Conflicte del Marroc Primo de Rivera

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,12 KB

 

7.LA DICTADURA DE Primo de Rivera (1923-1930)

Les causes del cop militar:


Primo de Rivera i els Sector que li van donar suport (militars, polítics propers a la monarquia i una Part de les classes dirigents) van justificar la seva acció com una solució per Posar fi a la crisi política i a la conflictivitat social que travessava el país. Entre les causes que els colpistes van utilitzar per justificar la necessitat De capgirar la situació cal destacar: la inestabilitat i el bloqueig en què es Trobava el sistema polític parlamentari, així com el seu desprestigi derivat del continu frau electoral; la por a una revolució social davant de la Conflictivitat social i el perill de la fragmentació d’Espanya a causa de les Tendències separatistes. //Així, el dictador va anunciar per mitjà d’un Manifest amb pretensions regeneracionistes la ferma voluntat d’acabar les Pràctiques caciquistes i de posar fi a la corrupció política, la indisciplina Social i les amenaces a la unitat nacional. Però, tot i aquest missatge Populista i renovador, els objectius de Primo de Rivera, com alguns Historiadors apunten, no eren posar fi a un règim caduc i rovellat, sinó més Aviat evitar que el règim polític acabés democratitzant-se. Efectivament, L’últim govern de concentració de García Prieto pretenia fer una reforma de la Constitució, de la Llei electoral, del sistema de torn de partits i de les Relacions de treball, així com la limitació dels poders del rei. A més, cal Tenir en compte que en la decisió de Primo de Rivera, així com en el suport de L’exèrcit i en el ràpid vistiplau del rei, hi va influir també el desig D’evitar que les corts exigissin responsabilitats pel desastre d’Annual.

La reorganització de l’Estat:

La dictadura de Primo de Rivera va tenir dues fases successives. Fins al 1925 va Governar un Directori militar integrat exclusivament per militars, però a Partir d’aquell any el govern dictatorial va incloure personalitats civils, com José Calvo Sotelo, que va ser ministre d’hisenda, i Eduard Aunós, ministre de Treball. Aleshores es passà al Directori civil, tot i que el pes dels militars Va continuar sent important i el règim no va deixar mai de ser una dictadura. // Les primeres mesures del Directori militar van mostrar el seu caràcter Dictatorial: suspensió del règim constitucional, dissolució de les cambres Legislatives, cessament de les autoritats civils, prohibició de les activitats Dels partits polítics i dels sindicats, etc. Tot això va anar acompanyat de la Militarització de l’ordre públic i d’una repressió de l’obrerisme més radical (cenetistes i comunistes). A més, com que una de les intencions del dictador Era eliminar el caciquisme, es va elaborar un estatut municipal i un de Provincial i es van dissoldre els ajuntaments, que van ser substituïts per unes Juntes integrades pels contribuents més importants de cada localitat. Però la Pretesa regeneració va quedar en una gran farsa, perquè es van suspendre tots Els mecanismes electorals i la renovació política es va limitar al canvi d’uns Cacics per uns altres.// Durant la primera etapa de la dictadura el conflicte Del Marroc va centrar l’interès de Primo de Rivera, que va assumir personalment L’Alt Comissionat del Marroc el 1924. L’any següent, en col·laboració amb França, es va organitzar el desembarcament d’Alhucemas (1925), que es va saldar Amb una gran èxit militar. Després  D’unes quantes derrotes, Abd el-Krim es va rendir i es va lliurar a les Autoritats franceses. A partir del 1927 l’exèrcit espanyol va donar per acabada L’ocupació efectiva de tot el protectorat.// A partir del 1926 es va iniciar la Institucionalització del règim amb la voluntat de donar-li continuïtat i Permanència. Indubtablement, el model i la influència del feixisme italià van Ser molt clars. Així, l’any 1927 es va crear una Assemblea Nacional Consultiva De caràcter corporatiu, perquè els seus membres no eren elegits per sufragi, Sinó per designació entre ciutadans pertanyents a les grans institucions Públiques i corporatives.// Per promoure l’adhesió al nou sistema es va crear Un partit únic, que s’anomenà Uníón Patriótica. Es tractava d’una partit Governamental, sense un programa ideològic definit, que tenia la missió de Proporcionar suport social a la dictadura i de seguir les directrius del poder. Els afiliats al nou partit procedien bàsicament de les files del Conservadorisme, dels funcionaris de l’administració i dels cacics rurals.

La política econòmica i social:

La Dictadura es va beneficiar de la bona conjuntura econòmica internacional dels “felíços anys vint”. En aquest context el règim de Primo de Rivera va iniciar Un programa de foment de l’economia en el terreny industrial i en el de les Infraestructures, tot i que amb prou feines es va ocupar del problema agrari. La idea rectora va ser la nacionalització d’importants sectors de l’economia i La intervenció estatal. L’Estat hi va assolir un protagonisme notable gràcies Al foment de les obres públiques (ferrocarrils, carreteres, plans Hidroelèctrics, etc).//El govern va aprovar un decret de protecció de la Indústria nacional que preveia la concessió d’ajudes estatals a les empreses Que no podien competir amb l’exterior. També es van concedir grans monopolis, Com el de telefonia a la Compañía Telefónica Nacional de España, i L’exclusivitat d’importació, refinatge, distribució i venda de petroli a la Companyia Campsa. En el terreny agrari es va promoure el regadiu per mitjà de La creació de les confederacions hidrogràfiques, que pretenien aprofitar els Recursos hídrics de les conques dels grans rius espanyols.// L’any 1929 es va Organitzar una Exposició Internacional a Barcelona amb la finalitat de mostrar Els pretesos èxits econòmics de la dictadura i d’atreure la burgesia catalana Cap al règim. L’esdeveniment va significar un gran desenvolupament urbanístic De Barcelona i la remodelació de la muntanya de Montjuïc i el seu entorn.//En El terreny social la dictadura va establir un model de regulació del treball Que pretenia eliminar els conflictes laborals per mitjà de la intervenció de L’Estat, la integració dels sectors moderats del moviment obrer i la repressió De les organitzacions més radicals. Amb aquesta finalitat es va crear L’Organització Corporativa Nacional, que agrupava amos i obrers en grans Corporacions (sindicalisme vertical) i regulava els conflictes laborals per Mitjà dels comitès partidaris, formats per un nombre igual d’amos i d’obrers. La seva missió era la reglamentació dels salaris i del es condicions de Treball, i també la mediació i l’arbitratge en el cas de conflicte. El sistema va Ser ben vist, encara que no pas en tots els aspectes, per una part del moviment Obrer representada per la UGT, que es va poder moure amb una certa llibertat Sota la dictadura. Els anarcosindicalistes i els comunistes, en canvi, van ser Perseguits i van haver d’actuar en la clandestinitat.

Entradas relacionadas: