga i dura i va arribar a convertir-se en el símbol de la Primera Guerra Mundial.
- Entrada a la guerra dels següents països:
* A favor dels Imperis centrals (Alemanya i Àustria-Hongria) à Imperi turc (finals de 1914) i Bulgària (1915).
* A favor dels aliats à Itàlia (1915), Romania (1916) i Grècia (1917)
à Això va portar com a conseqüència, l'obertura de fronts secundariosà frontera austro-italiana i Pròxim Orient.
+ L'estabilització dels fronts i la renúncia a la guerra de moviments van crear la necessitat de recórrer a noves tècniques à intentar obrir bretxes o debilitar la força de l'adversari (no van tenir resultats positius).
partir d'aquest moment, comença una guerra de desgast que va durar gairebé quatre anys.

-- La guerra va arribar al seu punt més important en la batalla de Verdun, planejada pels alemanys la tàctica consistia a debilitar al màxim l'enemic per obligar-lo a signar la Pau.
* Va suposar un fracàs parell l'exèrcit alemany i un exemple de violència i crueltat sense precedents.
+ Després, els aliats van llançar un atac similar al Somme, que va finalitzar amb un nombre de morts més gran que en el cas anterior i sense una victòria clara.

D) De la crisi de 1917 al final de la guerra

- El 1917 dos fets van donar un tomb a la guerra:
1 - L'esclat de la Revolució Russa que va suposar l'accés al poder dels bolxevics a l'Octubre de 1917. Al Desembre d'aquest mateix any, van signar un armistici amb Alemanya com a preludi del Tractat de Brest-Litovsk-març de 1918 - à aquest acord va posar fi a la guerra al front oriental, de manera que Alemanya va centrar els seus esforços en el front occidental.
2 - L'entrada dels Estats Units en el conflicte com a conseqüència de la guerra submarina que Alemanya estava portant a terme i perjudicava als exportadors nord-americans.
- A partir de l'entrada dels EUA a la guerra es produirà el progressiu enfonsament dels imperis centrals.
* D'una banda, els aliats-que van comptar amb el suport de nombrosos soldats americans-van aconseguir contraatacar totes les ofensives llançadés per Alemanya en el front occidental, d'aquesta manera, els aliats van ser recuperant tot el terreny perdut mentre les tropes alemanyes es replegaven. A més, en altres fronts, els aliats van derrotar als búlgars, turcs i austro-hongaresos à de manera que entre Setembre i Novembre de 1918, Bulgària, Turquia i Àustria-Hongria van signar l'armistici.
* D'altra banda, l'exèrcit alemany va ser enfonsant progressivament i la població civil va començar a rebel · lar-à per aquest motiu, l'alt comandament militar va aconsellar a l'emperador Guillem II signar un armistici, però el kàiser va abdicar i el 9 de Novembre es proclamava la República a Alemanya. El nou govern socialdemòcrata va signar l'armistici l'11 de Novembre de 1918 a LA PRIMERA Guerra Mundial HAVIA FINALITZAT.

5.3-POSGUERRA

5.2-ELS PROBLEMES DE LA POSTGUERRA A Europa
- El període comprès entre 1919 i 1924 va ser inestable al continent europeu. Vegem els motius:
a) La qüestió de les nacionalitats en els àmbits dels antics Imperis alemany i austrohongarès no va quedar resolta del tot. Aquests imperis es van convertir en nous estats, alguns d'ells ètnicament no homogenis, de manera que sorgiran problemes polítics i fronterers.
b) Desacord amb les clàusules del Tractat de Versalles per part d'Alemanya, sobretot en la qüestió referent a les reparacions de guerraà això va portar a l'enfonsament de l'economia Alemanya, en gran part provocada per l'ocupació de la conca industrial del Ruhr per part de França.
             En conseqüència, a partir de 1924 es van dur a terme una sèrie de mesures que es van centrar en resoldre el problema alemany. Vegem-ho:
· Pla Dawes (1924) à a través del qual França va cedir i va abandonar el Ruhr.
· Conferència de Locarno (1925) à es va establir un sistema de garanties mútues entre Alemanya, França, Bèlgica, Regne Unit i Itàlia, pel qual es van comprometre a respectar les fronteres occidentals d'Alemanya i la desmilitarització de la Renània.
· 1926à admissió d'Alemanya en la Societat de Nacions, però Alemanya va seguir sense reconèixer les fronteres que els tractats de Pau havien establert a la seva zona oriental.
· 1928à Pacte de Briand-Kellog, que condemnava la guerra com a forma de resoldre conflictes.

