Conseqüències de la Gran Guerra i Revolució Russa de 1917
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,8 KB
Conseqüències de la Gran Guerra
La Societat de Nacions: Un Nou Ordre
La Societat de Nacions, una organització internacional per salvaguardar la pau i resoldre mitjançant negociacions els conflictes entre els països.
Un Nou Mapa d'Europa Post-Gran Guerra
Altres tractats signats entre 1919 i 1920 amb els estats derrotats, després de la Pau de París, van dibuixar un nou mapa d'Europa. Dels cinc grans imperis europeus que hi havia el 1914, només va sobreviure el britànic. Els imperis Alemany, Austrohongarès, Rus i Otomà van ser dividits en nous estats nacionals o els seus territoris van ser annexionats per altres països.
Alemanya: Pèrdues Territorials Clau
Alemanya va perdre totes les seves colònies, va haver de retornar el ducat de Schleswig a Dinamarca, i la Posnània i el Corredor de Danzig al nou estat polonès.
Fraccionament de l'Imperi Austrohongarès
L'Imperi Austrohongarès es va fraccionar en quatre països: Àustria, Hongria, Iugoslàvia i Txecoslovàquia.
L'Imperi Rus: Independències i Canvis
De l'Imperi Rus es van independitzar Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània.
El Renaixement de Polònia
Va sorgir Polònia, a partir de territoris de l'Imperi Austrohongarès, Rússia i Alemanya.
Itàlia: Annexions Estratègiques
Itàlia es va annexionar els territoris del Trentino i Ístria.
L'Imperi Otomà: Reducció i Noves Fronteres
L'Imperi Otomà va quedar reduït a Turquia i va perdre part del seu territori europeu, que va passar a Grècia i a Romania. També es va veure obligat a cedir als Aliats les províncies de Mesopotàmia, Palestina, Síria i Armènia.
Impacte de la Gran Guerra: Pèrdues i Economia
Pèrdues Humanes: El Cost Demogràfic
Les pèrdues humanes i materials en ambdós bàndols van ser enormes. Dels 65 milions de mobilitzats, en van morir uns nou milions durant el conflicte i molts més en van resultar ferits. La majoria eren homes joves.
Pèrdues Materials i Impacte Econòmic
Quant a les pèrdues materials, les zones més afectades van ser el nord-est de França, Bèlgica i el nord d'Itàlia, on la destrucció de terrenys agrícoles, mines, obres públiques o poblacions va ser considerable. L'economia de tots els països europeus va quedar molt debilitada per les enormes despeses de la guerra. Per poder sufragar-les, molts van recórrer a préstecs dels Estats Units, que va passar a convertir-se en la primera potència econòmica mundial.
La Revolució Russa: Orígens i Desenvolupament
La Crisi de la Rússia Tsarista: Causes Profundes
A la primeria del segle XX, Rússia era un país esquinçat per profundes tensions, derivades fonamentalment del poder autocràtic del tsar Nicolau II, que governava al seu lliure albir, i de l'existència d'una gran massa de pagesos sense terres i d'obrers industrials que vivien en unes condicions penoses, enfront d'una minoria d'aristòcrates propietaris de les terres i indústries. El 1905, el malestar social va donar lloc a una revolta que va obligar el tsar a renunciar a una part del poder a favor d'un parlament, la Duma, i a emprendre algunes reformes polítiques i socials. Això no obstant, en la pràctica va continuar regnant de forma absoluta. L'oposició de la població al règim va créixer amb les derrotes militars en la Primera Guerra Mundial, sobretot quan el 1915 el tsar va assumir personalment el comandament de l'exèrcit, alhora que augmentaven els sofriments generats per aquest conflicte en la població civil.
La Revolució Russa de 1917: Febrer i Octubre
El concepte de Revolució Russa fa referència a dues revolucions que van triomfar el 1917. La primera, la Revolució de Febrer, va posar fi al govern autocràtic del tsar; la segona, l'anomenada Revolució d'Octubre o Bolxevic, va provocar la caiguda del govern provisional establert després de la primera etapa revolucionària i l'establiment d'una dictadura comunista dirigida per Lenin.
La Revolució de Febrer de 1917: Caiguda del Tsar
La intervenció de Rússia en la Primera Guerra Mundial va evidenciar la falta d'organització militar, política i econòmica del país. La mobilització de milions de pagesos havia provocat un descens de la producció agrícola. El poble estava famolenc i desil·lusionat davant les notícies que arribaven del front. Es van formar consells d'obrers, pagesos i soldats: els soviets, que exigien canvis. El febrer de 1917, el malestar creixent va desembocar en un moviment revolucionari a Petrograd, que va causar l'abdicació del tsar. El poder va passar a les mans d'un govern provisional format per membres de la Duma, que va encetar una sèrie de reformes liberals. Però