Conquesta i Romanització de la Península Ibèrica

1. Per quin motiu van venir els romans a la Península Ibèrica? L'Anníbal va avançar cap a Itàlia i els romans van a la península per evitar que enviessin subministrament per l'exèrcit

2. A quins generals hi va enviar el Senat a la península? Els germans Escipions el Publi i el Gneu. Va ser el 218aC

3. Establir les etapes de la conquesta romana a la península. 1r etapa→ Emporion (Mediterrani, Andalusia) (l'any 218-170aC) 2n etapa→ L'interior de la peninsula (any 150-100aC) 3r etapa→ Zona de Astúries i Cantàbria (50-20aC)

4. Busca informació sobre Indíbil i Mandoni De quines tribus eren cabdils? L'Indivil del ilergets i el Mandoni dels austants De quin eren aliats i amb qui van lluitar? Eren aliats dels cartaginesos i van lluitar contra els romans. L'any 212 es van començar a distanciar amb els carteginesos i el 209 va fer que abandonin els cartaginesos i s'ajuntin amb els romans. L'any 206 l'Indíbal va morir en una revolta i el 205 Mandoni va ser entregat a Roma i va morir crucificat. Per què estaven molestos amb els seus aliats? Sotjaven una ocasió des que els d'Asdrúbal fingien desconfiar d'ells

5. Qui era Viriat? Per què va causar tants problemes a les tropes romanes? Com van morir? En quin context es va dir la frase “Roma no paga als traïdors”? Va ser el nou líder lusità que es va tornar a rebel·lar contra el poder de Roma. Va fugir de les matances de Servi Sulpici Galba. Va iniciar la guerra de guerrilles que desgastava a l'enemic. Va conduir nombroses incursions i va arribar a les costes murcianes. Va ser assassinat l'any 139 aC pels seus propis lloctinents, subornats per Roma. Es va dir quan el consol va subornar a 3 ambaixadors lusitans i el van assassinar quan estava dormint.

6. Guerra càntabres. 26dC August es posa al capdavant de les legions amb un exèrcit de 80.000 soldats. Es divideix l'exercit i envolta tot Cantàbria. Els Astrus van ser sotmesos però els cantabres no seran sotmesos fins el 19dC

7. Identificar els diferents Escipcions que surten en els textos Gneu i Publi Corneli Escipió→ 266/260-211dC 1r romans arribar a peninsula Publi Corneli Escipió→ Agricà Major 235-183 (fill de Publi) 2n guerra púnica Publi Corneli Africà sacerdot→ 216-170dC. Fill d'Africà Major Publi Corneli Emilià Africà Major→ 185-129dC fill adoptiu de Escipió sacerdot (guerra d'Anomància)

8. Descriu la importància de les ciutats fundades pels romans a Hispània com a factors de romanització. Com creus que va afectar aquest procés els pobles peninsulars? Va ser l'any 19aC quan es van completar la conquesta de la Península Els enclavaments es van construir a partir d'assentaments militars romans, i això suposava la proliferació de centres de control Es van repartir terres entre els veterans assentats a la zona i permetia possar en marxa la colonització agrícola L'augment de ciutats estimulaven l'intercanvi comercial Va ser lent però les llengües autòctones van deixar d'existir i va ser el llatí.

9. En quin any es va produir la divisió més complexa del territori d'Hispània? Esmenta les províncies en les quals estava dividida en aquests moments. L'any 386dC amb el Teodosi Tarraconensis→ la mes gran, incloia el nord, l'est i el centre de la Península Baètica→ al sud de la Península, era un dels territoris mes romanitzats i desenvolupats econòmicament. Lusitània→ area sud- occidental de la peninsula 11. Relaciona les dues columnes: Emerita Augusta→ Lusitània Hemeroscpoi→ colonització grega Gades→ colonització fenicia Publi Escipió→ Numància August→ Guerres càntabres Balearica→ Teodosi Cartago Nova→ colonització púnica Sagunt→ segona guerra púnica

12. Completa amb els noms de les províncies en que es va dividir administrativament Hispània durant els següents períodes: 197AC (August Escipió)→ Hispània citerior i Hispània ulterior 27AC (August)→ Lusitania, Tarraconense, Baetica 217DC (Caracalla)→ Gallaecia, Lusitania, Tarraconense, Baetica 297DC (Dioclecià)→ Gallaecia, Tarraconense, Lusitania, Cartaginense, Bètica 386DC (Teodosi)→ Gallaecia, Tarraconense, Lusitania, Cartaginense, Betica i Balearica