Conseqüències del Desastre del 98 i el Regeneracionisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,78 KB
Conseqüències del desastre del 98
5.1 Una crisi política i moral
Malgrat l’envergadura de la crisi del 98, les seves repercussions van ser menors de les esperades. A la metròpoli, la crisi econòmica va tenir unes conseqüències limitades i es va dur a terme una reforma d’Hisenda amb la finalitat d'augmentar la recaptació.
Tampoc es va produir una gran crisi política i el sistema de la Restauració i el torn dinàstic van sobreviure.
El 1898, Camilo Polavieja va fer un manifest a favor de la regeneració política que incloïa:
- Reformes de l'administració.
- Descentralització administrativa.
La crisi del 98 va ser, sobretot, una crisi moral i ideològica que va causar un fort impacte psicològic. La derrota va significar la destrucció del mite de l’Imperi espanyol en un moment en què les potències principals s'estaven expandint per Àsia i Àfrica, i Espanya va quedar en un paper secundari.
A més, la premsa estrangera parlava d’Espanya com un país amb un exèrcit ineficaç i una política corrupte, fet que va provocar frustració en la població espanyola.
5.2 El regeneracionisme
El fracàs de la Revolució del 68 va fer pensar que s’havia perdut l’ocasió per modernitzar el país.
Així ho van pensar els intel·lectuals de la Institución Libre de Enseñanza, creada per catedràtics. Aquesta institució, influïda pel krausisme, va introduir a Espanya teories científiques que s’estaven desenvolupant a Europa. En l’última dècada es va produir una renovació de la ciència espanyola amb progressos en medicina i sociologia.
Alguns intel·lectuals pensaven que la política espanyola estava massa influïda per la doctrina catòlica, la qual no afavoria la modernització de la cultura. Aquest moviment, el regeneracionisme, reclamava la necessitat de regenerar la vida política i social d’Espanya. En destaca Joaquín Costa.
També un grup de literats de la Generació del 98 van analitzar els problemes d’Espanya amb un to crític i pessimista.
A Catalunya, el desastre provocà el Tancament de Caixes i la consolidació del catalanisme.
5.3 La fi d’una època
El desastre del 98 va significar la fi de la Restauració i el sorgiment d’una nova generació que va actuar durant el regnat d'Alfons XIII.
Tanmateix, el regeneracionisme que es va intentar implantar i les seves reformes no van funcionar com s’esperava (van ser canvis mínims).
L’exèrcit també fou acusat i, davant d’aquest antimilitarisme de sectors socials, part dels militars van adoptar postures autoritàries i van culpar els polítics.