Conseqüències de la Gran Guerra i l'ascens dels totalitarismes

Conseqüències de la Gran Guerra

En primer lloc, les víctimes mortals de la Gran Guerra van arribar als 10 milions de persones, i els ferits van superar els 20 milions. Entre aquests destaquen les anomenades cares trencades, soldats que havien quedat desfigurats i que portaven pròtesis facials, com les creades per Anna Coleman Ladd. A més, aproximadament 8 milions de cavalls també van morir durant el conflicte.

En segon lloc, la guerra va actuar com a motor de canvi social. Molts afroamericans, com els soldats del Harlem Hellfighters, es van quedar a Europa després de la guerra i van difondre el jazz. D’altra banda, les dones, com les Canary Girls que treballaven a les fàbriques d’armament o les infermeres, van començar a reclamar el dret a vot.

En tercer lloc, els efectes polítics van ser molt importants. Quatre grans cases reials van desaparèixer: a Alemanya, Rússia, Turquia i Àustria. Europa es va transformar en un continent amb moltes repúbliques noves. A més, una part de la població, descontenta amb la situació econòmica i social, va començar a buscar solucions autoritàries, confiant en líders forts que prometien ordre i estabilitat.

La Gran Guerra va servir com a lliçó d’història per al president Kennedy, que a l’octubre de 1962 va evitar un conflicte mundial.

La Conferència de Versalles

Finalment, trobem les conseqüències diplomàtiques amb la Conferència de Versalles (gener-juny de 1919), que tenia l’objectiu de crear un nou ordre internacional. Les grans decisions van estar a càrrec dels “Quatre Grans”: Orlando (Itàlia), Clemenceau (França), Lloyd George (Gran Bretanya) i Woodrow Wilson (Estats Units).

Les quatre grans decisions

• Reconstrucció: Es deixa en mans del Japó i dels Estats Units la reconstrucció europea, fet que implica el consum de la cultura de Hollywood.
• Nou mapa d'Europa: Apareixen nous estats com Àustria, Hongria o Iugoslàvia, tot i que s'obliden les reclamacions d'Itàlia (la "victòria mutilada").
• Societat de Nacions: Es crea un organisme per evitar futurs conflictes, encara que deixa fora Rússia i Alemanya i no compta amb el suport del Congrés americà.
• Mesures contra Alemanya: Es va centrar en el càstig (exili del kàiser, pèrdua de colònies i territoris com el Sarre, Alsàcia i Lorena), la prevenció (desarmament) i el pagament de 35.000 milions de dòlars.

Els feliços vint i els totalitarismes

4.1 Els feliços vint

Es va tractar de la dècada que va des del final de la Gran Guerra fins a la crisi de Wall Street de 1929. L’etapa es caracteritza pels cabarets, els nous referents i els canvis culturals:

• Pla Dawes (1924): Facilita l'aparició d'espectacles de masses (cinema, futbol) a París, Barcelona i Berlín.
• Mitjans de comunicació: Es creen icones com Chaplin i es desenvolupen moviments feministes (Coco Chanel, Las Sinsombrero).
• Cultura: Es busca trencar amb el cànon clàssic (Bauhaus, Picasso, cercle de Bloomsbury).

4.2 Època dels totalitarismes

Després de la Gran Guerra, Occident presenta tres solucions: el reformisme democràtic i les vies totalitàries (revolució social i reacció autoritària). El totalitarisme és un sistema que rebutja la democràcia i sotmet l'individu en tots els àmbits.

Característiques dels sistemes totalitaris

• Culte al líder: Presentat com a carismàtic i infal·lible (ex: el "kohba" Stalin).
• Partit únic: Persecució de dissidents i ús de la policia política.
• Control cultural: Domini del discurs mitjançant cinema, esport i organitzacions juvenils.
• Rebuig parlamentari: Supressió de la representació democràtica.
• Economia autàrquica: Control estatal que condueix a l'expansionisme territorial.

4.3 La Revolució Russa

Antecedents

A principis del segle XX, l’Imperi rus estava dirigit pel tsar Nicolau II i la tsarina Alexandra. El país, un "gegant amb peus de fang", va patir una crisi després de la derrota contra el Japó (1904) i el Bloody Sunday (1905), que va forçar la creació de la Duma.

La Gran Guerra i la caiguda dels Romanov

La participació en la Gran Guerra va accelerar la fi de la dinastia per:

1. Les reformes incompletes de Stolypin.
2. El desprestigi del tsar i el seu conseller Rasputin.
3. La paradoxa de Tocqueville: el poble s'organitza i, després de les protestes liderades per dones i treballadors, Nicolau II abdica.

El cop d'estat bolxevic

El govern provisional de Kerenski va intentar mantenir la democràcia, però la inestabilitat va permetre que Lenin, amb el suport dels bolxevics i els militars del vaixell Aurora, prengués el poder. Les seves primeres mesures van ser:

• Apartar Kerenski del poder.
• Posar en marxa les Tesis d'Abril (control d'empreses i terres).
• Signar el Tractat de Brest-Litovsk (1918).
• Executar la família Romanov.