Conflicte entre individu i societat en les obres del romanticisme

Noucentisme

Context Els autors noucentistes tenen arrels de l'École Romane Française, que volien superar el Romanticisme i tornar a la tradició mediterrània grecollatina per a ells la modernitat s'identifica amb un retorn als clàssics.///La Lliga Regionalista, promou un nou moviment, el Noucentisme. És un partit polític d'essència burgesa que es funda al 1901 i ja guanya eleccions municipals. Té un projecte polític conservador ,en contra de l'obrerisme i l'individualisme democràtic, moment d'atemptats i revoltes , però que lluita per la cultura. Al 1097, aconsegueix la Diputació de Barcelona.///Enric Prat de la Riba passa a ser president, el qual promou actuacions per donar al català normalitat institucional. Primer a través del diari La Veu de Catalunya i al llibre La nacionalitat catalana (1906). Després amb una renovació cultural en l’estructura docent: escoles amb el mètode Montessori, Universitas…, la fixació d'una llengua literària: l'Institut d'Estudis Catalans amb una secció Filològica on trobam a Pompeu Fabra, i la  infraestructura cultural: posa en funcionament, la Biblioteca de Catalunya, la xarxa de biblioteques populars...///El declivi i final del moviment ocurreix amb la mort de Prat de la Riba el 1917. El 1919 és destituït Eugeni d'Ors de tots els càrrecs institucionals i al 1923 Cop d'Estat del general Primo de Rivera.

Concepte

És un moviment que neix del pacte entre els intel.Lectuals, alguns dels quals participaren en política, i la burguesia, per tal d’aconseguir que la cultura en català fos assumida i protegida per les institucions publiques. El projecte perseguia el mateix objectiu que el Modernisme  de modernitzar la societat, la cultura i la llengua catalana en tots el àmbits; transformar la cultura catalana en una cultura d’idees dins d’una societat ideal que pogués servir de model. ///Els noucentistes assumien bona part dels objectius modernistes, com ara l’europeisme, la reforma ortogràfica i gramatical, la defensa del parnassianisme i del simbolisme i el rebuig de les idees estètiques del Segle XIX.Amb el poder polític de cara, van aconseguir els seus objectius, l’èxit noucentista es va basar en actituds molt divergents a les dels modernistes, més conflictius i menys disciplinats. A més ,rebutjaven de tot allò relacionat amb el Modernisme (salven l'Escola Mallorquina i la prosa de Joaquim Ruyra).

Bases ideològiques

Des del 1903, joves intel·lectuals, encapçalats per Josep Carner, fan articles d'opinió a la revista Catalunya, base ideològica del Noucentisme. ·Artificiositat davant l'espontaneisme. Es plasma una realitat amb la recerca d'una tècnica deliberada i astuta. ·Ciutadanisme per damunt del ruralisme. ·Raó i intel·lecte per damunt del sentiment i de l'instint. ·Realitat per damunt del plaer. Realitat que volien que fos, realitat artificial. ·Contenció i laboriositat més que el geni creador. La poesia com perfecció formal, gènere per excel·lència. La novel·la és massa popular i es nodreix de la constatació, no pot ser arbitrària. ·Exaltació del present, per tenir  consciència de viure una nova era, i revisió del passat, entroncament amb la tradició clàssica i rebuig de les èpoques negatives de l'Edat Mitjana i el Romanticisme. La literatura havia d'estar al servei d'unes idees d'ordre social que reflecteixin la doctrina política.

