Coneixement teoric i coneixement practic de Kant

PENSAMENT IL·LUSTRAT

LA FILOSOFIA DE Kant (SXVIII)

-Obra: Crítica de la raó pura  

-
Kant es pregunta que puc saber? I  afirma que hi ha unes ciències que podem Saber, les matemàtiques i la física, que coneixem gràcies als judicis sintètics A priori (aquests no depenen de l’experiència) i aquests amplien el nostre coneixement i tenen un caràcter universal i necessari.-La metafísica no és una Ciència, perquè les seves idees l’ànima, el món i Déu) no poden ser conegudes.-La filosofia de Kant és una síntesi de l’Empirisme i el Racionalisme. El coneixement prové de l’experiència i de les formes pures a priori.-En tota Redacció de coneixement, hi ha un subjecte que coneix i un objecte que és Conegut.-Les formes pures a Priori són comunes a tots el éssers humans els condicionen i fan possible el Coneixement.

-FACULTATS QUE INTERVENEN EN EL PROCÉS DE CONEIXEMENT

Sensibilitat

Els humans percebem el món a la Manera (com és realment) a través de l’espai i el temps

Enteniment

Ens permet interpretar i entendre El que hem percebut, a través de conceptes o categories

Raó

Es basa en les idees transcendentals

-No sabem com és el món en si, és el límit del nostre Coneixement

Mons                        *Món fenomènic: És Conegut a través de la sensibilitat i l’enteniment

                                  *Món Noümènic: Ens és desconegut perquè és el del nostre coneixement.

*IDEA D’ÀNIMA, DEL MÓN TRANSCENDENTAL I DE DÉU

-Les Idees transcendentals orienten la raó en la recerca d’explicacions cada cop més Generals

-Aquestes 3 idees no poden ser conegudes perquè no en tenim cap experiència i per això la Metafísica no pot ser considerada una ciència.

-Obra “Critica a la raó pràctica”

*ÈTICA DE Kant

Imperatiu Categòric “He d’obrar només segons una màxima que Pugui convertir-se en llei universable” (1ª Formulació)

-Kant no proporciona un llistat de normes morals, obrar Correctament consisteix en fer coses que els altres també puguin fer, sense que Això comporti: una contradicció ni problema de convivència.

“Obra de tal manera que tractis la humanitat sempre com un Fi, i no com un mitjà. (2ªFormulació)

-En aquesta obra es parla de postulats de la raó pràctica, Un postulat és una proposició que no és evident, que no es pot demostrar Nacionalment però es pot suposar que és verdadera.

Llibertat humana:

Hem de suposar que som Lliures, per poder parlar de responsabilitat moral

Immortalitat de l’ànima

Hem de suposar que la nostra ànima és immortal si volem Garantir la perfecció moral

Existència de Déu:

Hem d’imaginar que Déu existeix per garantir que la rectitud moral serà Recompensada.

*IDEALISME ALEMANY

-El principal representant és Hegel ( S.XVIII-S.XIX) i Defensa l’idealisme absolut

-Hegel concep la realitat com a desplegament d’una idea ( Absolut/esperit) que conté i regeix tot. S’explica per la dialèctica ( realitat Com a dinàmica)

-Tot està en procés de canvi constant, canvi que comporta a La seva superació

PENSAMENT I SOCIETAT INDUSTRIAL: ECONOMIA I TREBALL

* POSITIVISME DE AUGUST COMTE

-Es basa en la confiança il·lustrada Del progrés humà, la valoració de l’Empirisme, la crítica a la metafísica de Kant i en el rebuig del idealisme absolut de Hegel

-Reivindica una filosofia basada En fets concrets i reals que puguin ser coneguts per l’experiència i les lleis Científiques.

*CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’UTILITARISME

1ª) Per reformar amb èxit la Societat, cal tenir molt present el que diu l’economia política. L’Estat ha de Protegir la propietat privada i no intervenir en l’economia.

2ª) Els legisladors i els polítics Han d’establir normes que puguin fer felíç al major nombre possible de Persones. Aquest criteri es pot estendre a qualsevol acció humana ( la Utilitat). Es coneix com a “principi d’utilitat” o de màxima felicitat. L’utilitarisme defensa l’eudemonisme social ( plaer/ felicitat).

·El plaer és allò que és bo, Desitjable per a tothom, mentre que el dolor és allò dolent i indesitjable per Tothom, les millors accions comporten molt plaer i poc dolor

·Sabem que el plaer és desitjable Per l’experiència. Els humans busquen constantment plaer. Els altres conceptes Morals només són mitjans per assolir la felicitat

John STUART MILL  DISTINGEIX 2 PLAERS                                                    

·Plaers inferiors : són els  vinculats a les necessitats corporals

·Plaers superiors: Són els vinculats a les facultats Pròpiament humanes com l’autodeterminació, les facultats intel·lectuals i Afectives

·Cal promoure els plaers Superiors. “Val més un home insatisfet que un porc satisfet”

3ª) Es defensa l’estat mínim, on Els legisladors i polítics no han d’imposar homes sobre aspectes de la vida que No ho requereixin s’ha d’evitar l’excessiu control sobre els  ciutadans perquè això els provocaria Infelicitat. L’estat ha de garantir la propietat privada i el lliure mercat i Només es sancionarà a un individu quan aquest perjudiqui els altres.

·Segons el principi de dany, si Un individu es perjudica a si mateix no se’l hauria  de castigar

· Qualsevol govern és dolent per Naturalesa. El govern només busca la màxima felicitat dels governants. Per això No es pot atorgar confiança cega el poder, sinó que cal establir una supervisió Pública dels governants, dels jutges i els funcionaris per tal d’evitar que es Mantinguin lleis que no contribueixin a la utilitat de la majoria.

4ª) Es defensa la democràcia, Perquè és l’única forma de coincidir la felicitat dels governants amb la de la Majoria. Per els pobles grans cal una democràcia representativa i un sufragi Universal ( on s’inclouen les dones).

STUART MILL ( Anglaterra S.XIX)

*PSICOLOGIA, LÒGICA I EPISTOMOLOGIA

Obra: “Sistema de lògica racional I inductiva”

-La psicologia és la ciència Fonamental i la base de la filosofia , mentre la lògica és una ciència Instrumental.

-Els fets psíquics ( base del Coneixement) són resultat d’impressions rebudes de l’exterior a través de l’experiència

-
Mill afirma que la natura es Composta per certes regularitats que responen a la llei general de la Casualitat obtinguda per experiència.

-Hi ha 4 mètodes d’investigació Experimental: concordança, diferència, residus i variacions concomitants