5.1-SOCIETAT DE NACIONS

- Definició i objetivosà la Societat de Nacions és l'organització fundada després de la I GM per iniciativa de Wilson.
à Els seus objectius són els siguientesà assegurar el manteniment de la Pau, la seguretat col · lectiva, el desarmament i la cooperació econòmica i cultural entre els diversos Estats del món.
- Seu à Ginebra.
- Òrgans que la formen:
o Assemblea general: formada per tots els Estats membres.
o Consell: integrat per les potències vencedores de la I GM.
o Secretaria: amb caràcter administratiu.
o tribunal permanent de Justícia Internacional.
- Entre els seus compromisos figura el buscar sempre solucions pacífiques als conflictes que puguin sorgir entre els Estats membre, imposant sancions als que no els respectessin.
- Aspectes negatius
o Es tracta d'una organització fràgil que no va tenir recursos suficients-militars, ... - per complir els seus objectius:
o No permetre l'adhesió ni dels vençuts en la gran guerra ni de l'URSS.
o No va participar EUA (no va estar d'acord amb les clàusules del Tractat de Versalles i, per tant, no el va signar)
- Aspectes positius à prohibició de tractats secrets, constitució d'organismes de caràcter humanitari (OMS, ...)

GUERRA NOVA

La movilització d'efectius humans, civils i militars. Els Soldats i la població civil és va posar al Servei de la guerra a els frons ia la rereguarda. Hi van haver 70.000.000 de movilitzats, 30.000.000 de ferits i 8.000.000 de morts.
Utilizació i Prioritat de Tots els recursos materials per a finalitats militars. És va abandonar l'economia de mercat i és va introduir una economia de guerra. L'Estat passa a controlar en la Seva totalitat l'economia. Políticament Els Governs van passar a marginar Els Parlaments, cosa que va Produir 1 enfebliment a la democràcia.
La guerra econòmica; va Tenir com a Objectiu paralitzar l'activitat productiva de l'adversari, i dificulatar els Seves vies d'aprovisionament. L'Entesa, que comptava Amb la potència naval britànica, i posseïa l'avantatge de tenyir garantida la Provisió de productes precedents de Països neutrals, va imposar el bloqueix marítim a la Tripme Aliança (Imperis centrals), que és van ver Privats de les Importacions. La rèplica Alemanya al bloqueix va ser la guerra submarina contra Els mercats enemics, que también van afectar ALS Vaixells desl Països neutrals.
La guerra psicològica; L'Esforç ideològic és va centrar a difondre falsa propaganda optimista sobre les propies forces exagerant la devilitat de l'adversari. És va censurar la premsa per tal d'impedir la difusió de notícies derrotistes. Exaltació patriòtica i hipernacionalista.
Els nous medios d'arma i de lluita: Els progressos Tècnics és van anar succeint al Llarg de la contesa i és van aplicar la indústria armamentista. Nou material bèl.Lic: metralladores, llançaflames, granades de mà, dirigibles, tancs, aviació ...