Mots claus del Glosari, E. D'Ors

1. Intervenció: intervenir activament en els afers públics, funció dirigent sobre la societat. 2. Imperialisme (en els afers polítics), de caire antiseparatista del catalanisme burgès, Estat burgès modern. A més obligava a un sector d'intel·lectuals a construir una estructura institucional per modernitzar Catalunya.3. Arbitrarisme (en els afers estètics i literaris), dret- deure del creador d'intervenir en la seva obra per dominar-la i aplicar les convencions artificioses que calguin. Llengua nova i particular en Eugeni d'Ors i J. Carner.4. Classicisme: consigna d'ordre, seny i raó, amb una preceptiva estètica adient, sistema regulador de la vida social i política. A Catalunya substitueix la tradició i el llenguatge propis.5. Mediterranisme referintse a la claror del paisatge mediterrani i al retorn dels orígens. El llegat del classicisme entorn a les ciutats gregues. Ciutat centre on la societat burgesa s'estructura .6. Civilitat: l'home, en el Març de la ciutat, amb l'acció conjunta de l'imperialisme i l'arbitrarisme, havia de tendir a un model de vida europeu perfecte (per combatre la conflictivitat social del moment). En literatura, tema urbà on els personatges actuen amb educació i la natura hi és domesticada.7. Obra ben feta: Perfecció com objectiu final. Acostar Catalunya al model de capitalisme competitiu europeu. Feina ben feta per damunt els obrers.

Poesia

Juntament amb l'assaig, la poesia fou el gènere més important del moviment noucentista. La novel·la i el teatre, tan importants durant el Modernisme, foren marginats per no adequar-se al to arbitrari, classicista, civilista i racionalista dels noucentistes.///La poesia noucentista es va caracteritzar per:– La cura formal (mètrica i estrofes clàssics) i estilística (llengua culta i correcta).– Sintaxi complexa i equilibrada.– Fredor i distanciament per part del peta respecte l'objecte poetitzat.– La pervivència del model parnassià i simbolista.– Ressonàncies clàssiques grecollatines i de la literatura medieval.///Josep Carner Llicenciat en dret i filosofia i lletres, publicava articles en La Veu de Catalunya, traduir obres, escrivia teatre i era en membres de la secció filològica de l’IEC. L’èxit d’Els  fruits sabrosos el va convertir en líder literari indiscutible, alhora que va esdevenir una figura clau en la realització del projecte de transformació de la cultura catalana iniciat per Prat de la Riba. Acaba de la Guerra Civil s‘exilià a Mèxic i, després de la Segona Guerra Mundial, es va instal·lar en Bèlgica on va treballar com a professor universitari i és on el 1970 mor.

La seva obra està repartida en quatre etapes: – Etapa d'iniciació: Són anys d'aprenentatge en què prova tots els gèneres. Publica el seu primer llibre de poemes: El llibre dels poetes. – Etapa noucentista: Escriu Primer llibre de sonets, Els fruits saborosos i Segon llibre de sonets. Destaca la influència dels mestres de l'Escola Mallorquina: Alcover i Costa i Llobera. Auques i ventalls, La paraula al vent. “Els fruits saborosos” Els fruits saborosos és un recull de divuit poemes que resegueixen el pas del temps des de la infantesa fins a la vellesa i la mort. Hi destaquen els moments de felicitat, de bellesa i de plenitud. Les diverses etapes de la vida són presentades com fruits saborosos que s’han de tastar pel simple plaer de viure. El pas del temps hi és acceptat serenament, d’una manera dolçament melangiosa, i la visió global que Carner ens ofereix de la vida és innocent, estilitzada, idíl·lica. Cada poema presenta una etapa de la vida (infantesa, maduresa i vellesa) i un fruit (que s’esmenta sempre al títol del poema) com a símbol d’aquesta etapa; els protagonistes, majoritàriament dones i criatures, tenen noms clàssics, però no mitològics (Aglae, Iris, Mirtila, Agavé...). – Etapa intimista: El cor Quiet i Nabí. Etapa més íntima i sincera. – Poesia Pura: assimila la nova poesia evolucionada a partir del simbolisme i escriu Arbres i Poesia.

