Confecció de bagues a cables d'acer per a elevació i suspensió de càrregues

Quan confeccionem una baga a un cable d'acer que haurà de servir per a l'elevació i/o suspensió de càrregues, tenim l'obligatorietat de col·locar-hi un guardacables o llàgrima.

Aquesta llàgrima estarà dimensionada atenent al diàmetre nominal del cable a que va destinada.

La recomanació de sempre utilitzar guardacables (llàgrimes) en la confecció de les
bagues terminals és deu, per una banda, a la conveniència de protegir el cable davant del
doblec excessiu que es produiria en sotmetre'l als esforços de tensió i, per l'altra, per
aconseguir un repartiment de l'esforç tallant a una major part de la baga.

La UNE-CWA 15092-1 ens aconsella aplicar un factor de seguretat multiplicador de 0,5 tant per als equips com per als accessoris de qualsevol sistema d'elevació i suspensió de càrregues al damunt de persones a menys que disposem d'un ancoratge secundari. 

Raona aquesta recomanació:

S'aplica un factor de seguretat multiplicador de 0,5  (factor de seguretat de càrrega suspesa sota persones) si hi ha persones a sota del muntatge, en moviment o sense moviment. Aplicant aquest factor, la CMU, depenent de quin tipus de càrrega, sigui puntual o repartida, serà menor i per tant tindriem un marge de seguretat major.

A les etiquetes identificatives de les eslingues tèxtils hi trobem, entre d'altres, la indicació següent:

1Depenent de la forma de la eslinga hi ha una atenuació de CMU degut a una limitació mecànica d'aquesta: Conforme l'eslinga treballa en un angle més petit, es va forçant més, arriba un punt que, aquest sobre esforç mecànic que pateix l'eslinga s'ha de tenir en compte per mantenir la seguretat i per això es baixa el CMU.

2Al disminuir l'anglatura entre la distància de l'eslinga i l'horitzontal, augmenta l'esforç en cada costat de l'eslinga, quan la càrrega sigui constant

Les baules de les cadenes d'elevació estan fabricades mantenint unes proporcions determinades atenent al calibre del seu rodó d'acer. 

Per contra, les baules de les cadenes que no són per a usos d'elevació i/o suspensió presenten unes dimensions diferents.

Justifica el perquè d'aquesta diferència: 

Podríem definir una eslinga de cadena com un accessori d'elevació format per un cos central de cadena que porta a cadascun dels seus extrems uns altres accessoris que permeten enganxar l'eslinga, per una banda, a un motor o qualsevol altre aparell d'elevació i, per l'altra, a la càrrega. Per poder ser considerades accessoris d'elevació la qualitat de l'acer amb què estan fabricades ha de ser, com a mínim de Grau 80 que es correspon a una càrrega de ruptura de 800N/mm2. 

Un dels criteris principals per a l'eslingatge de trussus és garantir que no pugui girar sobre ell mateix. Per aconseguir-ho, sempre farem una o dues voltes d'eslinga als tubs principals. Justifica el perquè d'aquesta tècnica: 

Els truss (tant els “H” com els “X”) tenen barres diagonals que uneixen els tubs principals. Per tant, amb el mètode d’eslinatge de la dreta, no només impedim que el truss giri sobre ell mateix sinó que també evitem que es rellisqui i s’escapi (com podria passar en el mètode d’eslinatge de la esquerra). A més, és un tipus d'eslingatge que permet obtenir una CMU més elevada pel seu tipus d'anglatura.

 La posició correcte de l'escanyacables queda determinada pel ramal de cable que treballa (viu) Aquest ha de quedar a la peça del cos de l’escanyacables, en canvi el cable inert (mort) ha de quedar a la part de la “U”. Per tant les femelles de l’escanyacables han de quedar situades sobre el ramal llarg del cable, que és el que treballa. D'aquesta forma la part de l'escanyacable que fa la seva funció d'apretar, farà que el cable viu es mantingui fixe.

En els cables ordinaris no preformats, els fils estan sotmesos a una força constant, estigui o no el cable en servei (és a dir: sotmès a tensió.) Aquesta força prové de la reacció dels fils en el moment de la seva formació en hèlice, deguda al sentit (S o Z) del cablejat. Es manifesta sobretot quan un fil es trenca per fatiga, queda “disparat” i provoca dificultats per a qui l’utilitza (oscat o indentació a dins dels fils veïns i en els aparells de tracció, ferides en el personal que el manipula, etc.) També es manifesta aquesta força en tallar el cable, en aquest moment tots els fils s'obren en ventall i formen un manoll impossible d'ordenar. En un cable preformat no passa res de tot això, atès que els fils i els cordons reben la seva conformació final en hèlice, fins i tot abans de ser muntats en el cable. Es fa perquè els fils i cordons es col·loquin a les seves posicions definitives i d'aquesta manera no poden pràcticament reaccionar. D’altra banda, en estar preformats, els cables són més flexibles i més resistents a la fatiga.