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
4.1-CONSEQÜÈNCIES DEMOGRÀFIQUES
 - Pèrdues humanes directes (9 milions de morts), gran quantitat de ferits, mutilats.
- Mancances alimentàries i sanitàries van facilitar la propagació de la terrible grip de 1918 (22 milions de morts al món).
à Com a conseqüència d'aquesta situació à la natalitat va disminuir dràsticament en les generacions posteriors, de manera que es va produir un descens important de la població activa.
4.2-CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES
- La guerra va afectar tot el sistema productiu (sobretot al Nord de França i d'Itàlia) à destruccions en els mitjans de producció-indústries, ... - i en els transports-ferrocarril, carreteres-
- Costos financers intensos i generalitzats à (causa) per finançar la guerra, els governs van incrementar el seu deute públic (emissió d'obligacions per part d'un Estat per afrontar les seves despeses) interna i van demanar préstecs bancaris a l'exterior (sobretot als EUA ).
à Aquestes raons van suposar la fi definitiva de l'hegemonia europea en l'economia mundial en benefici dels EUA i Japó à així, EUA es va convertir en la primera potència econòmica del planeta i Japó va experimentar una notable expansió industrial i comercial i va ocupar els territoris alemanys al Pacífic.
4.3-CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
 - La guerra va repercutir de manera desigual en els diferents grups socials à en la postguerra es va produir una forta oposició entre els "nous rics" (banquers, comerciants, grans propietaris à pastar grans fortunes) i els "nous pobres".
- Pèrdua de solvència de les classes mitjanes per à augment dels preus, descens de la capacitat adquisitiva, l'atur, ... à a conseqüència, les tensions socials anaven incrementant progressivament.
- El paper de la dona va ser fonamental durant el transcurs de la guerra ja van ocupar els llocs de treball fins aleshores reservats als hombresà això va fer que, un cop va haver finalitzat el conflicte, es reprèn la lluita organitzada per aconseguir l'emancipació femenina, ...

CONSEQUENCIAS Polítiques

ELS TRACTATS DE Pau I EL NOU MAPA D'Europa
3.1-LA CONFERÈNCIA DE Pau DE PARÍS
- A principis de 1918, el president dels EUA Wilson va exposar al Congrés del seu país els famosos "catorze punts" pels que, segons ell, havia de regir el món perquè hi hagués una Pau duradora. Els seus objectius eren:
a-Supressió de la diplomàcia secreta.
b-Llibertat de navegació i de comerç internacional.
c-Reducció d'armaments.
d-Ruptura dels vells imperis i reconeixement del dret a la independència dels pobles que els formaven.
e-Creació d'una Societat de Nacions que arbitrar les relacions internacionals i garantís la seguretat de les nacions i la seva integritat territorial.
à Però aquests principis no van ser respectats, ja que els aliats europeus estaven més preocupats per defensar els seus interessos que per assegurar una Pau justa.
- En definitiva, en la Conferència de Pau de París (1919-1920) es van elaborar els cinc tractats que estipulaven les condicions de Pau i les noves fronteres del mapa d'Europa.
* Els països vençuts no van ser escoltats, únicament van ser cridats per firmes els tractats imposats pel Consell dels Quatre à format pels dirigents de les grans potenciasà França (Clemenceau), Regne Unit (Lloyd George), EUA (Wilson) i Itàlia (Orlando)

3.2-UNA Pau IMPOSADA PELS GUANYADORS
- Com hem vist en el punt anterior, la Conferència de París va finalitzar amb la signatura de cinc tractats. Són els següents:
a) Tractat de Saint-Germain que afecta la Pau amb Àustria (es va desmembrar en diferent estats)
b) Tractat de Trianon que afecta la Pau amb Hongria (es va desmembrar en diferents Estats)
c) Tractat de Neully que afecta Bulgària.
d) Tractat de Sèvres que afecta la Pau amb Turquia (es va desmembrar en diferent estats)
e) Tractat de Versalles que afecta la Pau amb Alemanya. És el més important. Clàusules destacades:
* Alemanya va patir importants retallades territorials à cedir Alsàcia i Lorena a França i Posnania a Polònia; va crear el corredor del Dancing que separava la Prússia Oriental amb la resta d'Alemanya. A més, les colònies alemanyes es van convertir en mandats de la Societat de Nacions.
* Alemanya considerada la responsable de l'inici de la I GM, pel que va haver de pagar importants reparacions de guerra.
* Alemanya va haver de suprimir el servei militar obligatori i limitar el seu exèrcit amb l'objectiu de prevenir qualsevol intent de revenja.
- Altres mesures preses à creació d'un "cordó sanitari" al voltant de Rússia per impedir el contagi de la revolució bolxevic, Polònia, Finlàndia, ... Es van convertir en estats independents.