Quins conflictes es van produir durant la Guerra Freda?

A.51. Quines implicacions han tingut les guerres mundials en el Desenrotllament de la ciència? La primera guerra dels Químics. I la segona dels Físics. I si ni haguera Una tercera s’anomenaria la dels biòlegs.
 En la Primera Guerra Mundial: La guerra dels Químics, unes de les causes varen ser els gasos tòxics, aquestos es van usar en Els camps de concentració de la II GM. A més també utilitzaven la síntesi de L’amoníac, i nitrogen atmosfèric. A Alemanya li bloqueja Chile el nitrogen i un Home fa la síntesis de l’amoníac NH3, que produeix adob o TNT.

En la Segona Guerra Mundial: S’anomena del físics perquè el que els físics feien eren la reacció de Fisió i després fan les bombes atòmiques. Per a fer les bombes atòmiques varen Fer dos, la de Hiroshima (urani 235) i la de Nagasaki (plutoni 239). Els Primers reactors nuclears es van fer per a produir plutoni per a les bombes Atòmiques i molts anys després s’adonaren que amb el calor que produïen podien Crear energia i, sorgiren les centrals nuclears. Es va inventar el primer Ordinador. El inventor és A. Turing. Es va dur a terme el projecte Radar, per a Localitzar avions o blanc de bombardeig amb ones de radio, en el Març del qual Es va realitzar la investigació en semiconductors que va donar impuls a la Microelectrònica de la postguerra. Aquest funcionava d’una manera similar el Telèfon, amb microones.

Si hi ha una III GM, serà La dels biòlegs i causaria moltes morts perquè seria una guerra a base de virus I altres organismes d’aquest tipus. Seria la guerra + perillosa.

A.52. Desintegració del lacasitoni. Temps de vida mitja

Quan un nucli radioactiu Es desintegra com el plutoni, solen donar alfa, beta y gamma (pareguts als Rajos x/ rrx) Totes estes radiacions es Troben a la Terra. Estan protegits de les radiacions per l’atmosfera ii el camp Magnètic de la Terra. Però jo puc respirar i menjar (radioactivitat interna) Per exemple un gas noble com el radó que sol acumular als soterranis i si no Ventiles respires un gas que es desintegrarà dins de tú, i formarà alfes, betes I games. Si el peix es troba en aigües amb substàncies radioactives, quan el Menjem estarem ingerint substàncies i radioactives.

La alfa es el Heli4, 2. Es la mes difícil d’absorbir. Beta són els electrons. I gamma són com el rajos X però de més energia. El Sol es la principal Font de radioactivitat. Per tant, podem concloure Dient que en un temps de vida se desintegra la meitat.
En el segon temps de Vida se desintegra N/4. En l’altre N/8. Sempre és la meitat. Per tant, saben la Radioactivitat inicial podem saber quant quedarà al llarg dels anys. Fa una corba exponencial Decreixent, i el que estem calculant mai s’acaba, perquè sempre es la meitat de La meitat. A moltes coses de la vida de la naturalesa les Ocurreix el mateix.

*Les substàncies Radioactives funcionen de la mateixa forma. Quan una substància radioactiva té Una vida mitjà de 12.000 anys, açò vol dir que en 12.000 anys s’ha desintegrat La meitat. Se desintegra cada 12.000 anys meitat del que queda. És molt Important aquesta curva perquè moltes coses funcionen d’aquesta forma. Açò S’anomena curva exponencial, mai s’acaba, pot ser creixent o decreixent. La Majoria de les poblacions creixen així, fa 20 segles la població humana era Molt menor.

A.54. Quines són les NT i quins desenvolupaments científics les han fet possibles?

Les noves tecnologies són: tecnologies de l’àtom, tecnologies del bit, tecnologies del gen i les tecnologies neuro
. Aquestes últimes estan començant a desenvolupar-se amb molta força, per exemple amb el neuromarketing
. Estan controlant com vendre les coses.

A.55. Finança la R+D en països desenvolupats?

