Conflicte Lingüístic: Anàlisi, Causes i Conseqüències

El Conflicte Lingüístic

El concepte de conflicte lingüístic va ser encunyat durant els anys setanta i vuitanta per definir la tensió que es produeix entre dues comunitats lingüístiques per fer que les seves llengües ocupin nous àmbits d'ús a costa de l'altra. En una situació de conflicte lingüístic, s'anomena substitució lingüística la pèrdua de parlants d'una llengua determinada a favor d'una altra llengua; aquest procés sol acabar comportant el reemplaçament total de la llengua que està en situació de recessió.

Entre els factors que provoquen la substitució lingüística hi ha el bilingüisme unilateral, la imposició de la llengua oficial damunt una població que no la té com a pròpia i les mesures polítiques i legals encaminades a fer desaparèixer els idiomes no oficials. Els processos de substitució lingüística solen començar primer per uns determinats àmbits (mitjans de comunicació, l'escola), uns grups socials (les classes dirigents), determinades franges d'edat (els més joves), en indrets territorials (les ciutats) i posteriorment estendre's a la resta.

La disglòssia, segons Fredman, es defineix com aquelles situacions en què una llengua determinada (A) s'ocupa de funcions i àmbits (mitjans de comunicació, escola, administració) mentre que una altra llengua (B) s'utilitza en situacions informals. I segons Ferguson, el terme disglòssia inicialment es va fer servir per definir la situació en què coexisteixen dues varietats d'una mateixa llengua i no dues llengües diferents. La varietat alta A, s'usa formalment i la varietat baixa B en situacions informals.

Això és útil per explicar la situació que ocupava el castellà (llengua A) i el català (llengua B), però aquesta distribució de funcions ha desaparegut i en el cas del català no es pot parlar de disglòssia sinó de substitució. La substitució, a més de comportar la pèrdua de parlants i de funcions, també pot afeblir la percepció d'unitat de la llengua entre els parlants. La constatació de l'existència continuada de polítiques substitutòries ha menat a formular la hipòtesi de la minorització lingüística.

Llengües Minoritàries i Llengües Minoritzades

Una llengua minoritària és la llengua usada en un territori per persones que constitueixen un grup inferior a la resta de la població del territori. Tot i ser una llengua minoritària, els parlants l'utilitzen per a totes les funcions i en tots els casos.

La minorització lingüística és un procés de reducció d'usos i de nombre de parlants d'una comunitat lingüística. La minorització comporta una situació de desigualtat.

Els Valors, les Actituds i les Normes d'Ús

Les persones atribueixen valors als trets d'identitat cultural i social, entre els quals hi ha els valors que atribueixen a les llengües. L'actitud lingüística és la predisposició a valorar favorablement o desfavorablement una varietat lingüística i els seus parlants. En general, podem parlar d'actitud positiva quan s'accepta i negativa quan es rebutja.

Els factors que condicionen l'actitud lingüística poden ser de caràcter diferent: cognitiu (allò que pensa d'una varietat o ús), afectiu (relació emotiva que hi manté) i comportamental (accions que fa, bé que a vegades poden estar en contradicció amb el que pensa o amb el sentiment que té envers una varietat o un ús).

De vegades les actituds negatives es basen en judicis de valor generats per la ignorància; són els prejudicis lingüístics. Generalment, aquests prejudicis es basen en la creença que hi ha llengües millors que les altres.

La normativització és la conducta social que limita i orienta el comportament lingüístic dels parlants, determina l'idioma, la varietat i el registre que el parlant ha d'usar en cada ocasió. Els qui no segueixen les normes són valorats negativament per la societat.