Conseqüències Econòmiques Post Primera Guerra Mundial i Crac del 29

Les Conseqüències Econòmiques de la Guerra

La Situació al Final de la Primera Guerra Mundial

La Gran Guerra va comportar la desarticulació de les economies dels països combatents, que havien orientat tota la producció i l'activitat econòmica a l'esforç bèl·lic. Quan el conflicte va acabar, les economies, en especial les dels països europeus, afrontaven greus problemes. 1. La guerra va portar la pèrdua de milions de vides als camps de batalla, la destrucció de béns d'equipament i infraestructures, i la paralització de noves inversions per al manteniment i la renovació de l'aparell productiu. El conflicte va tenir enormes costos financers; les despeses no es van poder sufragar amb els ingressos i van haver de recórrer a altres fonts de diners. Va augmentar el paper moneda en circulació i van haver de demanar crèdits a altres països. Això va tenir greus efectes, com l'excessiva creació de diners, que va donar pas a la depreciació de les monedes i a una ràpida pujada de preus. Els estats es van endeutar i també va haver deute exterior, sobretot amb els EUA.

Les Conseqüències Econòmiques dels Tractats de Pau

Els tractats de pau van provocar diversos efectes negatius. No solament van imposar fortes indemnitzacions als països vençuts, sinó que, a més, van fragmentar els grans imperis de l'Europa central i oriental. Es van desmantellar grans espais econòmics unificats, es va trencar la unitat de la moneda, van sorgir noves fronteres duaneres i es van desorganitzar els sistemes de transports. Alemanya va perdre importants regions mineres i industrials i va rebre gran part de les reparacions de guerra. Hi va haver encara dues coses més que van empitjorar la situació: la falta d'entesa entre Europa i els EUA sobre la qüestió dels deutes entre els aliats i el pagament de les reparacions de guerra.

El Problema de la Inflació

En aquest panorama, va resultar molt difícil aplicar mesures eficaces per a fer front als problemes econòmics. La falta de cooperació internacional va quedar palesa en la disparitat de les polítiques econòmiques que es van engegar per a superar la inflació. Els països neutrals i també els EUA i el Regne Unit van aconseguir aturar-la adoptant una severa política deflacionista: retallades de les despeses públiques, pujada d'impostos, reducció de la massa monetària en circulació i crèdits. Aquesta lluita antiinflacionista va ocasionar, a curt termini, un descens immediat de la producció i un augment del nombre d'aturats. Juntament amb aquestes mesures, aquests estats van intensificar el proteccionisme per combatre la competència exterior. Un segon grup de països (França, Bèlgica i Itàlia) tenien deutes a causa dels problemes que van haver d'enfrontar per reconstruir les economies respectives, i no va acabar fins a 1926. Alemanya, Àustria, Hongria, Txecoslovàquia i Polònia van perdre el control sobre els preus i van passar la traumàtica experiència de la hiperinflació: els preus es disparaven i pujaven cada dia, i fins i tot diverses vegades en un dia. Després de moltes discussions, es va aconseguir una proposta amb els EUA: el Pla Dawes, que consistia en una normalització de l'economia alemanya. Va deixar intacta la quantitat de deute de guerra que havia de pagar Alemanya, però va reduir dràsticament els pagaments que Alemanya havia de fer cada any. A més, la banca nord-americana va concedir a Alemanya un préstec amb el qual va afrontar els pagaments.

Els Feliços Anys 20 als Estats Units

L'expansió econòmica va tenir el centre neuràlgic als EUA, que van experimentar entre 1922 i 1929 un creixement espectacular tant de la producció industrial com de les exportacions, de manera que es va reforçar el seu paper hegemònic com a principal país subministrador de manufactures i de capital de l'exterior. L'expansió econòmica dels Estats Units es va caracteritzar perquè es basava en sectors i pràctiques econòmiques nous. En primer lloc, van agafar un fort impuls les noves indústries com l'automòbil, les indústries elèctriques i de fabricació d'electrodomèstics, la indústria química, la indústria aeronàutica, el desenvolupament de les noves fonts d'energia com l'electricitat i el petroli, i la indústria de l'automòbil, que va constituir el símbol de temps nous. En segon lloc, en les indústries nord-americanes es va imposar la producció en massa. El desenvolupament dels motors elèctrics i de combustió interna va facilitar la mecanització de la major part de les tasques. Així mateix, es van aplicar nous mètodes de racionalització del treball i de producció sense incrementar el volum de mà d'obra, i la reducció de preus de l'abaratament dels costos i l'augment de la producció. Una característica molt nova va ser el desenvolupament de la publicitat i les compres a terminis. La publicitat estimulava les vendes, i la compra a terminis va permetre que persones amb salaris mitjans i baixos compraren productes. Es va desenvolupar el consum de masses i la concentració empresarial. Als EUA es van crear grans grups empresarials mitjançant la fusió d'empreses, que eren capaços de realitzar inversions de capital massives per renovar l'equipament industrial.

Les Causes del Crac Borsari

lesnfosament de la borsa de nova york,el famos crac del29 va ser el detonant de la crisi economica,pero les causes van ser mes profundes i cal buscarles en els desequilibris economics dels anys 20.-la crisi dels sectors industrials tradicionals com el textil,elcarbo,la siderurgia i la construcio naval,es va anar aguditzant en els anys anteriors al crac.el mateix va passar amb l'agricultura que patia una crisis peremanent des de 1921-fins i tot els sectors industrials mes afavorits per lexpansio auntomobil,electrodomestics ja van experimenar en 1927 les consequencies de la disminucio del poder de compra dels salaris i la caiguda de les rendes.la situacio es va agreujar perque la compra daquest bens de consumm era sovint efectuada a credit per aixo depenia dels ingressos futurs.tambe va entrar en crisi el sector de la construccio a causa de la situacio del merccat.el valor de les accions en la borsa de nova york va continuar pujant, i aixo va atreure nous inversors pero la situacio de la borsa era una realitat molt fragil a causa del desequilibri entre lestancament de leconomia real i el creixemnt desmesurat de les aciions que va originar una colossal bombola especulativa el valor dels titols no es corresponia en els beneficis reals de les empresses.les accions van començar a baixar ala primavera de 1329 a causa de la contraccio de laproduccio i de la ocupacio ames els bancs van començar a concedir menys prestecs als agents de borsa.

El dijous negre i l'enfosament de la borsa

un primer descens brusc de les cotizacions causat per la retirada d'inversors.va sembrar el panic entre aquells que havien comprat les aciions a credit que intentaren desfersen com mes prompte millor per evitar perdre mes diners i poder pagar els deutes.de repent el 24 de octubre conegut com el dijous negre 13 milions d'accions es van oferir ala venda amb una demanda quasi nul.la-el panic es va estendre i el 29 del mateix mes es van posar a la venda altres 16 milions i mig de accion. el mercat es va colapsar i lenfosament dels valors borsaris va continuar fins a 1933.