(Recerca+Desenvolupament+Innovació / I+D+I)Als països més avançats, les grans corporacions financen més de la meitat i l’Estat finança la resta.

A.56. Quins objectius l’imposen a la R+D els organismes que la financen?

Les empreses volen beneficis per això s’han creat i comercialitzat coses com el tabac, el gas amb plom, el DDT. Són invents que es sap que són perjudicials per a les persones però es fan per a guanyar diners i els funciona perquè no han de procurar la salut de les persones. L’Estat inverteix en les Universitats, en els organismes d’investigació científica (en Espanya, el CSIC) i, sobretot, en investigació militar (radar, bombes...). És a dir, inverteix més en investigació militar que en altres coses.

Les Centrals nuclears no produeixen CO2 però hi ha que construir-les, traslladar el Combustible i quan acaba la seua utilitat i es tanca es converteix en un residu Radioactiu que ha de soterrar-se, i en aquestes tasques si es produeix molt CO2. Per tant, no ho produeix en el seu funcionament però si provoca que es Produeixi.

Seguretat: s’oblida que la primera Pila va ser per produir Pu per a la bomba de Nagasaki. Qualsevol país amb central té bomba; problema d’Iran.

Per Convèncer l’opinió pública, el 1945, Eisenhower llança campanya ‘Àtoms per la Pau’ (Disney: “El nostre amic l’àtom”.) Primera central al RU el 1956; asl EUA, El 1957.Amb        l’oblit de Txernòbil (1986) (nivell 7) i el problema de l’escalfament global, havia      anat calant l’opinió. Ecòlegs com Lovelock Defensaren la necessitat de construir noves               centrals Nuclears.

El Cost del kw/h nuclear és molt barat? S’oblida el suport governamental i es basa en la fal·làcia de considerar Nomes la fase de funcionament.

Segura? A més de Txenobil i Fukushima, s’oblida la gravetat dels accidents de Harrisburg (1979) (nivell 5); 31 accidents nuclears civils greus (Windscale n5; Vandellós I, n3).  No hi ha empresa asseguradora (ni consorci D’aquestes) que vulgui fer pòlisses a les     centrals. Objecte d’atemptats terroristes i accidents militars en temps                de Pau sense    resoldrei ’altres que dictadures, com la de Stalin i Franco , van mantenir en secret.  Cofrents a 60km de València, que va començar a Funcionar en 1985 i ha tingut diversos   incidents Des de 2017.

Poc Contaminants? Les Centrals no eviten la producció de CO2 perquè en la seua construcció i Tancament, i sobretot en enriquiment i transport de l’urani, se’n produeix. S’obliden Els accidents, els elements radioactius de fissió, l’estronci 90, el cesi 137 o El       iode 131. Que tenen masses Intermèdies i que són assimilats amb facilitat pels éssers                vius. Els residus i la seguretat De l’emmagatzemament és un tema no resolt, que mai   s’esmenta. Entre el 1963 i el 1983 es van abocar més de 140000t de Residus radioactius   a la fossa Atlàntica.

*A.57. Quines diferències existeixen entre el desenrotllament del sistema CT entre el nostre país i els països avançats? I entre les diferents Autonomies?

En El franquisme es gastava el 0.2% del PIB en investigació, la majoria era Militar (JEN, INTA...). Aquesta xifra és 10 vegades més baixa que la mitja: ara L’UE inverteix el 2.1%; abans era el mateix percentatge però el destí era la Investigació militar, principalment. En els anys 80, estàvem en el 0.4%. Açò Suposava la diferència entre fer-se els aparells per a poder investigar i poder Comprar-los. En els últims anys de Zapatero com a president (2009-2010) Arribarem a la màxima en Espanya, un 1.3%. Actualment estem en 1.1%.  Ara bé, no tota Espanya gasta igual. Les Autonomies que més gasten en recerca són Madrid, País Basc i Barcelona, Respectivament. Els dos primers estan per damunt de la mitja espanyola, Barcelona gasta igual que la mitja del país i la resta d’autonomies gasta menys Que la mitja.