Escola mallorquina

L'any 1906 apareix la revista Mitjorn, que just l'any següent deixa de publicar-se. Mitjorn es pot considerar el primer senyal d'identitat d'unes noves promocions d'escriptors que es designen amb el terme «Escola Mallorquina». És una escola estètica circumscrita al gènere poètic, què coincideix amb el noucentisme en el classicisme, el to contingut i el rigor acadèmic de la forma, però no en el tractament del paisatge, ja que si en els noucentista és urbà, en els autors illencs, predomina l’escena rural. ///Cronològicament els iniciadors de l’Escola Mallorquina coincideixen amb el moviment modernista a Catalunya però presenten diferències significatives: els dos poetes, Llobera i Alcover, tendeixen a la contenció i equilibri, amb una llengua genuïna i de gran rigor formal.///Dues generacions d’escriptors, l’any 1906 i la de 1917, que produeixen la seva obra durant la primera meitat del Segle XX -coincidint cronològicament amb el Noucentisme-, i sigueren les directrius marcades per Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.

Característiques generals

Entre les característiques externes i formals cal destacar les següents: –El triomf de la línia clàssica, de la serenor i de l’equilibri, magnificada a través de Costa i Llobera.–La pulcritud de la paraula, de la frase i del vers, que ara tenir una música fàcil, amable i perceptible sense esforç.–El paisatge com a únic tema, deixant-ne fora d’altres com l’amor o la inquietud religiosa. El to expressiu és voluntàriament mesurat.–El fons humanístic que prové del classicisme de Costa i Llobera.–Es cerquen les arrels clàssiques de tot, i en l’humanisme també./////La historiografia literària ha dividit tradicionalment l'Escola Mallorquina en dues «generacions»: – Primera generació (1906): presenten característiques comunes, com ara la habilitat tècnica i el gust per l’obra ben feta, amés d’agrupar-se al voltant de la revista Mitjorn. En formen part María Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà. –Segona generació (1917): hi pertanyen Miquel Forteza, Joan Pons i Marquès i Guillem Colom. Tots tres nascuts els darrers 15 anys del Segle XIX; la majoria formats a la Barcelona noucentista i agrupats al voltes.

Miquel costa i Llobera

Poeta, traductor, prosista i orador, és un dels noms més importants de la nostra literatura. Va néixer al si d’una família rica, propietària de moltes possesions, entre les quals una, Formentor, inspiraria molts dels seus poemes. Orfe de mare des dels 11 anys, va rebre la influència d’un oncle matern que li va descobrir el paisatge local i els clàssics llatins.//Va ser company de Joan Alcover, i deixeble de Pons i Gallarza a l’Institut Balear de Palma (actual col·legi Montesion). D’aquesta època són els primers poemes, escrits en castellà.//Per la pressió Paterna i sense cap vocació, el 1872 començar estudis de dret a Barcelona. Entra en contacte amb Maríà Aguiló i Jacint Verdaguer, i es va introduir en els cercles de la Renaixença, afiliant-se al catalanisme literari. En aquest ambient optà pel català com a llengua literària, encara que no de manera exclusiva, i donà a conèixer les seves composicions. Fracassats els seus estudis a Barcelona, quan torna a Pollença, és ja un poeta de prestigi en els petits censcles mallorquins.//Més tard, se li desperta la vocació religiosa i el 1888 es va ordenar sacerdot a Roma. Continuava escrivint en un altre nivell.

