Consciencia moral

Arrel d’això, introduïm a Simone Weil, en un dels moments del viatge de Sebastiao assegura que està malalt,  i no d’una malaltia infecciosa, si no, que tenia l'ànima malalta. Aquesta, esta conformada per varis factors com: la llibertat, obediencia, responsabilitat, honor… La seva ànima i necessitats van evolucionant durant el seu viatge. En primer lloc, té la llibertat d’elecció de triar dedicar-se a la fotografia i recorre el mon descobrint veritats que desconeix. En segon lloc, l'obediència, és a dir, el consentiment, en aquest cas necessari de la seva dona per dur a terme aquest projecte de vida. També la responsabilitat, és a dir, troba el seu sentit a la vida, es útil. Per tant, ell va marxar amb lo indispensable per l’ànima. Fins que es va trobar en situacions i desgracies que superaven la força humana. La no seguretat paralitza l’anima, la por i el temor poden arribar a ser mortals. Aquest temor es percep en diferents declaracions de Sebastiao, per exemple: quan parla de la generalització de la violencia, la percepció de que l’odi es contagiós, quan tenia que parar a plorar mentre feia fotografies, etc. Pero per sobre de tot això, ell una persona que estima la veritat, i ho demostra. 

Retornant al tema de la comunicació, cal destacar tres axiomas de la teoría de Watzlawick. En primer lloc, és impossible no comunicar-se, així ho assegura Sebastiao quan fa retrats. Ja que els ulls de les persones diuen molt de l’expressió de la cara. A més de que amb un retrat i una sola fracció de segon podem comprendre una mica de la vida de qui fotografiem. Durant el seu viatge recull contingut i te relacions comunicatives amb l’objectiu de traslladar tota aquesta informació al mon. I per últim, ho aconsegueix a través d’una interacció simètrica, és a dir, posició igualitaria. En una de les tribus que va visitar, li van fer passar unes nits en una habitació tancada i freda per confirmar que realment volia estar amb ells durant un temps i relacionarse.

Durant el projecte veiem una evolució del protagonista. Al començament del projecte es situa respecte els Modes Intel·lectuals de Margaret Donaldson, en el mode constructiu intel·lectual, on el pensament va per sobre de l’emoció. Li interessa saber la veritat de les coses. Però hi ha moments, en el que es troba en el mode constructiu sensible a valors, on predomina l’emoció per sobre del pensament. En el moment en que està fent la seva feina, de forma racional per compartir-ho amb la resta, necessita moments per plorar i deixar el que està fent. Ja que, es sent part de tot el que està passant. 

Per parlar de Metzger i els prejudicis ens fixarem en la situació personal que viu Sebastiao, la seva dona i el seu primer fill. Primer de tot, els prejudicis son el resultat d’una imatge aparent sumada a una actitud desfavorable. En aquest cas, anaven a tenir un altre fill al que li diagnostiquen Síndrome de Down. El prejudici es percep en lo que diu el seu futur germà gran, que llastimava al seu germà perquè sera un ésser aïllat incapaç  de tenir una vida com la seva i que no la podrien compartir. Amb el temps, aquest prejudici es desvaneix, ja que asseguren que gràcies a l’amor que li van donar van ser capaços de crear un propi llenguatge amb el que es podien entendre entre tots ells. 

Per acabar, durant aquests viatges el protagonista a dut a terme un procés d’introspecció. Ja que, a més de conèixer la veritat d’altres entorns li ha servit per entendre més sobre les persones i reflexionar. Aquest projecte, per tant, és també resultat d’un diàleg constant entre el jo gran i el jo fenomènic del qual ens parla Hannah Arendt. Aquest diàleg només es pot dur a terme en moments de solitud i permet afrontar la seva pròpia consciència moral. A més de trencar prejudicis i crear judicis propis.