La conquesta musulmana a les illes balears

La societat de l època dels r.Catolics predominava socialment la noblesa i estava dominada per les creences religioses i el poder de església .Els monarq volien imposar la seva autoritat i també pacificar els seus regnes i cohesionar la població, van crear la Santa germandat 1476 una institució amb atribucions de polícia i tribunal de justícia per restaurar la seguretat dels camps de castellà i Eliminar el bàndolisme Dins el desig de control a que aspira la monarquia està la uniformitat religiosa. La recerca d’aquesta uniformitat, comportà l’expulsió de dos grups els jueus i musulmans.Expulsió dels jueus, Molts es convertiren al cristianisme per por a la persecució eren els anomenats “conversos”.

Però aqusts eren sospitosos moltes vegades de continuar practicant la seva religió en secret, i a ells anava adreçat principalent el tribunal de la Inquisició. L’any
1492, els Reis Catòlics decreten l’expulsió dels jueus de tots els seus dominis. L’expulsió dels jueus va constituir un cop social i econòmic.

Expulsió dels musulmans, després de la capitulació de Granada, els musulmans hispànics estaven autoritzats a conservar la seva religió, llengua i costums; aquest acord no es va respectar, i foren obligats a escollir entre batejar-se i abandonar la seva llengua i usos, o abandonar el territori; això afectà també els mudéjars que hi havia als regnes des de feia temps. Molts es convertiren a la força, altres es varen veure obligats a emigrar.

La conquesta de les Illes Balears fou un pas important que obrí per la Corona d’Aragó́ el Camí́ de l’expansió́ mediterrània. Va ser l’any 1228 en que el rei
Jaume I va prendre la decissió de conquerir l’illa de Mallorca als musulmans. Les Corts reunides a Barcelona l’any 1229 decidiren la conquesta de Mallorca, i el mes de Setembre d’aquell any, partí́ del port de Salou  una flota de guerra. Participaren en l’expedició́, nobles com el bisbe de Barcelona, el comte de Rosselló́, el comte d’Empúries, el vescomte de Bearn, i diversos ordres religiosos i ciutats.

La flota desembarcà a Santa Ponça i a partir d’aquell moment, començ̧aren els enfrontaments.

La flota catalanoaragonesa s’instal.La a Portopí, començ̧ant el setge de la capital mallorquina (Medina Mayurqa), que va caure el 31 de Desembre de 1229, després d’uns intents fallits de negociarDesprés de la capital, la conquesta del pla fou senzilla; no obstant, els musulmans presentaren resistència en les zones muntanyosesper altra part, molts combatents cristians, havent obtingut un botí, tornaren als seus llocs d’origen;

El rei Jaume va deixar la conquesta d’Eivissa i Formentera en mans d’alguns dels nobles que havien participat en la conquesta de Mallorca: Guillem de Montgrí́, bisbe de Tarragona, obté́ del rei les Pitiüsses com a feu. Amb l’ajut de l’infant Pere de Portugal i del comte del Rosselló́ (que al seu torn es converteixen en feudataris de Guillem de Montgrí́) i un important grapat de combatents, porten a terme la conquista de les Pitiüsses.

Jaume I renuncià de moment a conquerir MenorcaLa conquesta de Manorca es va dur a terme en temps del rei Alfons III, net de Jaume I; Alfons va donar com a pretext una possible traïció́ dels musulmans menorquins; el cas és que, l’any 1286, una flota de guerra partí́ de Salou cap a Menorca, desembarcant a Maó́ a començ̧aments de l’any següent. El 17 de Gener, Alfons III d’Aragó́ era ja senyor de l’illa de Menorca.

Una altra qüestió era repoblar les illes amb nous habitants. El rei Jaume I atorgà a Mallorca una carta de franquesa (1230) en la qual s’atorgaven notables avantages als qui vinguessin a repoblar l’illa. La major part de repobladors vingueren de Catalunya,