El 1902 va ser nomenat mestre en Gai Saber del Jocs Florals, i el 1903 va obtenir un gran èxit amb la publicació de Tradicions i fantasies. El 1906 publicà l’obra més valorada, Horacianes. Després d’aquest moment de popularitat i la Glòria, la seva producció començar a minvar.///ObraLa seva obra destaca per la mesura i la perfecció formal. Hi domina el sentiment religiós i el paisatge real, conegut, concret i limitat geogràficament.///En l’obra de miquel costa i Llobera podem diferenciar dues etapes: –Etapa de joventut: escriu Poesies, llibre que destaca per la perfecció formal i la intensitat lírica. Forma part d’aquest poemari <<El pi de Formentor>>, que reflecteix plenament les característiques del romanticisme. Les altres dues obres d’aquesta etapa són De l’agre de la Terra i Tradicions i fantasies, un recull de poemes inspirats en llegendes populars mallorquines.–Etapa de maduresa: aplicà les formes mètriques clàssiques a la llengua catalana i substitueix la rima ROMàntica. Pública Horacianes en 1906, inspirada en el poeta Horaci i que esdevé el model del classicisme dels noucentistes. El 1908 publicà la darrera obra Visions de Palestina.

Joan Alcover

Va influir els poetes noucentistes. Fou fill de casa bona, estudia batxillerat a l’institut balear, on va ser company de Miquel costa i Llobera i d’Antoní Maura i alumne de Pons i Gallarza, de qui heretà la sensibilitat que es reflectirà en equilibri, serenitat i elegància en els seus poemes.///El 1869 començà  la carrera de dret a Barcelona. Torna a Palma, exercí d’advocat i arribà a magistrat. S’introduí en el món de la política, com a regidor de l’Ajuntament de Palma i, finalment, com a diputat a les Corts a Madrid.///Desencantat de l’experiència política, tornà a Palma i s’aproximà al catalanisme de la lliga regionalista i els ideals de defensa de la llengua i la cultura pròpies.///En aquesta època, comença a ser conegut com a poeta, tot i que escrivia en castellà. A casa seva se celebrava, cada setmana, una tertúlia literària on s’aplegaven intel·lectuals mallorquins, com ara Miquel dels Sants Oliver, Miquel Costa i Llobera, també artistes i escriptors que visitaven l’illa, com ara Santiago Rusiñol o Josep Carner. Així la tertúlia era un punt d’uníó entre la cultura de Catalunya i la de Mallorca.///El 1906 va participar en el I Congrés Internacional de la lLengua Catalana, fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.Obra–Obra en castellà: el desig de convertir-se en un poeta conegut en els cercles literaris de Madrid el va fer optarprimer per la llengua castellana. D’aquesta manera, inicia la seva obra amb Poesias (1877), Nuevas poesias (1892), Poemas y armonias (1894) i Meteoros (1901). Els versos d’aquesta etapa es caracteritzen per la buidor, la repetició de tòpics literaris i la imitació dels models.

–Obra en català: aquesta segona etapa s’inicia quan a causa d’una desgràcia familiar Alcover sofreix una transformació. Després de la mort de la primera esposa, amb qui tingué tres fills, es torna a casar i nesqueren dos fills més. D’aquests cinc, només un el va sobreviure. La mort va fer que s’aferrés a la poesia en català com a únic mitjà d’expressió vàlid dels seus sentiments més íntims. És una creació més sincera i autèntica.///La seva obra està formada per Cap al tard (1909) i Poemes Bíblics. Es caracteritza per una interpretació simbòlica del paisatge, el qual a diferència del de Costa i Llobera, es animat i amb figures humanes.///Cap al tard, es un recull de poemes de temàtica diversa agrupats en 5 seccions:–Cançons de la Serra.–Elegies. S’hi concentren els poemes de to elegíac. El poeta s’enfronta a la desgràcia del seu dolor personal, un món esguerrat per les absències irreparables del certs estimats. Es van ells l’autor no es perd. L’objectiu és recordar de manera perpètua els seus morts.//Poemes Bíblics, en canvi, es un recull unitari. Les composicions són d’un to menor respecte al poemari anterior. Recrear figures secundaris de l’Antic Testament que l’impressionen per la dimensió humana que adquireixen.//El cobert també va escriure teoria literària, Humanització de l’art i Recreació literària. En aquests treballs proposa reconciliar l’art i la vida col·lectiva.La sinceritat, la realitat i la claredat són la base de l’estètica literària de l’autor.