Coneixement practic

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,23 KB

La filo és un intent racional de donar resposta als grans interrogants de l'existència humana.La seva clau preguntes, que busquen l'essència de leu rau en les coses. A Milet els grecs antics van adoptar una nova actitud que és la racional, per que van començar a considerar que la imatge del món que els havia arribat a través dels mites no els convencia. Volen explicar el món analitzant i mirant el que passa i no refugiant-se en els mites, reflexionen mitjançant la raó, els logos. 

Tales de milet=1, s6, a Milet concorren diverses circumstàncies de caràcter econòmic, social i cultural que expliquen la aparició del coneixement racional.

Punts

Relacions mercantils, ciutat oberta, ciutat pròspera, gran nombre de moviments migratoris, que els permeten entrar en contacte amb altres idees i enriquir així els punts de vista, es redacten les primeres legislacions. Les migracions busquen nous centres comercials i es fa necessari conèixer els habitants dels nous llocs i les rutes que cal seguir.

Carac


Del saber filo.:
Universal, una perspectiva global.
Rigorós, la filo utilitza els recursos cognoscitius de l'ésser humà.
Cerca les causes, el filòsof aspira a descobrir les causes últimes de la realitat.
Radical, el què i perquè de les coses, el com és secundari. La filo es com el saber de tots els éssers sobre les seves causes últimes, saber que s'adquireix mitjançant la raó.
Branques filo: 
Teòrica :
Metafísica, lògica, epistemologia.

Pràctica:


ètica, filo política, estètica.
La filo ara:
Problematitzadora, no es resideix tant en les respostes com en les preguntes.
Universalista, no es limita a un cert àmbit.
Crítica, intenta descobrir errors, fal·làcies i manipulacions ideològiques.
Clarificadora, hi ha confusions creades per una comprensió deficient del llenguatge, la filo es dedica a l'anàlisi conceptual.
Pràctica, ens orienta de cara a la vida.
Filo de segon nivell: La filo de la ciència estudia els procediments i de la lògica de l'explicació científica.

Conceptes i graus de coneixement:

Opinió

Apreciació subjectiva (no estem segurs i no podem provar).

Creença:



Ús dubitatiu:

(creiem determinada manera però no estem segurs de la certesa).

Ús assertiu:

(segurs del que creiem però no ho podem
demostrar).

Coneixement


(segurs i podem provar).
L'origen del coneixement: hi ha l'Empirisme, teoria filo que diu que el coneixement prové de l'experiència, no neguen la raó , influent en  l'època moderna. Autors: anglès Locke, irlandès Berkeley, escocès Hume. Aristòtil el precursor de l'Empirisme.
Hi ha el Racionalisme, doctrina que afirma només es segur el coneixement racional, que els sentits no són fiables, la base sòlida pel coneixement es la raó. Primer apareix amb Parmènides d'Elea i Plató, pensadors: Descartes, Sponoza, Malebranche i Leibniz. Discussió entre si hi ha continguts innats a la nostra ment o no.
 Epistemologia Kantiana: Kant va formular una explicació del procés de coneixement que reconciliava i superava les perspectives empiristes i racionalistes. En el procés de coneixement hi participen tres facultats humanes:
sensibilitat, enteniment i raó.
Sensibilitat, ens proporciona dades externes. Les percepcions ens arriben en un lloc i un moment determinats: espai i temps.
Enteniment, ordena la diversitat de percepcions que rebem, Kant anomena categories a uns conceptes innats.(12 categ).
Raó, ens indueix a plantejar el perquè de les coses de manera constant, això fa que avancem en el coneixement, també que ens plantegem qüestions que no podem resoldre (idees metafísiques, (déu)).
Relativisme: la veritat és relativa, es depèn de la persona... Te diversos graus des d'un radical a un moderat. Els sofistes van ser els precursors del relativisme. Interpretem com percebem.
L'escepticisme, nega la existència de la veritat, el coneixement de la realitat es impossible, el coneixement segur es inassolible.
Hipòtesi del cervell a la cubeta: Els filós Dancy i Putman tracten una hipòtesi que proposa Descartes, que hi ha un geni maligne que te en nostre cervell a una cubeta i que tot es un engany i il·lusions.

















Entradas relacionadas: