Conflicte entre individu i societat en les obres del romanticisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,43 KB

 
Prosa Naturalisme i Costumisme es reconverteixen, i s’adapten les tensions conflictives entre l’intel·lectual i la societat. Tendències: costumista s’adapta la unitat estètica de costums però no el contingut; tendència a desintegració de la novel.La en un seguit d’escenes indep. Santiago Rusiñol. Decadentista reflecteix una realitat interior, oculta; descriu els efectes del món físic. Erotisme i sensualitat temes freq. Miquel Palol. Rural narracions curtes i novel·les de tema rural (ruralisme). Caract llengua i estil (respon a la intenció estilística, amb element emfàtics com: diminutius, exclamacions), visió tràgica del món rural (accions situades a la muntanya, la natura es veu com a destructora de l’individu, el pagès és la rutina, l’hostilitat a tot el que és nou.. Planteja les relacions entre un individu inquiet i revoltat i una massa social passiva) simbolisme (encadenament de símbols darrera un referent real), Forta càrrega eròtica (erotisme reprimit). Víctor Català Filla família rica, Caterina Albert amb pseudònim per amagar condició de dona. Guanyà els Jocs Florals amb La Infanticida . Formació autodidàctica. Obres de teatre, poemes, novel.Les i narracions. Drames rurals, Solitud (novel·la + imp del període) Ombrívoles, Caires vius.Teatre sofrí una renovació profunda que satisfà els principis de l’Art-Síntesi. Corrents teatre regeneracionista (crítica social, profund anàlisi psicològic i misteri, temes: llibertat individual i drets col·lectius, versemblança dels personatges, problemes quotidians) teatre esteticista (exposa realitats transfigurades i simbòliqües, vol commoure l’espectador, personatges éssers vagues, idealitzats). Santiago Rusiñol Artista polifacètic, destacà sobretot com a dramaturg i pintor, un pintor que de vegades escrivia. Organitzador de les Festes Modernistes celebrades a Sitges. Seguidor del corrent simbolista, publicà llibre de narracions Anant pel món i un altre de poemes en prosa
Oracions. Exit amb el teatre; L’alegria que passa plantejava el conflicte artista/societat. El jardí abandonat. Cigales i formigues. Abandonà pintura i escriví obres humorístiques. L’auca del senyor esteve (4 generacions; Ramonet) Escola mallorquina Revista Mitjorn primer senyal d’identitat Escola Mallorquina. Sentit ampli: aportació dels escriptors mallorquins a la lite catalana (Renaixença fins postguerra), sentit estricte: corrent que abasta el gènere poètic i recull l’aportació de 2 generacions d’escriptors: 1906 i 1917. És el grup d’escriptors encapçalats per Miquel Costa i Llobera ue assumeixen els ideals de la renaixença a les IB. Joan Alcover, entre d’altres és continuador d’aquesta escola. L’rgan de difusió fou la revista
La nostra terra.Caract empremta clàssica i clasicista, poesía amb mirament formals (versos mesurats i musicalitat), oposición a la teoría espontània de Maragall, composicions amb rerefons mediterranis i humanisme clàssic, temática paisatgística, Josep m. Llompart parla de insularitat, idealisme, formalisme i humanisme. Autors i grups Gen. 1906 María Antònia Salvà, Llorenç Riber, i Miquel Ferrà. Gen 1917 Miquel Forteza, Joan Pons i Marquès, Guillem Colom.

Entradas relacionadas: